Els tres monestirs del Ripollès: la història medieval dʼuna comarca
El llibre Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X), de Xavier Costa Badia, ressegueix la rellevància que els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pere de Camprodon van tenir durant lʼalta edat mitjana.
Vers lʼany 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com el Ripollès? Quin impacte tingueren en el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? Poder, religió i territori estudia els orígens dʼaquests tres monestirs per donar resposta a aquestes i a altres preguntes. També analitza les relacions que els monestirs van establir amb el poder comtal i planteja una reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de lʼalta edat mitjana.
El llibre Poder, religió i territori. Una nova mirada als orígens del monacat al Ripollès (segles IX-X), de Xavier Costa Badia, ressegueix la rellevància que els monestirs de Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Sant Pere de Camprodon van tenir durant lʼalta edat mitjana.
Vers lʼany 880, el comte Guifré el Pelós va promoure la fundació dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dues generacions més tard, el seu net Guifré II de Besalú va fer el mateix amb el de Sant Pere de Camprodon. Per quin motiu es van fundar tres cenobis en una regió tan petita com el Ripollès? Quin impacte tingueren en el paisatge preexistent? Per què van evolucionar de manera desigual? Poder, religió i territori estudia els orígens dʼaquests tres monestirs per donar resposta a aquestes i a altres preguntes. També analitza les relacions que els monestirs van establir amb el poder comtal i planteja una reflexió sobre com van contribuir a estructurar el Ripollès en els àmbits social, polític, econòmic i religiós al llarg de lʼalta edat mitjana.
Després dʼuna introducció teòrica, metodològica i geogràfica, el volum explica el projecte polític de Guifré el Pelós i la fundació dels monestirs de Ripoll i Sant Joan (de lʼany 879 al 897). Tot seguit, es parla dels seus hereus i de la consolidació del monacat ripollès (del 897 al 942), així com de les conseqüències del trencament de la pau entre els descendents de Guifré el Pelós (del 942 al 949). Aquest conflicte, a banda de motivar lʼaparició de Sant Pere de Camprodon, fixà les bases de lʼexpansió de Ripoll al llarg del segle següent i de la desaparició de Sant Joan (del 949 a lʼany 1000). Lʼepíleg recull lʼepisodi de lʼexpulsió de les monges de Sant Joan ⸻les denúncies dʼimmoralitat, el paper de Bernat Tallaferro, les repercussions dels fets del 1017⸻ i, després de la bibliografia, lʼannex, com a colofó, tanca el volum amb tres arbres genealògics del Casal de Barcelona, encarnació del poder comtal en terres ripolleses.
Aquest títol estrena la nova col·lecció MVNERA, dʼEdicions UB, dirigida per Marta Sancho i Meritxell Simó, que enriqueix el planter de publicacions de lʼInstitut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Amb un format que aposta per la divulgació de qualitat sobre lʼedat mitjana, posa a lʼabast del gran públic les darreres recerques, individuals i col·lectives, de medievalistes de reconegut prestigi. La col·lecció, inicialment concebuda com a annexos de SVMMA. Revista de Cultures Medievals, es dedica especialment a les recerques que requereixen una certa extensió per poder presentar de manera adequada les fonts, lʼestat de la qüestió i el marc teòric en què sʼinscriu una determinada problemàtica científica.
Xavier Costa Badia és graduat en Història, màster en Cultures Medievals i doctor en la mateixa especialitat per la Universitat de Barcelona. El seu camp dʼestudi principal són els comtats catalans a lʼalta edat mitjana i, molt especialment, les nombroses institucions religioses que sʼhi fundaren, a les quals ha dedicat la tesi doctoral Paisatges monàstics. El monacat alt medieval als comtats catalans (segles IX-X), guardonada amb el Premi Pròsper de Bofarull dʼHistòria Medieval. Actualment, compagina la feina com a historiador amb la docència a la Universitat de Barcelona, on forma part de lʼIRCVM.