Notícies
Inici  >  Notícies > L’augment de la temperatura del mar amenaça les poblacions atlàntiques...

L’augment de la temperatura del mar amenaça les poblacions atlàntiques del petrell de Bulwer

El petrell de Bulwer és una au marina de vida pelàgica de la família dels procel·làrids.

El petrell de Bulwer és una au marina de vida pelàgica de la família dels procel·làrids.

L’article analitza l’impacte potencial de diversos factors —l’augment de la temperatura del mar, l’índex d’oscil·lació de l’Atlàntic nord, l’índex d’oscil·lació del sud i el vent— sobre les poblacions de l’Atlàntic nord.

L’article analitza l’impacte potencial de diversos factors —l’augment de la temperatura del mar, l’índex d’oscil·lació de l’Atlàntic nord, l’índex d’oscil·lació del sud i el vent— sobre les poblacions de l’Atlàntic nord.

Amb les previsions de l’IPCC (2090-2100), la població tropical de Cap Verd seria la més afectada per l’augment de la temperatura del mar.

Amb les previsions de l’IPCC (2090-2100), la població tropical de Cap Verd seria la més afectada per l’augment de la temperatura del mar.

21/09/2022

Recerca

L’impacte de l’augment de la temperatura del mar previst pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) podria afectar la supervivència de les poblacions de l’Atlàntic nord del petrell de Bulwer a les illes Açores, les Canàries i Cap Verd, segons un estudi del Grup d’Ecologia d’Aus Marines de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. La població d’aus marines de Cap Verd seria la més vulnerable enfront de les noves condicions climàtiques, segons les conclusions del treball publicat a la revista Science of The Total Environment.

El petrell de Bulwer (Bulweria bulwerii) és una au marina de vida pelàgica de la família dels procel·làrids que es nodreix de peixos, cefalòpodes i crustacis. A l’oceà Atlàntic, l’espècie nidifica als arxipèlags de la Macaronèsia, en especial en rocs costaners, illots i penya-segats marins. Prop de la meitat dels exemplars de les Açores i les illes Canàries migren cap a l’Atlàntic sud, mentre que la resta d’individus d’aquests arxipèlags i tots els ocells de Cap Verd passen la temporada no reproductora a l’Atlàntic central.

L’estudi analitza els efectes del canvi climàtic en aquestes poblacions d’aus marines d’àrees temperades o tropicals. «Els efectes del canvi climàtic sempre s’han predit com a severs en els ambients polars, motiu pel qual la majoria dels treballs demogràfics sobre aus marines han prioritzat mostrejos en zones àrtiques o antàrtiques», detalla el professor Raül Ramos, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i l’IRBio. «El nostre treball —afegeix l’investigador— brinda l’oportunitat de comprovar que l’impacte del canvi climàtic no només afectarà les espècies de latituds polars sinó també altres espècies circumscrites a ambients més tropicals».

Les poblacions de Cap Verd, les més vulnerables

L’article analitza l’impacte potencial de diversos factors —l’augment de la temperatura del mar, l’índex d’oscil·lació de l’Atlàntic nord, l’índex d’oscil·lació del sud i el vent— sobre les poblacions de l’Atlàntic nord. L’augment de la temperatura de la superfície del mar és el factor que més influeix de manera negativa en la supervivència adulta de les tres poblacions diferenciades de petrell de Bulwer, segons les conclusions.

«El que es preveu és que la temperatura del mar pugui afectar les aus marines de manera indirecta però amb components comuns per a les tres poblacions. És a dir, no és que les aus puguin patir més o menys fred a causa del canvi climàtic, sinó que aquests efectes negatius podrien impactar a través de la xarxa tròfica. Així, la temperatura podria influir en la productivitat o l’abundància de nutrients i plàncton a les principals zones d’alimentació del petrell de Bulwer, i alteraria la densitat poblacional de les preses potencials d’aquestes aus», explica la investigadora Marta Cruz-Flores (UB-IRBio), primera autora de l’estudi.

