El niu més antic dʼun trencalòs a la península Ibèrica
El copròlits, o excrements fòssils de fa uns 30.000 anys, han servit per identificar la presència de trencalossos (Gypaetus barbatus) en el jaciment paleolític de Lagar Velho (Portugal). La comparació dels copròlits localitzats a les excavacions amb els excrements de trencalossos actuals ha permès constatar la presència dʼaquests animals en el passat. La recerca, publicada a Scientific Reports, assenyala la importància dʼidentificar els copròlits a lʼhora de documentar la presència dʼaquestes aus en els jaciments i estudiar la relació que van tenir amb comunitats humanes prehistòriques.
El copròlits, o excrements fòssils de fa uns 30.000 anys, han servit per identificar la presència de trencalossos (Gypaetus barbatus) en el jaciment paleolític de Lagar Velho (Portugal). La comparació dels copròlits localitzats a les excavacions amb els excrements de trencalossos actuals ha permès constatar la presència dʼaquests animals en el passat. La recerca, publicada a Scientific Reports, assenyala la importància dʼidentificar els copròlits a lʼhora de documentar la presència dʼaquestes aus en els jaciments i estudiar la relació que van tenir amb comunitats humanes prehistòriques.
La identificació dʼaquest niu permet conèixer com vivia aquest voltor, que es caracteritza per seguir una dieta peculiar, ja que el 70-80 % de la seva alimentació són ossos. La vall en què es troba el jaciment devia ser un lloc òptim perquè aquesta espècie hi establís nius, com ho confirma la gran quantitat de copròlits recuperats en lʼexcavació, així com els ossos digerits per aquest voltor. Això també obre la porta a establir quina era la relació amb els humans en el passat, ja que en el jaciment també sʼhan documentat activitats de grups de caçadors i recol·lectors.
El jaciment de Lagar Velho és el cinquè en què sʼha documentat la presència de nius de trencalossos al sud dʼEuropa, juntament amb els de Gritulu (Còrsega), Grotte Noisetier (França), El Mirón (Espanya) i el de Caldeirao a Portugal —aquest darrer, encara per confirmar— i és el primer de la península Ibèrica en què sʼhan identificat els seus excrements fossilitzats. «Els trencalossos són uns voltors que han passat molt desapercebuts fins ara en el registre arqueològic, i això que viuen en coves i acumulen ossos, com els grups humans de caçadors i recol·lectors», explica Sanz, primera signant de lʼarticle i investigadora del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP). El treball ara publicat estableix per primer cop característiques i criteris per poder identificar més fàcilment els copròlits dʼaquests voltors i la seva presència a lʼantiguitat. La identificació del trencalòs al jaciment de Lagar Velho, a més, obre noves perspectives sobre la presència del trencalòs a Portugal.
Per estudiar aquests excrements de fa milers dʼanys, els investigadors han comparat les mostres conservades amb les de trencalossos actuals que viuen al Parc Nacional dʼOrdesa i Monte Perdido, així com diverses mostres proporcionades per la Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos. «Hi ha molt poca diferència entre els excrements actuals i els de fa 30.000 anys, pràcticament només el color, i això dona una gran fiabilitat a lʼhora de fer les identificacions», explica Sanz.
Actualment, aquest voltor és una au molt amenaçada per la pressió antròpica, fins al punt que les seves poblacions van quedar reduïdes als Pirineus; de fet, a la major part de la península Ibèrica, inclosa Portugal, on sʼha desenvolupat aquest estudi, van desaparèixer. Gràcies a diversos programes de reintroducció i sensibilització, aquesta au torna a ocupar espais de la península.
Les excavacions les han dirigit Ana Maria Costa i Ana Cristina Araújo, de la Direcció General de Patrimoni Cultural de Portugal, i Joan Daura i Montserrat Sanz, de la UB i el Centre dʼArqueologia de la Universitat de Lisboa (UNIARQ). En el treball hi han participat diverses institucions i organismes, com ara lʼAjuntament de Leiria (Portugal), la Direcció General de Patrimoni Cultural de Portugal, UNIARQ, el Ministeri de Cultura i Esport espanyol, el Parc Nacional dʼOrdesa i Monte Perdido (govern de lʼAragó), la Fundación para la Conservación del Quebrantahuesos i el Centro de Cría del Quebrantahuesos en Aislamiento Humano (Saragossa).
Article de referència:
Sanz, M., Daura, J., Costa, A.M. et al. The characterization of bearded vulture (Gypaetus barbatus) coprolites in the archaeological record. Sci Rep 13, 57 (2023). https://doi.org/10.1038/s41598-022-25288-x