La UB homenatja Rosa Navarro Durán, redescobridora del ʻLazarillo de Tormesʼ
Ahir, 15 de maig, es va homenatjar Rosa Navarro Durán, catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona i especialista en literatura de lʼEdat dʼOr, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric, amb motiu de la seva jubilació acadèmica.
Ahir, 15 de maig, es va homenatjar Rosa Navarro Durán, catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona i especialista en literatura de lʼEdat dʼOr, a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric, amb motiu de la seva jubilació acadèmica.
En lʼhomenatge van intervenir Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona; Javier Velaza, degà de la Facultat de Filologia; Adolfo Sotelo, catedràtic de Literatura Espanyola; Marisa Sotelo, directora del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, i José Antonio Pascual, membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i catedràtic de Llengua Espanyola a les universitats de Salamanca, Sevilla i Carles III de Madrid.
Lʼhomenatjada, Rosa Navarro, va fer un parlament en què, entre altres aspectes, va rememorar els diferents atzars i estímuls que lʼhavien portat a editar obres importants dins la seva trajectòria acadèmica, com ara la Fábula de Acis y Galatea, de Luis Carrillo y Sotomayor —lʼestudi de la qual, per indicació del seu mestre José Manuel Blecua, la va ajudar a superar les oposicions per ser professora de secundària—, o el Diálogo de Mercurio y Carón, dʼAlfonso de Valdés, que Gabriel Oliver li va recomanar que edités i que la va portar als seus descobriments sobre lʼautoria del Lazarillo. Dʼaquí que Rosa Navarro defineixi la seva tasca filològica com una forma dʼagraïment als clàssics: «He estat sempre molt agraïda amb els meus escriptors. No se sap mai on seran, però acaben apareixent, i tʼajuden. Sempre penso en allò que els agradaria o no». També va referir-se als dos camins que el segle XXI havia obert en el seu itinerari: «Dʼuna banda, soc filòloga dʼalt risc —va dir, al·ludint a les darreres apostes agosarades que ha fet en la recerca sobre lʼautor del Lazarillo o la relectura política de La lozana andaluza—, i això ha suposat que em ploguessin les crítiques, tot i que no han passat dels passadissos a les argumentacions de veritat. Però a més dʼaquest camí de filòloga dʼalt risc, mʼhe dedicat a explicar els clàssics als nens. I mʼensenyen un munt de lliçons. Això és el que vaig fent: esmorteir els riscos de la meva recerca amb les lliçons que aprenc dels nens». Seguidament, es va projectar un vídeo commemoratiu i, finalment, es va tancar lʼacte amb el recital de les paraules de Marcela al Quixot —reivindicades per Navarro com a defensa de la llibertat— per part de Beatriz Brito, llicenciada en Filologia Hispànica.
Paral·lelament, el CRAI Biblioteca de Lletres, amb la col·laboració del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació, ha organitzat lʼexposició «Los trabajos y los días», en què es mostren algunes obres de recerca i divulgació de la catedràtica. Lʼexposició es podrà visitar entre el 15 i el 31 de maig a la galeria del Paranimf de lʼEdifici Històric.
Rosa Navarro Durán és catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de Barcelona especialitzada en literatura de lʼEdat dʼOr i ha desenvolupat la tasca de docent des del 1969. Un dels aspectes més destacats de la seva trajectòria acadèmica ha estat la investigació sobre lʼautoria de La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades, considerada anònima per la crítica. Després dʼanys dʼinvestigació, Navarro va atribuir lʼautoria de lʼobra a Alfonso de Valdés, humanista responsable de redactar les cartes en llatí de lʼemperador Carles V i mà dreta del canceller Mercurino Gattinara.
A més, Rosa Navarro ha format part del jurat del Premi Príncep dʼAstúries de les Lletres des de lʼany 2000 fins al 2014, del Premi Princesa dʼAstúries de les Lletres del 2015 i el 2016, així com del Premi Miguel de Cervantes del 2012 a proposta de la CRUE, entre dʼaltres. Com a especialista en literatura espanyola de lʼEdat dʼOr ha publicat nombroses edicions de textos com, per exemple, lʼanònim Libro de las suertes (1986), les Obras de Luis Carrillo y Sotomayor (1990) o la Tragicomedia de Lisandro y Roselia, de Sancho de Muñón (2009). També és autora de diversos assajos, com Comentar textos literarios (1990), ¿Por qué hay que leer a los clásicos? (1996) o Cervantes (2003), i de nombrosos articles dʼanàlisi de textos de lʼEdat dʼOr i de poesia contemporània. Per últim, cal destacar la seva tasca com a docent així com lʼadaptació de diverses obres literàries clàssiques a lectures infantils i juvenils com, per exemple, Canto de Mío Cid o El Quijote de la Mancha, totes dues publicades lʼany 2007 per lʼeditorial Edebé.