Notícies
Inici  >  Notícies > Els grans mamífers terrestres són més vulnerables a l’impacte acústic...

Els grans mamífers terrestres són més vulnerables a l’impacte acústic provocat pels drons que a l’impacte visual

L’estudi analitza la reacció de 18 espècies de grans mamífers davant els sorolls emesos per un dron als grans espais <i>ex situ</i> del Parc Zoològic de Sao Paulo (Brasil).

L’estudi analitza la reacció de 18 espècies de grans mamífers davant els sorolls emesos per un dron als grans espais ex situ del Parc Zoològic de Sao Paulo (Brasil).

L'expert Geison Pires Mesquita, de l’Institut Baguaçu d’Investigació de la Biodiversitat (IBPBio, Brasil).

L'expert Geison Pires Mesquita, de l’Institut Baguaçu d’Investigació de la Biodiversitat (IBPBio, Brasil).

L'investigador Jose Domingo Rodríguez-Teijeiro, de la Facultat de Biologia i de l‘Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

L'investigador Jose Domingo Rodríguez-Teijeiro, de la Facultat de Biologia i de l‘Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

La professora Margarita Mulero-Pázmány, de la Universitat de Màlaga.

La professora Margarita Mulero-Pázmány, de la Universitat de Màlaga.

Encara hi ha pocs treballs que identifiquin els factors reals associats amb aquests dispositius que poden afectar negativament el comportament dels animals.

Encara hi ha pocs treballs que identifiquin els factors reals associats amb aquests dispositius que poden afectar negativament el comportament dels animals.

Les conclusions del nou estudi poden contribuir a reduir l’impacte dels drons en les espècies que són objecte d’estudi científic i servir como referència experimental per elaborar futures directrius en l’ús d’aquesta tecnologia.

Les conclusions del nou estudi poden contribuir a reduir l’impacte dels drons en les espècies que són objecte d’estudi científic i servir como referència experimental per elaborar futures directrius en l’ús d’aquesta tecnologia.

30/11/2022

Recerca

Els grans mamífers terrestres són vulnerables a als efectes del soroll provocat pels drons, uns sistemes tecnològics cada vegada més usats per estudiar la fauna en hàbitats oberts com ara la sabana o les llacunes. Aquesta és una de les conclusions que revela un nou estudi publicat a la revista Drones que està dirigit pels experts José Domingo Rodríguez-Teijeiro, de la Facultat de Biologia i de l‘Institut d’Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio); Margarita Mulero-Pázmány, de la Universitat de Màlaga, i Serge A. Wich, de la Universitat John Moores de Liverpool (Regne Unit).

Diversos estudis constaten que els drons d’ús científic o recreatiu es poden convertir en una nova font de pertorbació per a moltes espècies animals. No obstant això, encara hi ha pocs treballs que identifiquin els factors reals associats amb aquests dispositius que poden afectar negativament el comportament dels animals.

Drons i fauna salvatge, oportunitat o amenaça?

L’ús de sistemes aeris no tripulats (VANT o drons) s’estén cada vegada més en estudis sobre monitoratge i conservació de la fauna salvatge. Obtenir dades científiques d’alta resolució espacial i temporal, amb baixos costos operatius i una logística senzilla —sense comprometre la seguretat física dels investigadors— explicaria l’ampli ús científic d’aquesta tecnologia, sobretot en l’estudi de grans mamífers en àrees oberts o d’accés difícil.

El nou treball té com a primer autor Geison Pires Mesquita, de l’Institut Baguaçu d’Investigació de la Biodiversitat (IBPBio, Brasil), una entitat compromesa amb la recerca, l’educació mediambiental i la conservació de la biodiversitat. L’estudi analitza la reacció de 18 espècies de grans mamífers davant els sorolls emesos per un dron als grans espais ex situ del Parc Zoològic de Sao Paulo (Brasil).

Les 18 espècies estudiades pertanyen a 14 famílies i en concret són: addax (Addax nasomaculatus); vaca (Bos taurus); antílop aquàtic (Kobus ellipsiprymnus); dromedari (Camelus dromedarius); llop de crinera (Chrysocyon brachyurus); cérvol comú (Cervus elaphus); sambar (Rusa unicolor); elefant asiàtic (Elephas maximus); zebra de Grevy (Equus grevyi); jaguar (Panthera onca); tigre de Bengala (Panthera tigris tigris); girafa (Giraffa camelopardalis); hipopòtam (Hippopotamus amphibius); os formiguer (Myrmecophaga tridactyla); rinoceront blanc (Ceratotherium simum simum); facoquer comú (Phacochoerus africanus); tapir amazònic (Tapirus terrestris) i l’os d’antifaç (Tremarctos ornatus).

Aus i mamífers, els més estudiats amb drons

Les aus i els mamífers són els dos grups d’animals més estudiats amb l’ús de drons i els més afectats per l’ús recreatiu d’aquests artefactes. «En especial, els grans mamífers són els més estudiats amb drons per la seva mida, ja que són més fàcils d’identificar mitjançant imatges aèries», afirma Geison Pires Mesquida, investigador postdoctoral que va incloure aquest estudi en la seva tesi doctoral, defensada el febrer del 2022. «A banda de la mida, el tipus d’hàbitat de les espècies és un altre factor determinant per fer servir els drons en els estudis de la fauna salvatge».

L’estudi amb drons sobre la fauna es va adaptar a la normativa de l’Agència Nacional d’Aviació Civil (ANAC) del Brasil, que limita els vols de drons a un màxim de 120 metres. A més, tots els vols eren del tipus VLOS (Visual Line-Of-Sight), és a dir, tenien com a requisit obligatori que estiguessin dins la línia de visió del pilot. Tot els vols es van fer en horaris sense visites al zoo per evitar qualsevol tipus de pertorbació a causa de factors externs. També es va disposar d’audiogrames en la literatura científica en 12 de les 18 espècies analitzades —de la mateixa espècie o espècies semblants—, i això va permetre una anàlisi més específica de la influència de la freqüència i la intensitat del son generat pels drons.

Els vols es van començar a una altura màxima de 120 metres. Un cop el dron se situava sobre els individus, començava el descens fins que l’animal mostrava algun comportament atípic. «Es va establir un límit de 10 metres per sobre dels animals, si l’animal no presentava canvis de comportament, però en cap cas el dron va baixar a aquesta altura ja que els animals van presentar canvis de comportament a una altura superior», afirma Pires Mesquita.

L'elefant asiàtic, sensible als sons de baixa freqüència

En general, les espècies amb més biomassa —elefants, rinoceronts, girafes, zebres i els antílops d’aigua— van mostrar un canvi de comportament amb els drons a més altura (i per tant menys decibels). Com que aquest grup d’animals és el més estudiat a terra mitjan els drons —sobretot en hàbitats oberts com la sabana africana— la megafauna mamífera terrestre tindria més possibilitats de patir els efectes del soroll provocat pels drons.

Els resultats revelen que el nivell de pressió de so a baixa freqüència va afectar especialment el comportament de l’elefant asiàtic, però no el de la resta d’espècies estudiades, que es van mostrar més sensibles al soroll en freqüències mitjanes i altes. «Aquests resultats s’expliquen perquè l’elefant és una de les poques espècies de mamífers capaç de sentir sons de baixa freqüència (per sota de 0,25 kHz), o també infrasons (freqüències inferiors a 0,0125 kHz). Tant la mida de la membrana timpànica com la mida de la cadena d’ossets i els espais de l’orella mitjana són compatibles amb la sensibilitat a freqüències baixes», assegura José Domingo Rodríguez-Teijeiro, professor emèrit del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

«Els sons de baixa freqüència —prossegueix el professor— es propaguen amb més facilitat a causa de les característiques físiques de les seves ones sonores en comparació amb els sons d’alta freqüència. Es considera que los elefantes es poden comunicar a més de 10 quilòmetres de distància gràcies a l’emissió i la recepció d’aquests infrasons».

Cada tipus d’animal mostra un comportament específic de vigilància, irritació o fugida. A més, els animals en entorns ex situ —com ara els zoològics— poden presentar comportaments encara més específics. Per això, l’estudi va comptar amb la participació del professional responsable de la gestió dels mamífers al zoo, Luan Henrique Morais. Aquest expert coneix des de fa anys cada un dels animals i es va encarregar d’informar-nos si va observava que algun animal es mostrava afectat pel soroll del dron.

En el cas de l’elefant asiàtic, es van observar moviments de balanceig del cap davant la presència del dron. En els felins, grunyits i moviments bruscos del cos; en l’os d’antifaç, igualment moviments bruscos de les potes i el cap. En el cas dels cérvols i el facoquer, els intents de fugir del lloc on eren són exemples dels comportaments que van mostrar reaccions adverses com a resposta al soroll dels drons.

Cal destacar que «la majoria de les espècies estudiades no van mostrar reaccions de comportament davant la presència del dron a una altitud de 100 metres o superior, que és a la qual acostuma a sobrevolar per fer censos de fauna. Això confirma que l’ús responsable d’aquests sistemes constitueix una eina de baix impacte per estudiar mamífers», afirma la professora Margarita Mulero-Pázmány (UMA).

Impacte visual versus impacte acústic

Tot i que aquest experiment no permet discriminar del tot entre els efectes que genera l’impacte de l’estímul acústic o visual del dron en la fauna, es va poder deduir de manera indirecta que el primer efecte causat pel dron en les espècies és acústic. Es va arribar a aquesta conclusió a través de l’anàlisi de l’agudesa visual —mesurada en cicles per grau (c/g)— que permet determinar la capacitat de detectar, discriminar i reconèixer objectes sobre un fons.

«Totes les espècies estudiades tenen una agudesa visual inferior al 50 % de la que té l’espècie humana (60 c/g). Per tant, podem deduir que el primer impacte causat pel dron en les espècies va ser l’acústic, si tenim en compte la reduïda capacitat visual dels mamífers analitzats, la difícil detecció del dron emprat per l’ull humà a 50 metres, i el fet que les altures en què es van produir canvis de comportament van ser de mitjana superiors als 50 metres», apunta l’investigador.

«Segons la informació que tenim —prossegueix l’investigador—, és la primera vegada que s’ha analitzat aquest factor. Entendre que el soroll sonor provocat pel dron té un impacte en algunes espècies de mamífers abans que el visual pot ajudar a millorar els estudis que es fan actualment amb drons sobre aquestes espècies i minimitzar els efectes negatius de l’ús recreatiu en zones amb presència d’aquestes espècies».

En estudis sobre la fauna, també caldria tenir en compte el perfil sonor del model de dron, un factor que fins ara no s’ha considerat si se’n vol minimitzar l’impacte negatiu. «Malgrat que hi ha molts models de drons al mercat, encara hi ha pocs models comercials que es facin servir per estudiar la fauna salvatge. Mirar d’entendre quina quantitat de soroll generen aquests models és un pas necessari per tal que l’ús de drons en estudis de fauna sigui més efectiu», conclou José Domingo Rodríguez-Teijeiro.

Article de referència:

Pires Mesquita, G.; Mulero-Pázmány, M.; Wich, Serge A.; Rodríguez-Teijeiro, J. D. «Terrestrial Megafauna Response to Drone Noise Levels in Ex Situ Areas». Drones, octubre de 2022. Doi: 10.3390/drones6110333

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona