El primer xatbot de ciència ciutadana obre la recerca en salut mental

La primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental ha permès validar 14 recomanacions polítiques establertes de manera col·lectiva per les participants del projecte.
La primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental ha permès validar 14 recomanacions polítiques establertes de manera col·lectiva per les participants del projecte.
Recerca
(18/11/2022)

Més de 80 persones sʼhan aplegat avui a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Barcelona) en la primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental, en què sʼhan presentat els resultats dʼun procés col·laboratiu desenvolupat al llarg dels darrers tres anys. Gràcies a aquest procés, ha estat possible entendre millor com funcionen les xarxes de suport social en salut mental i proposar accions per promoure-les i enfortir-les, així com validar un document final de recomanacions polítiques.

La primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental ha permès validar 14 recomanacions polítiques establertes de manera col·lectiva per les participants del projecte.
La primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental ha permès validar 14 recomanacions polítiques establertes de manera col·lectiva per les participants del projecte.
Recerca
18/11/2022

Més de 80 persones sʼhan aplegat avui a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Barcelona) en la primera Assemblea Comunitat Salut Mental del projecte CoActuem per la Salut Mental, en què sʼhan presentat els resultats dʼun procés col·laboratiu desenvolupat al llarg dels darrers tres anys. Gràcies a aquest procés, ha estat possible entendre millor com funcionen les xarxes de suport social en salut mental i proposar accions per promoure-les i enfortir-les, així com validar un document final de recomanacions polítiques.

En lʼacte, moderat per Itziar González, responsable dels processos de cooperació del projecte, hi han participat Josep Perelló, catedràtic de la Facultat de Física, membre de lʼInstitut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) i investigador principal del projecte; Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya; Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures de lʼAjuntament de Barcelona, i Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya.

Recomanacions polítiques

Amb els resultats de la recerca a la mà, en lʼAssemblea Comunitat Salut Mental sʼhan establert de manera col·lectiva 14 recomanacions polítiques, que sʼhan debatut i validat. Aquestes recomanacions focalitzen en lʼentorn proper, en lʼentorn professional i institucional i en lʼentorn social, i posen al centre diverses qüestions rellevants: la capacitació de les primeres persones; el paper de les famílies i de lʼentorn proper; la promoció del suport a les persones cuidadores; lʼenfocament comunitari; la promoció de les xarxes de suport social i la seva accessibilitat; la formació dels professionals; la prevenció del malestar emocional; lʼempoderament individual i col·lectiu; la lluita contra lʼestigma; la capacitació del conjunt de la societat; la promoció dels plans de decisions anticipades, i la creació dʼun observatori de dades en salut mental, entre dʼaltres.

Les recomanacions treballades també poden servir per impulsar accions transferibles a escala local, estatal, europeu i internacional.

Ciència participativa i participada al servei de la salut mental comunitària

Per al catedràtic de la UB Josep Perelló, aquesta iniciativa reivindica una manera de fer ciència més participativa i més participada. «En aquest viatge que fem plegats en el marc de la ciència ciutadana, hem volgut transformar el nostre coneixement científic, és a dir, fer ciència de manera que es pugui transformar en iniciatives per millorar el benestar de la societat».

Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya, ha destacat: «Si posem el focus allà on és prioritari, podrem generar canvis en les persones amb experiències viscudes en salut mental. Cada cop hi ha més consciència de la importància dels processos participatius, i aquest projecte ho demostra». També ha subratllat el valor de dotar dʼuna base científica les estratègies de suport social en lʼàmbit de la salut mental comunitària.

Compromís de les institucions

Les dues representants institucionals assistents a lʼacte han comentat, de manera contextualitzada, on situarien respecte de les seves polítiques les accions proposades per cadascuna de les recomanacions, i sʼhan compromès a retre comptes en aquest espai.

Gemma Tarafa, regidora de Salut, Envelliment i Cures de lʼAjuntament de Barcelona, ha recordat que sense la dotació pressupostària necessària no serà possible avançar. Així mateix, ha destacat la importància de mirar més enllà dels mandats, sempre canviants, i de treballar per una acció estable i continuada. Alhora, ha manifestat la voluntat d'incorporar al nou Pla de salut mental 2023-2027 de l'Ajuntament de Barcelona totes les recomanacions validades, i ha destacat la necessitat de recopilar dades, en el marc de la recomanació de crear un observatori de dades en salut mental, per poder dur a terme intervencions de qualitat i específiques. «Les dades són importantíssimes per poder bastir una Barcelona cuidadora en lʼàmbit de la salut mental», ha manifestat.

Magda Casamitjana, directora del Pla Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, ha destacat la importància de seguir les recomanacions de lʼOrganització Mundial de la Salut (OMS). També ha reafirmat el compromís del Pacte dʼincorporar, a escala institucional, les diverses accions proposades, i ha fet èmfasi en la inclusió del peer-to-peer des de l'esfera pública, així com en la indispensable cooperació interdepartamental i territorial i en la implicació dels diversos agents participants en el projecte.

El projecte CoActuem per la Salut Mental

CoActuem per la Salut Mental sʼemmarca en el projecte europeu de ciència social ciutadana Co-designing Citizen Social Science for Collective Action (CoAct), iniciat lʼany 2020 i finançat pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. Lʼhan desenvolupat conjuntament Salut Mental Catalunya i el grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de lʼarquitecta social Itziar González-Virós.

Lʼobjecte dʼaquest projecte de recerca han estat les xarxes de suport social en salut mental, és a dir, les xarxes de relacions socials de les persones. La recerca conclou que, en el cas de les persones amb problemes de salut mental, aquestes xarxes són especialment importants: milloren la qualitat de vida i el benestar, actuen contra lʼexclusió social i són un factor protector contra les recaigudes.

La ciència ciutadana social i la participació en el projecte

CoActuem per la Salut Mental és una proposta de ciència ciutadana social, és a dir, un projecte de recerca codissenyat i impulsat directament per grups de ciutadans que comparteixen una preocupació social.

Lʼoctubre de 2020, es va fer una crida oberta a tota la ciutadania perquè persones amb problemes de salut mental i els seus familiars participessin en el projecte —en totes les seves etapes— com a persones coinvestigadores. Dʼaquesta manera, se les podia situar al centre de la recerca. Arran dʼaquesta crida, es van unir al projecte 32 persones: 24 amb experiència pròpia en salut mental i 8 familiars. Lʼentorn de coneixement, format per un grup de 65 representants de 50 institucions, va ajudar a emmarcar la recerca i a situar-la en lʼàmbit públic i professional. La participació dels dos grups es va articular a través de processos basats en la cooperació ciutadana.

La creació del xatbot CoActuem per la Salut Mental

Les 32 persones coinvestigadores van escriure un total de 222 microrelats sobre vivències personals de salut mental relacionades amb les xarxes de suport social. Es va encarregar dʼil·lustrar-los el dibuixant professional Pau Badia.

Aquests microrelats formen part del primer xatbot que sʼha utilitzat per a una recerca de ciència ciutadana oberta a tothom, mitjançant lʼapp Telegram. La recerca, així, ha esdevingut transdisciplinària, i sʼha basat en ciència social computacional i de ciències de la complexitat (i teoria de xarxes complexes). També ha inclòs aspectes propis de les ciències socials, i una recerca que combina aspectes quantitatius i qualitatius: relats de les experiències viscudes i grups de discussió sobre el significat de les dades.

A partir de les dades científiques recollides en el xatbot, es va dur a terme un procés dʼinterpretació col·lectiva i es van treballar diverses propostes dʼaccions col·lectives que avui sʼhan debatut.

Resultats destacats del xatbot

Fins avui, han entrat al xatbot de Telegram —és a dir, han participat en la recerca— 718 persones (amb problemes salut mental o no). Cal destacar que totes hi han respost amb el mateix grau de compromís. Sʼhan identificat diverses qüestions rellevants:

• 3 de cada 4 participants pateix o ha patit problemes de salut mental.

• 3 de cada 10 sʼidentifiquen com a persones cuidadores i 7 de cada 10 són dones.

• 1 de cada 3 afirma que el seu entorn laboral no coneix els seus problemes de salut mental, ja que en aquest context se senten especialment vulnerables i prefereixen no explicar la seva situació.

• Segons els participants amb problemes de salut mental, les persones que menys sʼimpliquen en el seu benestar són el veïnat i el barri. En canvi, les que més sʼhi impliquen són les persones convivents i les amistats properes. Cal, per tant, posar en relleu el rol de les persones cuidadores i cuidar-les, donar-los suport i oferir-los més formació i informació.

• 1 de cada 2 microrelats parla de lʼestigma en salut mental, la qual cosa mostra la necessitat de visibilitzar i socialitzar les vivències en salut mental per lluitar contra lʼestigma.

• 1 de cada 2 persones manifesten haver-se sentit perdudes i soles, fet que emfatitza la necessitat dʼestablir una millor connexió entre la xarxa sanitària i les xarxes de suport social.

Més informació sobre el projecte

Per aprofundir en el projecte, es poden consultar els enllaços següents, que contenen tota la informació sobre CoActuem i les recomanacions polítiques validades:

Web del projecte CoActuem per la Salut Mental

Web del projecte europeu CoAct (coordinat per la UB)

Web dʼOpenSystems de la UB

Web de Salut Mental Catalunya

Salut Mental Catalunya (SMC) és un moviment social de representació, atenció i suport a les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. La Federació SMC està formada per una xarxa de més dʼuna setantena dʼentitats de moviment associatiu. Fa 25 anys que promou la salut mental comunitària, la qualitat de vida, la defensa dels drets, la sensibilització social, la igualtat dʼoportunitats i la no-discriminació de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies.

OpenSystems és un grup de recerca científica transdisciplinària que treballa a través de la participació ciutadana i les pràctiques artístiques. Des del 2012, ha creat experiments col·lectius de ciència ciutadana per a lʼespai públic centrats en la mobilitat humana, el comportament humà o la presa de decisions. Ha dut a terme diverses recerques que han permès obtenir dades noves i generar coneixement capaç de respondre a les inquietuds de grups de ciutadans. Combina lʼús de les noves tecnologies i la cocreació, per treballar en temàtiques eminentment socials dins del que sʼanomena ciència ciutadana social. Forma part de lʼInstitut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS).