Notícies
Inici  >  Notícies > L’efecte de l’estrès i les estratègies d’afrontament davant...

L’efecte de l’estrès i les estratègies d’afrontament davant la COVID-19 també depenen de l’estat de les xarxes cerebrals abans de la pandèmia

L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia.

L’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia.

L'equip del Barcelona Brain Stimulation Lab (BBSLab), que coordina David Bartrés-Faz, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i investigador de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro).

L'equip del Barcelona Brain Stimulation Lab (BBSLab), que coordina David Bartrés-Faz, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i investigador de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro).

L'estudi compta amb un seguiment a llarg termini — durant tot un any— d’una rellevant mostra poblacional, a més d’un gran volum d’informació sobre aspectes de salut mental dels participants en el treball durant els dos anys anteriors a l’inici de la pandèmia.

L'estudi compta amb un seguiment a llarg termini — durant tot un any— d’una rellevant mostra poblacional, a més d’un gran volum d’informació sobre aspectes de salut mental dels participants en el treball durant els dos anys anteriors a l’inici de la pandèmia.

Aquestes troballes apunten en la línia d’aplicar una medicina preventiva personalitzada per promoure la salut cerebral i reduir el risc de malalties.

Aquestes troballes apunten en la línia d’aplicar una medicina preventiva personalitzada per promoure la salut cerebral i reduir el risc de malalties.

27/09/2022

Recerca

La pandèmia de COVID-19 va generar un escenari únic per analitzar l’impacte psicològic de situacions globals i extremes en la població. Ara, un estudi revela la importància de la configuració de les xarxes cerebrals individuals —abans de l’arribada de la COVID-19— en la capacitat per gestionar l’impacte de l’estrès i les estratègies d’afrontament davant la pandèmia.

Segons el treball, publicat a la revista Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging, caldria tenir en compte l’estat de funcionalitat del cervell —i no només els aspectes sociodemogràfics o psicològics— per identificar la població més vulnerable i poder dissenyar així les estratègies preventives de salut mental davant un factor d’estrès global com ara una pandèmia.

L’estudi, que s’ha desenvolupat en el marc del projecte Barcelona Brain Health Initiative de l’Institut Guttmann -centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)- i amb el suport de la Fundació La Caixa, l’han coordinat els investigadors María Cabello-Toscano, David Bartrés-Faz i Lídia Vaqué-Alcázar, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l’Institut de Neurociències de la UB (UBNeuro), i membres de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), amb la codirecció dels investigadors Álvaro Pascual-Leone i Josep M. Tormos, de la Fundació Institut Guttmann-Hospital de Neurorehabilitació.

En el treball, que té el finançament de la convocatòria PANDÈMIES 2020 de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i l’edició 2020 de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio dedicada a la COVID-19, també hi participen equips de l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), entre d’altres.

Conèixer els factors predictors abans de la pandèmia

En l’estudi, basat en una mostra de 2.023 persones d’entre 40 i 65 anys, l’equip va analitzar si els factors sociodemogràfics, psicològics i neurobiològics abans de la pandèmia podien ser factors predictors dels canvis en la salut mental que va viure la població durant el primer any de la COVID-19. «Com en estudis anteriors, vam constatar que ser dona representa un factor de risc, però les persones més joves també havien patit més en termes d’increment en símptomes d’ansietat i depressió», indica el catedràtic David Bartrés-Faz, membre del Departament de Medicina de la UB i investigador associat de l’Institut Guttmann.

«Aquest segon resultat —continua l’investigador— és concordant si més no amb la majoria de treballs de la literatura científica. Per tant, tot apunta que les dones i les persones més joves han patit més l’efecte dels períodes de confinament i restricció durant la pandèmia».

«El segon nivell de predictors que vam identificar són els psicològics. Percebre més estrès durant els mesos de pandèmia s’associava a un augment de símptomes d’ansietat i depressió durant aquest període. No obstant això, el fet de tenir unes bones estratègies d’afrontament de l’estrès —buscar el suport d’altres persones, relativitzar o posar en context els estats emocionals— atenuava l’efecte negatiu de l’estrès», apunta Bartrés-Faz.

Neuroimatge: la configuració de les xarxes cerebrals

L’aplicació de tècniques de neuroimatge va permetre determinar els indicadors útils per identificar poblacions més vulnerables davant l’efecte d’un estrès perllongat i amb un impacte potencial en la salut mental. Es tracta d’una tecnologia eficaç per entendre les anomalies en la morfologia o la funcionalitat cerebrals en diferents casos (esquizofrènia, etc.) o per avançar en el coneixement de com determinades entitats, que actualment s’identifiquen a partir de diagnòstics clínics, poden correspondre a diferents entitats neurobiològiques.

«Mitjançant les tècniques de neuroimatge, vam poder comprovar que l’efecte de l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament també depenen de la configuració de l’estat de les xarxes cerebrals abans de l’inici de la pandèmia», explica la investigadora María Cabello-Toscano, primera autora de l’article.

Així, les persones que es caracteritzen per tenir un funcionament més «aïllat» d’una xarxa —anomenada de control executiu— de la resta de xarxes del cervell —associades a la informació sobre un mateix o autoreferencial— es mostren més sensibles als efectes de l’estrès i, per tant, necessiten millors estratègies d’afrontament per no mostrar símptomes d’ansietat o depressió.

Les xarxes cerebrals identificades que interaccionen amb l’estrès percebut i les estratègies d’afrontament —per exemple, la xarxa frontal executiva, la xarxa de saliència anterior i la xarxa cerebral per defecte— se sobreposen a les que en la literatura científica es descriuen com circuits implicats en processos de resiliència a l’estrès, «però també en processos de resiliència, entesa com la capacitat de mantenir la funció cognitiva en persones d’edat avançada davant l’atròfia cerebral o fins i tot en l’inici de malalties neurodegeneratives», comenta la investigadora Lídia Vaqué-Alcázar.

COVID-19 i salut mental: una perspectiva innovadora

Des d’una perspectiva metodològica, combinar l’anàlisi de factors psicològics i les mesures cerebrals per neuroimatge és una estratègia innovadora en el context dels estudis duts a terme durant la pandèmia de COVID-19. Un altre punt d’inflexió metodològic va ser el seguiment a llarg termini — durant tot un any— d’una rellevant mostra poblacional, i el fet de disposar d’un gran volum d’informació sobre aspectes de salut mental dels participants en el treball durant els dos anys anteriors a l’inici de la pandèmia.

«Aquest aspecte ens va permetre ajustar els resultats tot considerant les característiques anteriors de cada persona, i això diferencia el nostre treball de molts altres estudis basats en enquestes ad hoc per avaluar l’impacte de la COVID-19 en la salut mental amb la pandèmia en curs», exposa Bartés-Faz.

«Si no es disposa de dades prèvies —prossegueix l’investigador—, és ben difícil interpretar si els resultats obtinguts són un reflex fidel de l’impacte de la COVID-19 o eren característiques ja observables en aquella mostra abans de l’inici de la pandèmia».

En l’àmbit de la medicina preventiva i la salut global, «no són els factors individuals sinó la combinació d’aquests components en cada individu el que permet predir el risc de vulnerabilitat en termes de símptomes d’ansietat i depressió durant un factor d’estrès perllongat», declara Bartrés-Faz.

«Aquestes troballes apunten en la línia d’aplicar una medicina preventiva personalitzada per promoure la salut cerebral i reduir el risc de malalties. Així, caldria dissenyar les intervencions de manera més individualitzada i tenir en compte el conjunt de factors sociodemogràfics, psicològics, biològics, estils de vida i factors de risc de les persones, entre d’altres», conclou l’equip investigador.

 

Article de referència:

Cabello-Toscano, M.; Vaqué-Alcázar, L. et al. «Functional brain connectivity prior to the COVID-19 outbreak moderates the effects of coping and perceived stress on mental health changes. A first year of COVID-19 pandemic follow-up study». Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging, agost de 2022. Doi: 10.1016/j.bpsc.2022.08.005

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona