Lʼimpacte de les inundacions i les sequeres va en augment a tot el món

L'article alerta que la gestió actual del risc no és efectiva davant episodis extrems d’inundacions o sequeres.
L'article alerta que la gestió actual del risc no és efectiva davant episodis extrems d’inundacions o sequeres.
Recerca
(06/09/2022)

La gestió del risc ha reduït la vulnerabilitat a les inundacions i les sequeres a escala mundial, però el seu impacte encara va en augment a tot el planeta, segons un estudi publicat a la revista Nature en què ha participat la investigadora María del Carmen Llasat, catedràtica de Física de lʼAtmosfera a la Facultat de Física i membre de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

L'article alerta que la gestió actual del risc no és efectiva davant episodis extrems d’inundacions o sequeres.
L'article alerta que la gestió actual del risc no és efectiva davant episodis extrems d’inundacions o sequeres.
Recerca
06/09/2022

La gestió del risc ha reduït la vulnerabilitat a les inundacions i les sequeres a escala mundial, però el seu impacte encara va en augment a tot el planeta, segons un estudi publicat a la revista Nature en què ha participat la investigadora María del Carmen Llasat, catedràtica de Física de lʼAtmosfera a la Facultat de Física i membre de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona.

Aquesta intensificació de lʼimpacte dels fenòmens naturals és particularment notable quan el segon episodi —pluges, inundacions o sequera— que afecta una mateixa regió presenta un grau de perillositat més alt —més intensitat i magnitud— que el primer cas registrat.

«Això és conseqüència del fet que la millora en la gestió sʼha realitzat en funció dels paràmetres dels episodis anteriors, però no sʼha dissenyat per fer front a esdeveniments tan extrems. La dificultat observada per gestionar esdeveniments sense precedents és alarmant, en especial si considerem que a conseqüència del canvi climàtic els esdeveniments hidrològics que es projecten són cada cop més extrems», detalla Llasat, que enguany ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria científica en el camp de la física i per lʼestudi, la recerca i la sensibilització vers el canvi climàtic i els riscos naturals.

Episodis dʼinundacions i sequeres arreu del món

En el treball, dirigit per lʼexperta Heidi Kreibich, del Centre de Recerca Alemany de Geociències (GFZ), hi han participat prop dʼun centenar dʼexperts de lʼAssociació Internacional de Ciències Hidrològiques (IAHS).

Lʼestudi analitza 29 parells dʼepisodis dʼinundacions i 16 casos de sequera enregistrats en diverses regions del món. Lʼobjectiu és comprovar com han canviat els factors involucrats en el risc entre el primer i el segon episodi, en general produïts amb més de deu anys de diferència però en el mateix lloc.

En el cas de Catalunya, sʼhan comparat les inundacions pluvials de Barcelona del 21 de setembre de 1995 i el 6 de setembre de 2018, i les sequeres enregistrades en els períodes 1986-1989 i 2004-2008. Per dur a terme aquesta anàlisi comparativa, en el cas de les pluges sʼha treballat en col·laboració amb Barcelona Cicle de lʼAigua (BCASA) —entitat responsable de la gestió dʼaigües pluvials a Barcelona— i, en el cas de les sequeres, amb lʼObservatori de lʼEbre (URL-CSIC).

La ciutat de Barcelona, un cas dʼèxit

Lʼestudi internacional només ha documentat dos casos dʼèxit —Barcelona i el centre dʼEuropa— en la gestió dels riscos naturals, dels 29 parells dʼepisodis dʼinundacions analitzats a tot el món. En aquests casos, el segon episodi, tot i ser més perillós que el primer, va causar molts menys danys, gràcies a les mesures implementades. En el cas de Barcelona, arran de les inundacions de 1996 la ciutat va impulsar un pla que va culminar amb la construcció de 15 dipòsits de retenció dʼaigües pluvials i la millora de tot el sistema de prevenció i gestió dʼinundacions.

«Les millores en la xarxa dʼaigües pluvials de Barcelona en els darrers vint anys han estat decisives per pal·liar els efectes de les inundacions a la ciutat. De fet, mentre que a lʼÀrea Metropolitana de Barcelona es detecta un lleuger augment de les inundacions des de 1981, aquesta tendència és negativa a Barcelona. Ara bé, això no és suficient», detalla Llasat, membre del Departament de Física Aplicada i cap del Grup dʼAnàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA).

«Caldria augmentar la permeabilitat del sòl amb paviments que permetin filtrar la pluja, destinar més àrees destinades a zones verdes i mantenir nets els carrers i embornals. Tanmateix, encara queden barris amb problemes importants per inundacions en què es difícil fer més actuacions estructurals, com la dels dipòsits dʼaigües pluvials. En aquests casos, és necessari cercar solucions que requereixen la participació i la conscienciació ciutadanes envers aquest tipus dʼesdeveniments. En concret, aquest és el repte que afronta ara el projecte I-CHANGE (Individual Change of HAbits Needed for Green European transition), finançat amb fons Horitzó 2020 i en què participa la Universitat de Barcelona».

La gestió de les inundacions a Alemanya i Àustria és lʼaltre cas dʼèxit descrit a lʼarticle. En les reeixides estratègies de Barcelona i del centre dʼEuropa destaquen dos factors comuns: la millora de la governança de la gestió del risc —més integració en la gestió de lʼemergència i en els sistemes dʼalerta inicial— i la implementació dʼuna sèrie de mesures estructurals que requerien una inversió elevada (els dipòsits dʼaigües pluvials a Barcelona o la construcció de dics al centre dʼEuropa).

Com millorar la gestió dels riscos naturals?

Les iniciatives per impulsar respostes més operatives i eficaces davant aquests episodis extrems topen amb diversos obstacles. «Les grans inversions com les que sʼhan fet a la ciutat de Barcelona o a Centreeuropa no són possibles per a tothom. De fet, tampoc no serien desitjables. Estudis recents han demostrat que poden conduir a una falsa sensació de seguretat (en especial, en el cas dʼinundacions fluvials), ja que augmenten lʼocupació de zones inundables i, per tant, el risc associat».

«Malgrat les millores estructurals —continua—, les Nacions Unides consideren que a Barcelona no es fa prou per conscienciar la seva població del risc dʼinundació, ni les persones que hi estan de passada. Es tracta dʼun problema generalitzat», apunta Llasat.

Millorar la governança, aplicar solucions basades en la natura i implicar la ciutadania són mesures clau globals per pal·liar els efectes dels riscos naturals a tot el món, en un context de desenvolupament sostenible.

«Cal que des de lʼAdministració es millori el coneixement del risc, quines són les zones més inundables a la ciutat, com actuar quan hi ha pluges intenses, etc. Per part de la ciutadania, és necessari prendre consciència que aquest risc augmentarà amb el canvi climàtic i que caldrà cercar solucions participatives. Lʼeducació a les escoles, la informació obligatòria sobre el risc dʼinundació, la millora dels avisos a la població i les pautes sobre com sʼha dʼactuar tant preventivament com durant lʼemergència són també alguns dels punts que sʼhan de considerar per reduir lʼimpacte dʼaquests esdeveniments naturals», conclou la catedràtica Llasat.

 

Article de referència:

Heidi Kreibich et al. «The challenge of unprecedented floods and droughts in risk management». Nature, agost de 2022. DOI: 10.1038/s41586-022-04917-5