Notícies
Inici  >  Notícies > Investigadors de la UB identifiquen un nou model de desenvolupament de l’escorça...

Investigadors de la UB identifiquen un nou model de desenvolupament de l’escorça cerebral associat a l’expressió de la proteïna reelina

D'esquerra a dreta, Alba Elías-Tersa, Eduardo Soriano, Yasmina Manso i Marta Pascual, membres de la de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del CIBERNED.

D'esquerra a dreta, Alba Elías-Tersa, Eduardo Soriano, Yasmina Manso i Marta Pascual, membres de la de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del CIBERNED.

El dèficit de reelina en les cèl·lules de Cajal-Retzius durant el desenvolupament altera la migració de les neurones destinades a les capes altes (verd), que queden localitzades ectòpicament en capes baixes de l’escorça cerebral (imatges de microscòpia confocal).

El dèficit de reelina en les cèl·lules de Cajal-Retzius durant el desenvolupament altera la migració de les neurones destinades a les capes altes (verd), que queden localitzades ectòpicament en capes baixes de l’escorça cerebral (imatges de microscòpia confocal).

14/09/2022

Recerca

El desenvolupament correcte de l’escorça cerebral és un procés essencial per adquirir capacitats cognitives adequades. La reelina, una proteïna clau en la migració neuronal i la plasticitat sinàptica, és determinant en aquest procés. Per això, la disfunció (ja sigui genètica o a nivell d’expressió) d’aquesta proteïna extracel·lular està implicada en patologies del neurodesenvolupament —com ara les lissencefàlies, l’epilèpsia o algunes malalties psiquiàtriques, sobretot l’autisme, l’esquizofrènia i el desordre bipolar— i també neurodegeneratives.

Ara, un article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) revela el paper decisiu de la reelina expressada per les neurones pioneres de Cajal-Retzius (CR) o les interneurones gabaèrgiques corticals en el procés de corticogènesi i en la migració neuronal. L’estudi l’ha dirigit el catedràtic Eduardo Soriano, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Biologia i l’Institut de Neurociències (UBNeuro) de la UB i del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED), i té com a primeres autores les investigadores Alba Vílchez i Yasmina Manso (UB-UBNeuro-CIBERNED).

El nou treball es basa en l’estudi de ratolins modificats genèticament per inactivar el gen de la reelina de manera selectiva en les neurones pioneres de CR i en les interneurones gabaèrgiques corticals. Mentre que les cèl·lules de CR tenen una funció primordial en etapes primerenques, «l’estudi destaca el paper fonamental de la reelina derivada de les interneurones gabaèrgiques en la migració neuronal tardana», destaca el catedràtic Eduardo Soriano.

Un nou model d’acció de la proteïna reelina

L’equip també ha descrit l’existència de dèficits migratoris transitoris en algunes poblacions neuronals, procés que indica que la reelina expressada per qualsevol de les poblacions neuronals és suficient per revertir i compensar alguns defectes en la laminació cortical del cervell. Partint d’aquest estudi, els autors proposen un nou model d’acció de la reelina en el desenvolupament de l’escorça cerebral basat en la cooperació i en l’expressió específica espacial, cel·lular i seqüencial d’aquesta proteïna clau.

Diversos trastorns neuropsiquiàtrics estan vinculats a alteracions en la migració neuronal i a dèficits de reelina en les interneurones. «Així doncs, aquest estudi permet comprendre millor els mecanismes associats als trastorns del cervell humà relacionats amb els dèficits de reelina associats a alteracions de la migració», conclou l’equip investigador.

També són coautors de l’estudi Marta Pascual i Alba Elías-Tersa (UB-UBNeuro-CIBERNED); Víctor Borrell i Adrián Cárdenas, de l’Institut de Neurociències (CSIC-Universitat Miguel Hernández); Manuel Álvarez-Dolado i Magdalena Martínez-Losa, del Centre Andalús de Biologia Molecular i Medicina Regenerativa (CABIMER), i Angus C. Nairn, de la Universitat de Yale (Estats Units).

 

Article de referència:

Vílchez-Acosta, A.; Manso, Y.; Cárdenas, A.; Elias-Tersa, A.; Martínez-Losa, M.; Pascual, M.; Álvarez-Dolado, M.; C. Nairn, A.; Borrell, V.; Soriano, E. «Specific contribution of Reelin expressed by Cajal–Retzius cells or GABAergic interneurons to cortical lamination». PNAS, setembre de 2022. DOI: 10.1073/pnas.2120079119

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona