Notícies
Inici  >  Notícies > Les glaceres de base marina van ser decisives en l’acceleració de l’escalfament...

Les glaceres de base marina van ser decisives en l’acceleració de l’escalfament global

El desglaç de les glaceres marines va provocar un intens i prolongat canvi en la circulació oceànica que va donar lloc a un període interglacial més càlid i amb menys gel que l’actual. Foto: Pere Busquets

El desglaç de les glaceres marines va provocar un intens i prolongat canvi en la circulació oceànica que va donar lloc a un període interglacial més càlid i amb menys gel que l’actual. Foto: Pere Busquets

Les investigadores Isabel Cacho, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, i Heather M. Stoll, de l’Escola Federal Politècnica de Zuric (Suïssa).

Les investigadores Isabel Cacho, del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, i Heather M. Stoll, de l’Escola Federal Politècnica de Zuric (Suïssa).

Judit Torner, membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB i coautora del treball, als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).

Judit Torner, membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB i coautora del treball, als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB).

Els processos oceànics i atmosfèrics que van reaccionar al desglaç descrit a l’article no són diferents dels que s’han descrit en altres desglaciacions. Foto: Rafel Simó (ICM-CSIC)

Els processos oceànics i atmosfèrics que van reaccionar al desglaç descrit a l’article no són diferents dels que s’han descrit en altres desglaciacions. Foto: Rafel Simó (ICM-CSIC)

Actualment, bona part de les glaceres de Groenlàndia i de l’Antàrtida disposen d’una base marina que mostra indicis de desglaç i desestabilització. Foto: Rafel Simó (ICM-CSIC)

Actualment, bona part de les glaceres de Groenlàndia i de l’Antàrtida disposen d’una base marina que mostra indicis de desglaç i desestabilització. Foto: Rafel Simó (ICM-CSIC)

29/09/2022

Recerca

La intensitat i la velocitat del desglaç durant la penúltima desglaciació van ser molt superiors al que es considerava fins ara, segons un estudi publicat a la revista Nature Communications. Segons l’article, en aquest escenari de canvi climàtic, la inestabilitat de les glaceres amb base marina —les que desemboquen directament a l’oceà— va ser decisiva en l’acceleració de l’escalfament global. L’estudi es basa en un projecte de recerca codirigit per Isabel Cacho, catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB, i Heather M. Stoll, catedràtica de l’Escola Federal Politècnica de Zuric (Suïssa).

Conèixer amb precisió la velocitat del procés de desglaç de les grans masses de gel polar és un dels grans desafiaments científics davant el canvi climàtic. Les desglaciacions del passat —tot i no ser anàlogues a les de la situació actual— aporten un escenari experimental per poder analitzar la velocitat de resposta d’aquestes masses de gel.

Per estudiar els processos de desglaç al planeta, fins ara només es disposava de cronologies sòlides durant la darrera desglaciació, un període climàtic que es va estendre al llarg d’uns 9.000 anys. L’article, parcialment desenvolupat als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), presenta ara el primer registre del desglaç de la penúltima desglaciació amb una cronologia robusta i contrastada, revela que aquest desgel es va concentrar al llarg d’uns 5.000 anys —ara fa entre 135.000 i 130.000 anys— i introdueix canvis significatius en les cronologies fins ara acceptades.

Estalagmites del vessant cantàbric per estudiar el canvi climàtic

La penúltima desglaciació és un període de difícil datació a través de registres marins, atès que es basen sempre en tècniques indirectes que són molt imprecises per analitzar canvis en el sistema climàtic a escala temporal de dècades, segles o fins i tot mil·lennis.

El nou treball es basa en l’anàlisi d’estalagmites de coves del vessant cantàbric de la península Ibèrica, uns arxius climàtics que revelen canvis en la salinitat de l’Atlàntic nord derivats del desglaç de grans mantells polars. A més, aporten informació sobre l’evolució de les temperatures atmosfèriques de la regió en el passat.

«Fins ara, aquesta penúltima desglaciació només estava ben datada en registres de coves de zones tropicals (a l’Àsia i l’Amèrica del Sud), que en cap cas eren capaços de captar el senyal de desglaç de l’Atlàntic nord», detalla Isabel Cacho, que és investigadora ICREA Acadèmia de la UB.

L’ús de les estalagmites com a sensors climàtics permet establir cronologies molt precises amb una gran solidesa científica. Però, a més, la química del carbonat que forma les estalagmites recull variables climàtiques que són decisives per reconstruir el clima. En el cas de les coves d’aquest estudi, la pluja que es recarrega a l’Atlàntic nord transfereix el senyal de desglaç al carbonat, mentre que l’activitat biològica del terreny fixa el senyal de temperatura de l’aire a la química de les aigües que percolen a la cova.

