Notícies
Inici  >  Notícies > Tres investigadors de la UB reben ajuts del Consell Europeu de Recerca

Tres investigadors de la UB reben ajuts del Consell Europeu de Recerca

Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química.

Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química.

Carla Marín, professora lectora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Carla Marín, professora lectora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB).

Marta Sánchez de la Torre, investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós del Departament d’Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història i membre de l’Institut d’Arqueologia de la UB.

Marta Sánchez de la Torre, investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós del Departament d’Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història i membre de l’Institut d’Arqueologia de la UB.

22/11/2022

Institucional

Avui s’han conegut els resultats de la convocatòria d’ajuts Starting Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), que financen projectes d’investigadors amb una experiència de recerca d’entre dos i set anys des de l’obtenció del doctorat. Dels 15 ajuts concedits a Espanya, 3 han estat per a investigadors de la Universitat de Barcelona: Bart Limburg, Carla Marín i Marta Sánchez de la Torre. Així, la UB és la institució amb més ajuts Starting Grant d’aquesta convocatòria.

La recerca de Bart Limburg, professor lector del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Facultat de Química, consistent a imitar sinapsis químiques naturals utilitzant components sintètics, rebrà més d’1,6 milions d’euros. Limburg assegura que la comunicació entre les neurones del cervell a través d’aquestes sinapsis és «la base de la intel·ligència i dels sentits». El seu projecte, Synaps, pretén construir un sistema artificial en el qual es produeixi la comunicació entre cèl·lules artificials mantenint l’aïllament químic. «Això serà un gran avenç en el camp, ja que fins ara només s’aconseguia la comunicació per difusió de molècules a través de les membranes de les cèl·lules artificials. En lloc d’això, el meu propòsit és utilitzar la llum tant com a actuadora per accionar l’enviament d’un missatge com per controlar la sortida del procés mitjançant la producció d’un senyal fluorescent», indica Limburg.

L’investigador confia poder construir sinapsis artificials per aplicar-les a estudis sobre comunicació intel·ligent i expandir-les a xarxes que s’assemblin a un cervell artificial o a un ordinador químic. «Aquests sistemes podrien tenir aplicacions mèdiques, ja que poden interactuar amb teixits biològics i es podrien utilitzar com a sistemes intel·ligents de lliurament de medicaments», conclou.

Carla Marín, professora lectora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física i investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB), també ha rebut més d’1,6 milions d’euros, en aquest cas per investigar el comportament dels quarks, partícules fonamentals que formen la matèria. «L’objectiu del projecte CLIMB és explorar desintegracions del quark b molt rares —es produeixen una vegada cada 100 milions— a un quark d —molt més lleuger— i dos leptons. Degut a la seva supressió, pràcticament no tenim informació experimental sobre aquestes desintegracions, que són molt sensibles a l’existència de noves forces i la seva natura», explica Marín, que afegeix: «Amb aquest propòsit, el meu equip utilitzarà les dades úniques de l’experiment LHCb, situat al gran col·lisionador d’hadrons del CERN, a Ginebra, que contenen milers de milions de quarks b, i desenvoluparà noves tècniques d’anàlisi per tal d’observar i mesurar les propietats d’aquestes desintegracions tan esmunyedisses».

Una vegada acabada la recerca, s’espera «canviar dràsticament el coneixement sobre les transicions b > d ll i comprovar si existeix una nova força de la natura que afecta les seves propietats», conclou Marín.

Marta Sánchez de la Torre, investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós del Departament d’Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història i membre de l’Institut d’Arqueologia de la UB, ha obtingut 1,5 milions d’euros per desenvolupar el projecte SPEGEOCHERT. «Vull analitzar la mobilitat dels grups de caçadors-recol·lectors que van viure fa entre 35.000 i 11.000 anys a l’oest del continent europeu i esbrinar com van interactuar amb espais de muntanya al llarg del darrer episodi glacial», explica la investigadora, que afegeix: «A través d’un dels elements més abundants en el registre arqueològic de jaciments prehistòrics, com són les eines lítiques, i en concret les eines fetes en sílex, i aplicant una metodologia innovadora, aportarem nous coneixements sobre les estratègies econòmiques i adaptatives de diferents comunitats d’Homo sapiens del paleolític superior».
La finalitat de la recerca, detalla Sánchez de la Torre, és «precisar si la mobilitat entre ambdues vessants pirinenques es feu només a través dels extrems de la serralada, o si bé també van existir vies de pas secundàries per creuar els Pirineus per la seva part central».

En aquesta convocatòria de Starting Grants s’ha seleccionat un total de 480 investigadors, per a un finançament global de 636 milions d’euros.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona