En la visita al CEK han assistit, a més del rector de la UB, Dídac Ramírez; la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia; el president de la Generalitat, José Montilla; lʼalcalde de Barcelona, Jordi Hereu; la consellera de Salut, Marina Geli; el director general de Recerca del Departament dʼInnovació, Universitats i Empresa, Joan Roca, entre altres representants dʼinstitucions i centres de recerca, el Conseller Delegat de l'Hospital Clínic, Raimon Balenes i el director de l'IDIBAPS-Fundació Clínic, Ramon Gomis.
Durant la presentació, el rector de la UB, Dídac Ramírez, ha destacat que «en sectors com la biomedicina ningú entendria la recerca sense la universitat, principalment pública. La seva fusió amb hospitals universitaris i altres entitats públiques i privades, com representa la proposta de campus dʼexcel·lència internacional del HUBc (Health University Barcelona Campus), és un model dʼèxit i eficiència científica al qual no hauríem de renunciar».
Dʼaltra banda, la ministra Garmendia ha anunciat que pròximament sʼestablirà una millora del marc fiscal per als «mecenes científics», així com un nou sistema dʼacreditacions, amb el programa Severo Ochoa, que sʼengegarà el 2011 amb lʼobjectiu de reconèixer les unitats de recerca dʼexcel·lència del país, que es veuran beneficiades econòmicament i amb prioritat en lʼús de grans instal·lacions.
La posada en funcionament dʼaquest centre ha estat possible gràcies a la donació de més de 15 milions dʼeuros de la Fundació Esther Koplowitz, que sʼhan destinat a la construcció de lʼedifici. Es tracta del mecenatge dʼinvestigació científica més important que sʼha fet a Espanya i dʼun dels més destacats dʼEuropa. De fet, la construcció i lʼequipament de lʼedifici sʼhan valorat en més de 60 milions dʼeuros.
El Centre Esther Koplowitz, un projecte iniciat el 2005, és el resultat de la suma de tres iniciatives: la dels metges de lʼHospital Clínic, que a través de la Fundació Clínic van comprar un solar proper a lʼHospital per construir un centre de recerca; la dʼEsther Koplowitz, que a través de la seva Fundació ha finançat la construcció de lʼedifici, i finalment, la de la Universitat de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència i Innovació i lʼInstitut de Salut Carlos III, que han donat suport al projecte. Sʼha comptat, així mateix, amb la col·laboració dʼaltres mecenes, com ara la fundació privada Cellex, lʼAcció Sardà Farriol per a la Recerca en Diabetis (ASF) i Laboratoris Esteve.
El Centre Esther Koplowitz és un exemple de coresponsabilitat entre el sector públic i el privat. Aquest esforç conjunt és una estratègia per construir una societat sostenible basada en lʼeconomia del coneixement i la transferència de tecnologia capdavantera. El CEK impulsa una concepció moderna de la investigació biomèdica, que uneix investigació bàsica i clínica de manera competitiva i eficaç.
Les principals línies de treball que ja estan en marxa en el marc de lʼIDIBAPS es veuran reforçades gràcies als laboratoris i a lʼequipament tecnològic dʼúltima generació del nou edifici, que, com ha explicat el director del CEK i catedràtic del Departament de Medicina de la UB, Vicente Arroyo, estan distribuïts en funció dels mèrits dels investigadors. En les diferents plantes del Centre Esther Koplowitz treballaran primeres figures internacionals dedicades a lʼestudi del metabolisme, la diabetis i lʼobesitat, les malalties del sistema digestiu i del fetge, lʼhematologia i lʼoncologia, les malalties relacionades amb la pobresa i la immunologia.
Lʼedifici sʼha construït sobre una parcel·la de 3.000 m2 situada al carrer de Rosselló (entre Urgell i Villarroel), amb una façana de 41 metres i una profunditat edificada de 25 metres. Els 2.000 m2 no edificats han estat cedits a lʼAjuntament de Barcelona per a ús públic i es destinaran a parc urbà. Disposa de planta baixa, dʼuna planta altell i de cinc plantes amb una superfície total de 6.500 m2 sobre el nivell del terra. En el subsòl sʼhan construït tres plantes subterrànies amb una superfície de 2.485 m2. Lʼedifici optimitza el consum energètic amb estratègies com ara la captació dʼenergia solar.
