Lʼefecte de la pandèmia en el cinema
Del 20 i 22 de juliol tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el VIII Congrés Internacional dʼHistòria i Cinema, sota el títol «Col·lapses civilitzatoris, quan la distopia surt de la pantalla». Dirigit pel professor de la Secció dʼHistòria Contemporània i Món Actual i director del Centre dʼInvestigacions Film-Història, Magí Crusells, i pel catedràtic del Departament dʼHistòria i Arqueologia i director del Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB Andreu Mayayo, la cloenda anirà a càrrec del rector, Joan Guàrdia.
Del 20 i 22 de juliol tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el VIII Congrés Internacional dʼHistòria i Cinema, sota el títol «Col·lapses civilitzatoris, quan la distopia surt de la pantalla». Dirigit pel professor de la Secció dʼHistòria Contemporània i Món Actual i director del Centre dʼInvestigacions Film-Història, Magí Crusells, i pel catedràtic del Departament dʼHistòria i Arqueologia i director del Centre dʼEstudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB Andreu Mayayo, la cloenda anirà a càrrec del rector, Joan Guàrdia.
Es tracta dʼun congrés consolidat que té lloc cada dos anys, amb temes monogràfics en cada convocatòria, que segueix el llegat de les edicions anteriors, que dirigia el catedràtic dʼHistòria Contemporània i Cinema Josep M. Caparrós, traspassat ara fa quatre anys. Cal destacar que en aquesta ocasió hi presentaran ponències gairebé mig centenar de participants —amb presència europea i americana— en les cinc taules temàtiques: Pandèmies; Crisi del model productiu i emergència climàtica; Conflictes bèl·lics amenaça nuclear; intel·ligència artificial i biotecnologia en un món en xarxa, i COVID-19 i producció audiovisual.
Lʼassistència és lliure i està oberta al públic en general. Les jornades es retransmetran en streaming pel canal de Youtube de la Secció dʼHistòria Contemporània i Món Actual. Un cop finalitzades les sessions, estaran disponibles al mateix canal.
En paraules del professor Crusells, «el congrés vol tractar lʼimpacte de la pandèmia en tot un seguit dʼaspectes relacionats amb la indústria audiovisual: des de la caiguda dʼestrenes i el tancament de sales fins a la popularització de lʼstreaming i la utilització de les xarxes socials com a mitjans dʼinformació, passant per lʼefecte del confinament domiciliari en lʼensenyament universitari».
Entre les ponències destacables hi ha la del productor Edmon Roch, que inaugurarà el congrés amb la conferència «El impacto de la pandemia: el futuro del cine como espectáculo». Amb més de vint-i-cinc anys dʼexperiència en el sector, Roch ha estat productor de projectes de rellevància internacional com ara El niño, Lope, Bruc, Séptimo, Biutiful, Atrapa la bandera, la saga de Tadeo Jones o Garbo, el espia, premi Goya a la millor pel·lícula documental i Gaudí al millor documental, així com Giraldillo dʼOr al millor documental europeu.
Així mateix, Rafael de España, doctor en Medicina i en Història Contemporània, i president honorífic del Centre dʼInvestigacions Film-Història, impartirà la ponència «El enemigo invisible: las epidemias como motivo cinematográfico» i la il·lustrarà amb diversos fragments de pel·lícules, demostrant així lʼinterès del setè art per aquest tema.
Dʼaltra banda, el director de la productora audiovisual i cultural DOCME Films Ricard Mamblona hi intervindrà amb «El impacto de la COVID-19 dentro de la industria audiovisual: de la incerteza a las oportunidades». Mamblona destaca com a productor i director de la sèrie documental Connexió Clínic, en què els protagonistes són els mateixos treballadors de lʼHospital Clínic de Barcelona, centre universitari de la UB.
András Lénárt, professor del Departament dʼEstudis Hispànics de la Universitat de Szeged (Hongria) i president de la Federació Internacional dʼEstudis sobre lʼAmèrica Llatina i el Carib (FIEALC), presentarà «Una coexistencia poco pacífica. Relaciones entre la naturaleza, el cambio climático y la humanidad en el cine». Per a Lénárt, el canvi climàtic és lʼamenaça més gran a la qual ens enfrontem actualment.
A lʼúltim, cal assenyalar la ponència de la professora de la Universitat Complutense de Madrid Elisabetta Di Minico, que presentarà «Antiutopía y control: la distopía política», centrada en les relacions entre ficció i història, amb especial atenció a temes com ara el control, la violència i el gènere.