Amb les previsions de l’IPCC (2090-2100), la població tropical de Cap Verd seria la més afectada per l’augment de la temperatura del mar, i això s’explicaria per la confluència de diversos factors. «El primer factor, potser el més rellevant, és que les regions tropicals són les àrees en què els models de l’IPCC preveuen un augment de les temperatures més acusat en qualsevol dels escenaris estudiats (2090-2100)», detalla el catedràtic Jacob González-Solís, cap del Grup d’Ecologia d’Aus Marines.

«En segon lloc, el rang de temperatures experimentades pels petrells d’aquesta població és el més estret de tots —estan habituats a un marge de temperatures més estables— i qualsevol augment de la temperatura els podria pertorbar més. Finalment, la població tropical de Cap Verd és de caràcter resident —fa migracions a molt poca distància en comparació amb altres poblacions subtropicals i temperades de l’espècie— i per això els exemplars estan influïts pel mateix hàbitat i condicions ambientals al llarg de l’any».

Com s’adaptarà el petrell de Bulwer al canvi climàtic?

En un escenari futur, les capacitats del petrell de Bulwer per pal·liar els efectes del canvi climàtic podrien centrar-se en la plasticitat de l’espècie pel que fa a les estratègies d’alimentació (per exemple, canviant d’àrees) i l’adaptació de les rutes migratòries.

«Les aus marines són molt longeves: poden viure entre 15 i 50 anys segons l’espècie. Per això, enfront de qualsevol canvi mediambiental relativament brusc, els adults solen donar prioritat a la supervivència individual davant l’esforç reproductor, per exemple. Així, tot i que el nostre treball prevegi un impacte sever del canvi climàtic en la supervivència de l’espècie, és d’esperar que la plasticitat individual d’aquestes espècies permeti que els individus s’adaptin als canvis per minvar els efectes de l’impacte climàtic en les seves poblacions», indica Raül Ramos.

El canvi climàtic no és l’única amenaça sobre la conservació de l’espècie arreu del món. De fet, és a terra ferma —en què les aus marines només crien— que els problemes per a la conservació de l’espècie s’agreugen. «La introducció o la presència de depredadors terrestres —rates, gats, etc.— que depreden els ous, els pollets o fins i tot els adults, posen en perill crític les poblacions d’aquest petrell, tant a l’oceà Atlàntic com al Pacífic i a l’Índic. Un altre problema greu és la disponibilitat d’un hàbitat per nidificar —caus o forats en què els adults puguin fer la posta, incubar els ous, criar i alimentar els pollets—, en els pocs illots i illes deshabitades a les àrees en què es distribueix l’espècie», apunten els experts.

Una amenaça global per a les aus marines

Altres espècies d’aus marines d’ambients oceànics tropicals i subtropicals també podrien veure’s afectades pels efectes indirectes de la temperatura descrits en aquest article. En podrien ser exemples els ocells de tempesta, les baldrigues i altres petrells que crien en arxipèlags del Carib o de la Macaronèsia.

En aquest context, l’article fa valer la rellevància dels estudis metapoblacionals, que integren dades i informació de diverses poblacions d’una mateixa espècie per poder entendre de manera global els processos demogràfics a escala global. Els estudis demogràfics centrats en una determinada població, també de gran valor científic, solen ser poc concloents quan s’analitzen les tendències i amenaces que afecten una espècie en una localitat concreta, quan en realitat presenta una distribució àmplia.

«Per tant, tot i ser molt més costosos a escala econòmica, logística, temporal i personal, els estudis metapoblacionals com el que acabem de publicar resulten decisius per entendre com les espècies interactuen amb el medi, i així preveure les seves estratègies d’adaptació davant el desafiament del canvi climàtic», conclou el professor Raül Ramos.

 

Article de referència:

Cruz-Flores, M.; Pradel, R.; Bried, J.; Militão, T.; C. Neves, V.; González-Solís, J.; Ramos, R. «Will climate change affect the survival of tropical and subtropical species? Predictions based on Bulwer's petrel populations in the NE Atlantic Ocean». Science of The Total Environment, juliol de 2022. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2022.157352

 

 

Fotografies: Raül Ramos (UB-IRBio)

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona