La Universitat
Inici  >  La UB > Doctors honoris causa > Honoris causa

Honoris causa

Jean Guilaine

Jean Guilaine (Carcassona, 1936) és un dels prehistoriadors més influents dels últims temps. Ha dedicat la seva tasca investigadora al neolític i a l’edat del bronze de la zona mediterrània (des de l’Atlàntic fins a l’Àsia Menor, i particularment al Llenguadoc i Catalunya), reivindicant el neolític com el moment on s’inicia la construcció material i simbòlica de la civilització humana.

Guilaine va estudiar la carrera d’Història i Arqueologia a la Universitat de Tolosa, on ja llavors es va decantar clarament pel camp de la prehistòria. Seguint Max Escalon de Fonton, a qui reconeix com el seu mestre, va traslladar-se a la Universitat d’Ais de Provença per fer-hi un màster, el doctorat de tercer cicle i el doctorat de l’Estat en Lletres sobre l’edat de bronze.

Va entrar al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) el 1963 i allà va desenvolupar la seva investigació i va crear el Centre d’Antropologia de Tolosa. També hi va dirigir la revista Gallia Prehistorique fins al 1994, quan va entrar a formar part del prestigiós Col·legi de França. El 1995 ja era titular de la càtedra de Civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’Edat del Bronze, amb l’apadrinament de Christian Goudineau i d’Yves Coppens. Era el quart prehistoriador que hi accedia.

La seva relació amb la UB va començar els anys cinquanta i seixanta, quan va mantenir contactes amb catedràtics i professors i va acollir en les seves excavacions grups d’arqueòlegs procedents de la nostra universitat. Són destacables les col·laboracions amb Lluís Pericot, catedràtic de Prehistòria de la UB, i Eduard Ripoll, llavors director del Museu Arqueològic de Barcelona, així com amb el prehistoriador Pere Bosch i Gimpera. Aquesta relació va influir en la renovació, durant els anys setanta, dels estudis sobre prehistòria recent de Catalunya, on Guilaine codirigí les excavacions a la balma del Gai, la cova del Toll o la Balma de l’Espluga, a Moià (1976-78), entre d’altres.

Guilaine és autor de més de cinc-centes publicacions i de gairebé una cinquantena de llibres, entre els quals destaquen LAge du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège (1972), La Balmade Montbolo et le Néolithique de lOccident méditerranéen (1974), Premiers bergers et paysans de lOccident méditerranéen (1976), La France davant la France (1980), La civilisation du vase campaniforme dans les Pyrénées français (1987), La mer partagée. La Méditerranée avant lécriture: 7000-2000 avant J.C. (1994), Au temps des dolmens (1998) i La plus belle histoire de lHomme (1998, en col·laboració). A més, acaba de publicar la seva primera novel·la, Pourquoi j’ai construït une maison carrée (Actes Sud, 2006), en la qual narra el canvi mental de l’home paleolític al neolític.

 

Darrera actualització: 2006

  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona