Notícies
Inici  >  Notícies > L’impacte de les inundacions i les sequeres va en augment a tot el món...

L’impacte de les inundacions i les sequeres va en augment a tot el món

L'article alerta que la gestió actual del risc no és efectiva davant episodis extrems d’inundacions o sequeres.

L'article alerta que la gestió actual del risc no és efectiva davant episodis extrems d’inundacions o sequeres.

L’estudi analitza 29 parells d’episodis d’inundacions i 16 casos de sequera enregistrats en diverses regions del món.

L’estudi analitza 29 parells d’episodis d’inundacions i 16 casos de sequera enregistrats en diverses regions del món.

La gestió del risc ha reduït la vulnerabilitat a les inundacions i les sequeres a escala mundial, però el seu impacte encara va en augment a tot el planeta.

La gestió del risc ha reduït la vulnerabilitat a les inundacions i les sequeres a escala mundial, però el seu impacte encara va en augment a tot el planeta.

L’estudi destaca la ciutat de Barcelona com un cas d’èxit en la gestió de les inundacions pluvials si es comparen els episodis del 21 de setembre de 1995 i el 6 de setembre de 2018.

L’estudi destaca la ciutat de Barcelona com un cas d’èxit en la gestió de les inundacions pluvials si es comparen els episodis del 21 de setembre de 1995 i el 6 de setembre de 2018.

El treball analitza com han canviat els factors involucrats en el risc entre el primer i el segon episodi, en general produïts amb més de deu anys de diferència però en el mateix lloc.

El treball analitza com han canviat els factors involucrats en el risc entre el primer i el segon episodi, en general produïts amb més de deu anys de diferència però en el mateix lloc.

06/09/2022

Recerca

La gestió del risc ha reduït la vulnerabilitat a les inundacions i les sequeres a escala mundial, però el seu impacte encara va en augment a tot el planeta, segons un estudi publicat a la revista Nature en què ha participat la investigadora María del Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera a la Facultat de Física i membre de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

Aquesta intensificació de l’impacte dels fenòmens naturals és particularment notable quan el segon episodi —pluges, inundacions o sequera— que afecta una mateixa regió presenta un grau de perillositat més alt —més intensitat i magnitud— que el primer cas registrat.

«Això és conseqüència del fet que la millora en la gestió s’ha realitzat en funció dels paràmetres dels episodis anteriors, però no s’ha dissenyat per fer front a esdeveniments tan extrems. La dificultat observada per gestionar esdeveniments sense precedents és alarmant, en especial si considerem que a conseqüència del canvi climàtic els esdeveniments hidrològics que es projecten són cada cop més extrems», detalla Llasat, que enguany ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria científica en el camp de la física i per l’estudi, la recerca i la sensibilització vers el canvi climàtic i els riscos naturals.

Episodis d’inundacions i sequeres arreu del món

En el treball, dirigit per l’experta Heidi Kreibich, del Centre de Recerca Alemany de Geociències (GFZ), hi han participat prop d’un centenar d’experts de l’Associació Internacional de Ciències Hidrològiques (IAHS).

L’estudi analitza 29 parells d’episodis d’inundacions i 16 casos de sequera enregistrats en diverses regions del món. L’objectiu és comprovar com han canviat els factors involucrats en el risc entre el primer i el segon episodi, en general produïts amb més de deu anys de diferència però en el mateix lloc.

En el cas de Catalunya, s’han comparat les inundacions pluvials de Barcelona del 21 de setembre de 1995 i el 6 de setembre de 2018, i les sequeres enregistrades en els períodes 1986-1989 i 2004-2008. Per dur a terme aquesta anàlisi comparativa, en el cas de les pluges s’ha treballat en col·laboració amb Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) —entitat responsable de la gestió d’aigües pluvials a Barcelona— i, en el cas de les sequeres, amb l’Observatori de l’Ebre (URL-CSIC).

La ciutat de Barcelona, un cas d’èxit

L’estudi internacional només ha documentat dos casos d’èxit —Barcelona i el centre d’Europa— en la gestió dels riscos naturals, dels 29 parells d’episodis d’inundacions analitzats a tot el món. En aquests casos, el segon episodi, tot i ser més perillós que el primer, va causar molts menys danys, gràcies a les mesures implementades. En el cas de Barcelona, arran de les inundacions de 1996 la ciutat va impulsar un pla que va culminar amb la construcció de 15 dipòsits de retenció d’aigües pluvials i la millora de tot el sistema de prevenció i gestió d’inundacions.

«Les millores en la xarxa d’aigües pluvials de Barcelona en els darrers vint anys han estat decisives per pal·liar els efectes de les inundacions a la ciutat. De fet, mentre que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es detecta un lleuger augment de les inundacions des de 1981, aquesta tendència és negativa a Barcelona. Ara bé, això no és suficient», detalla Llasat, membre del Departament de Física Aplicada i cap del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).

«Caldria augmentar la permeabilitat del sòl amb paviments que permetin filtrar la pluja, destinar més àrees destinades a zones verdes i mantenir nets els carrers i embornals. Tanmateix, encara queden barris amb problemes importants per inundacions en què es difícil fer més actuacions estructurals, com la dels dipòsits d’aigües pluvials. En aquests casos, és necessari cercar solucions que requereixen la participació i la conscienciació ciutadanes envers aquest tipus d’esdeveniments. En concret, aquest és el repte que afronta ara el projecte I-CHANGE (Individual Change of HAbits Needed for Green European transition), finançat amb fons Horitzó 2020 i en què participa la Universitat de Barcelona».

La gestió de les inundacions a Alemanya i Àustria és l’altre cas d’èxit descrit a l’article. En les reeixides estratègies de Barcelona i del centre d’Europa destaquen dos factors comuns: la millora de la governança de la gestió del risc —més integració en la gestió de l’emergència i en els sistemes d’alerta inicial— i la implementació d’una sèrie de mesures estructurals que requerien una inversió elevada (els dipòsits d’aigües pluvials a Barcelona o la construcció de dics al centre d’Europa).

Com millorar la gestió dels riscos naturals?

Les iniciatives per impulsar respostes més operatives i eficaces davant aquests episodis extrems topen amb diversos obstacles. «Les grans inversions com les que s’han fet a la ciutat de Barcelona o a Centreeuropa no són possibles per a tothom. De fet, tampoc no serien desitjables. Estudis recents han demostrat que poden conduir a una falsa sensació de seguretat (en especial, en el cas d’inundacions fluvials), ja que augmenten l’ocupació de zones inundables i, per tant, el risc associat».

«Malgrat les millores estructurals —continua—, les Nacions Unides consideren que a Barcelona no es fa prou per conscienciar la seva població del risc d’inundació, ni les persones que hi estan de passada. Es tracta d’un problema generalitzat», apunta Llasat.

Millorar la governança, aplicar solucions basades en la natura i implicar la ciutadania són mesures clau globals per pal·liar els efectes dels riscos naturals a tot el món, en un context de desenvolupament sostenible.

«Cal que des de l’Administració es millori el coneixement del risc, quines són les zones més inundables a la ciutat, com actuar quan hi ha pluges intenses, etc. Per part de la ciutadania, és necessari prendre consciència que aquest risc augmentarà amb el canvi climàtic i que caldrà cercar solucions participatives. L’educació a les escoles, la informació obligatòria sobre el risc d’inundació, la millora dels avisos a la població i les pautes sobre com s’ha d’actuar tant preventivament com durant l’emergència són també alguns dels punts que s’han de considerar per reduir l’impacte d’aquests esdeveniments naturals», conclou la catedràtica Llasat.

 

Article de referència:

Heidi Kreibich et al. «The challenge of unprecedented floods and droughts in risk management». Nature, agost de 2022. DOI: 10.1038/s41586-022-04917-5

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona