Identifiquen un nou marcador relacionat amb el mal funcionament del sistema glimfàtic

D'esquerra a dreta: Clara Romera, Jaume del Valle, Jordi Vilaplana, Carme Pelegrí, Marta Riba i Raquel Alsina.
D'esquerra a dreta: Clara Romera, Jaume del Valle, Jordi Vilaplana, Carme Pelegrí, Marta Riba i Raquel Alsina.
Recerca
(27/11/2022)

Un nou estudi liderat per investigadors de la UB posa de manifest que els cossos amilacis o wasteosomes, que són estructures que actuen com a contenidors de productes de rebuig cerebrals, indiquen un mal funcionament del sistema glimfàtic, un sistema descobert recentment i que és un important mecanisme de neteja del cervell.

D'esquerra a dreta: Clara Romera, Jaume del Valle, Jordi Vilaplana, Carme Pelegrí, Marta Riba i Raquel Alsina.
D'esquerra a dreta: Clara Romera, Jaume del Valle, Jordi Vilaplana, Carme Pelegrí, Marta Riba i Raquel Alsina.
Recerca
27/11/2022

Un nou estudi liderat per investigadors de la UB posa de manifest que els cossos amilacis o wasteosomes, que són estructures que actuen com a contenidors de productes de rebuig cerebrals, indiquen un mal funcionament del sistema glimfàtic, un sistema descobert recentment i que és un important mecanisme de neteja del cervell.

El treball, publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), lʼha dut a terme un equip de recerca de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació de la UB, lʼInstitut de Neurociències de la UB (UBNeuro) i el Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives (CIBERNED). Lʼhan dirigit els professors Carme Pelegrí i Jordi Vilaplana, i hi han participat Marta Riba i Jaume del Valle (Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació, UBNeuro i CIBERNED) i Laura Molina-Porcel, del Banc de Teixits Neurològics del Biobanc de lʼHospital Clínic de Barcelona i lʼIDIBAPS.

Contenidors de residus, una visió molt recent

Els wasteosomes o cossos amilacis del cervell humà els va descriure per primer cop el 1837 el prestigiós anatomista i fisiòleg Jan Evangelist Purkinje. Durant més de 150 anys, les funcions dʼaquestes estructures han generat molts dubtes i controvèrsia entre els experts. «Durant la llarga història de lʼestudi dʼaquestes estructures, sʼhan generat moltes hipòtesis, i molt variades, sobre la seva naturalesa i significat», destaquen els investigadors.

En un estudi publicat el 2019 també a la revista PNAS, liderat pels mateixos investigadors, es mostrava que els cossos amilacis actuen com a contenidors de substàncies de rebuig del cervell i poden ser expulsats pels astròcits (les cèl·lules que els generen) cap al líquid cefalorraquidi (el líquid que envolta el cervell). Posteriorment, el mateix grup va proposar anomenar els cossos amilacis amb el terme wasteosomes, que vol dir ʻcos que conté productes de rebuigʼ.

El terme es va proposar perquè destaca la captació dʼaquestes substàncies i evita la confusió terminològica que el terme amilaci o amiloide generava amb les proteïnes amiloides, que són característiques dʼalgunes malalties neurodegeneratives com ara la malaltia dʼAlzheimer. Ara, amb el nou article, es posa de manifest que hi ha evidències que indiquen que lʼaugment de wasteosomes o cossos amilacis al cervell humà és una manifestació de la insuficiència crònica del sistema glimfàtic.

Definició dʼinsuficiència glimfàtica

El sistema glimfàtic és el que sʼencarrega de netejar el parènquima cerebral. Fins ara, per definir-ne el mal funcionament es feien servir expressions com ara fallada del sistema glimfàtic o disfunció del sistema glimfàtic. En el nou article de PNAS, es defineix el concepte dʼinsuficiència glimfàtica, entès com la incapacitat del sistema glimfàtic per netejar correctament el cervell. Això permet descriure que la insuficiència pot ser aguda o crònica, en funció de la durada del procés, i també precisar que la insuficiència es pot produir per una fallada del mateix sistema glimfàtic o per una sobreproducció de substàncies de rebuig que sobrepassa la capacitat de neteja dʼaquest sistema.

«Sigui aguda o crònica, i sigui per una fallada del sistema glimfàtic o per una sobreproducció de substàncies de rebuig, el resultat de la insuficiència glimfàtica serà que sʼacumularan substàncies de rebuig en el parènquima cerebral, concretament a les zones afectades per aquesta insuficiència», expliquen els investigadors.

Els wasteosomes com a marcadors de la insuficiència glimfàtica crònica

Un cop definida la insuficiència glimfàtica crònica, els investigadors aporten evidències que indiquen que lʼaugment de wasteosomes o cossos amilacis al cervell humà és una manifestació de la insuficiència crònica del sistema glimfàtic. El primer indici dʼaquesta relació és que la majoria de factors que sʼassocien a grans quantitats de wasteosomes, com ara lʼenvelliment, alguns trastorns cardiovasculars o la mala qualitat del son, també sʼassocien a disrupcions del sistema glimfàtic. «Cal destacar que el sistema glimfàtic mostra un marcat ritme circadiari i que la seva funció de neteja es produeix principalment durant el son», subratllen els investigadors. Dʼaltra banda, sʼha comprovat que les regions cerebrals que tendeixen presentar un nombre més gran de wasteosomes estan sovint relacionades amb les zones de drenatge dʼaquest sistema de neteja.

Aquests fets, que relacionen els wasteosomes amb la insuficiència glimfàtica, juntament amb la constatació que els wasteosomes rarament es detecten en persones joves o en processos aguts —per tant, són estructures que es formen lentament—, han conduit a relacionar-los concretament amb la insuficiència glimfàtica crònica. Dʼaquesta manera, segons els investigadors, «el nombre de wasteosomes es podria considerar un marcador de la insuficiència glimfàtica crònica, i ens pot mostrar, doncs, si hi ha aquest tipus dʼinsuficiència i en quines parts del cervell es produeix».

Segons els investigadors, aquests coneixements han de facilitar lʼestudi de la insuficiència glimfàtica i han de permetre establir quines són les variables que tenen més impacte en el funcionament o mal funcionament dʼaquest sistema. «A més —continuen—, el fet que siguin marcadors de la insuficiència glimfàtica crònica els dona un significat clínic que fins ara no tenien i que durant anys sʼhavia posat en dubte».

Implicacions per a lʼestudi de les malalties neurodegeneratives

Lʼestudi també menciona diversos elements i evidències que fan pensar que la insuficiència glimfàtica crònica és un factor de risc de les malalties neurodegeneratives, especialment de les malalties neurodegeneratives que cursen amb agregació de determinades proteïnes fibril·lars, com ara la proteïna β-amiloide en la malaltia dʼAlzheimer, la tau fosforilada en la demència frontotemporal i la mateixa malaltia dʼAlzheimer, o la α-sinucleïna en la malaltia de Parkinson. «En cas dʼinsuficiència glimfàtica, queda restringida lʼeliminació dʼaquestes proteïnes, i tot indica que això contribueix al desenvolupament dʼaquestes malalties. Com que els wasteosomes poden aportar informació sobre les variables que desencadenen la insuficiència glimfàtica i poden ajudar a trobar estratègies per combatre-la, amb això poden ajudar a desenvolupar estratègies per disminuir el risc de desenvolupar aquestes malalties», destaquen els investigadors.

Segons la presència de wasteosomes, els coneixements actuals semblen indicar que lʼenvelliment, les alteracions cròniques del son i algunes malalties cardiovasculars són les variables que tenen més impacte en el sistema glimfàtic. «En qualsevol cas, el camp del sistema glimfàtic està en creixement exponencial i sʼhi estan centrant i concentrant molts grups de recerca; tot això fa pensar que ben aviat sʼaniran obtenint nous i destacats resultats», conclouen els investigadors.

Article de referència:

Riba, M.; Del Valle, J.; Molina-Porcel, E.; Pelegrí, C.; Vilaplana, J. «Wasteosomes (corpora amylacea) as a hallmark of chronic glymphatic insufficiency». Proceedings of the National Academy of Sciences, novembre de 2022. DOI: 10.1073/pnas.2211326119