Oceà, atmosfera i criosfera

La integració d’aquests tres elements —cronologies sòlides, indicador de desglaç i indicador de temperatures— aporta als registres publicats un caràcter únic de valor extraordinari per poder entendre els processos d’interacció entre l’atmosfera i l’oceà durant les fases d’escalfament global planetari. Aquests resultats han permès reformular hipòtesis fins ara acceptades i perfilar un marc cronològic innovador que s’ha pogut transferir als registres marins existents, amb la qual cosa s’ha aportat una perspectiva nova sobre la velocitat dels processos que van actuar durant la penúltima desglaciació.

«El nostre treball estableix un punt d’ancoratge a la cronologia d’inici i final del desglaç, i confirma la hipòtesi llargament acceptada que els canvis d’insolació controlats pels moviments orbitals terrestres són els detonants d’aquest gran canvi climàtic», detalla Isabel Cacho. «Però, per primer cop —continua la investigadora—, permet establir una cronologia robusta en els processos de retroalimentació oceànics i atmosfèrics desencadenats per aquest canvi d’insolació inicial, canvi que per si sol va ser molt modest en termes del balanç energètic de la Terra».

«Per tant, la intensitat de l’escalfament de la darrera desglaciació no va ser controlada tant pel canvi d’insolació detonant, sinó pels processos de retroalimentació climàtica entre l’oceà, l’atmosfera i la criosfera o la massa de gel», afegeix.

La fragilitat de les glaceres amb base marina

Les glaceres amb base marina van ser decisives en el procés d’acceleració de l’escalfament de la penúltima desglaciació. «Els corrents marins contribueixen al desglaç de la base d’aquestes glaceres i, com que aquestes estructures es tornen més fluides i fràgils, la velocitat de progressió de la glacera s’accelera, i el gel es descarrega directament al mar a una velocitat que no permet la regeneració de la glacera», explica la professora Judit Torner, membre del Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la UB i coautora del treball.

Ara bé, la descàrrega directa de gel a l’oceà té un impacte directe en els corrents marins i va causar una abrupta frenada de la circulació marina a l’Atlàntic nord. «En el passat, això ha passat en reiterades ocasions, però el nostre treball indica que aquest procés va ser particularment intens, ràpid i perllongat durant la penúltima desglaciació», afegeix Torner.

Aquest canvi de circulació va ser determinant en l’evolució climàtica, ja que va afectar directament el cicle del carboni oceànic, amb un augment dels nivells de CO2 atmosfèric i, per tant, de l’efecte d’hivernacle de l’atmosfera. Això va amplificar enormement el procés d’escalfament durant aquesta penúltima desglaciació, apunten les investigadores.

Glaceres del passat, lliçons del present

Actualment, bona part de les glaceres de Groenlàndia i de l’Antàrtida disposen d’una base marina que mostra indicis de desglaç i desestabilització. Un altre motiu de preocupació és que els processos oceànics i atmosfèrics que van reaccionar al desglaç descrit a l’article no són diferents dels que s’han descrit en altres desglaciacions, «però la penúltima desglaciació té un caràcter singular perquè va donar pas a un període interglacial més càlid que l’actual (de l’ordre de 0,5-1,5 ºC superior a les temperatures preindustrials)», indica Isabel Cacho. Aquestes condicions van perdurar durant segles i van causar un desglaç superior a Groenlàndia i l’Antàrtida que va fer que el nivell del mar pugés 5 o 6 metres per sobre del nivell l’actual. «Això suggereix que no només els processos de retroalimentació en si, sinó la velocitat a què reaccionen, són capaços de modelar la intensitat del canvi climàtic», afegeix Cacho.

«Aquest fet és molt preocupant, ja que avui dia estem experimentant el canvi climàtic més ràpid de la història del planeta. Les observacions que fem sobre el clima del passat confirmen les projeccions climàtiques disponibles, fet que ens urgeix a establir mesures per contenir l’escalfament planetari per sota d’1,5 ºC i frenar així una sèrie de canvis que implicaran un cost elevat per a nosaltres i per als ecosistemes que ens sostenen. Però aquesta contenció davant el canvi climàtic requereix accions immediates a tots els nivells», conclouen les investigadores.

 

Article de referència:

Stoll, H. M.; Cacho, I.; Gasson, E.; Sliwinski, J.; Kost, O.; Moreno, A.; Iglesias, M.; Torner, J.; Perez-Mejias, C.; Haghipour, N.; Cheng, H.; Edwards, R. L. «Rapid northern hemisphere ice sheet melting during the penultimate deglaciation», Nature Communications, juliol de 2022. DOI: 10.1038/s41467-022-31619-3

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona