La ciència ciutadana es reivindica amb un manifest que reclama més reconeixement i suport
Avui sʼha engegat una recollida de signatures a favor del Manifest per a la ciència ciutadana, un document en què es reclama als responsables de la política científica —tant dʼàmbit estatal com regional i local— reconeixement i suport a les pràctiques participatives en la recerca científica que proposa la ciència ciutadana, com una manera de donar resposta a problemes socials i socioambientals.
Avui sʼha engegat una recollida de signatures a favor del Manifest per a la ciència ciutadana, un document en què es reclama als responsables de la política científica —tant dʼàmbit estatal com regional i local— reconeixement i suport a les pràctiques participatives en la recerca científica que proposa la ciència ciutadana, com una manera de donar resposta a problemes socials i socioambientals.
El manifest, dividit en vuit punts, recull, entre altres demandes: reconèixer la ciència com a bé comú del conjunt de la ciutadania, promoure la ciència ciutadana com una forma innovadora de crear espais i sinergies transdisciplinaris, treballar perquè les pràctiques de la ciència ciutadana puguin respondre a reptes i inquietuds socials, atorgar un paper actiu a la ciència ciutadana davant problemàtiques contemporànies, reconèixer aquesta disciplina com a pràctica capaç de fer ciència, promoure i facilitar aquestes pràctiques en el si de les universitats i centres de recerca, reivindicar la curiositat com a motor del coneixement científic i treballar per preservar unes bones pràctiques en lʼàmbit de la ciència ciutadana.
Entre les persones que ja han signat el manifest hi ha investigadors del grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona, de lʼOficina de Ciència Ciutadana de Barcelona, de Medialab-Prado (Madrid), del Centre Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC) o de la Fundació Ibercivis (Saragossa).
Ciència ciutadana a la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona
En aquest context, la ciència ciutadana serà un dels temes que es tractaran durant la Biennal Ciutat i Ciència que coordina lʼInstitut de Cultura de lʼAjuntament de Barcelona i que tindrà lloc del 7 a lʼ11 de febrer. «La ciència ciutadana és fer recerca dʼuna manera participativa i participada amb i pels ciutadans. Apel·la, doncs, a la responsabilitat col·lectiva. Un dels objectius de la Biennal és apropar la ciutadania a la presa de decisions per generar noves polítiques», explica lʼinvestigador Josep Perelló, un dels comissaris de la Biennal, membre del grup OpenSystems, de lʼInstitut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS), i coordinador de lʼOficina de Ciència Ciutadana de Barcelona.
Les activitats de la Biennal Ciutat i Ciència permetran conèixer casos dʼèxit de ciència ciutadana a les ciutats de la mà de referents nacionals i internacionals. També hi haurà activitats participatives dirigides a la ciutadania: des del públic familiar fins a col·lectius diversos units per la circumstància de no tenir veu i estar exclosos en la presa de decisions.
Sis investigadores presentaran casos dʼèxit de ciència ciutadana a la ciutat
Sis dones de referència internacional, centrades en el treball comunitari i la construcció dʼun coneixement participatiu i socialment robust, protagonitzaran tres diàlegs sobre diferents temes, com ara la lluita contra la contaminació de lʼaigua, lʼelaboració de mapes col·laboratius sobre habitatge i contaminació atmosfèrica, el desenvolupament dʼeines de baix cost per obtenir dades dʼinterès socioambiental o lʼestudi de la resposta dels barris deprimits davant situacions dʼinjustícia i vulnerabilitat. Aquesta activitat sʼemmarca en la xarxa COST (The Citizen Science Cost Action) de la Unió Europea, que es proposa censar exemples internacionals de ciència ciutadana gràcies als quals col·lectius, associacions i administracions públiques actuen i transformen els entorns urbans.
Cal destacar en aquesta trobada la intervenció de LeeAnne Walters, mare, ciutadana científica i activista que va tenir un paper rellevant en la crisi de lʼaigua a Flint, el 2016, àmpliament recollida en documentals i films. També hi participarà Shannon Dosemagen, màxima responsable de Public Lab, una organització que va néixer per aportar evidències sobre un vessament de petroli al golf de Mèxic lʼany 2010 i que utilitza la mateixa estratègia creada llavors per monitoritzar la frontera a Gaza (Palestina), o bé per denunciar i portar a judici casos dʼabocaments de productes químics en rius americans. Louise Francis, cofundadora de lʼempresa social Mapping for Change, sorgida a lʼUniversity College of London, és una altra de les ponents. Aquesta iniciativa, que ja té deu anys de vida, mobilitza barris i comunitats locals per treballar problemàtiques com ara la contaminació acústica i de lʼaire, o la caça furtiva a lʼÀfrica.
Hackató per donar veu a col·lectius invisibles
Amb el propòsit de hackejar el format dʼuna simulació parlamentària, sʼha organitzat una hackató comissariada pel col·lectiu ecofeminista Liquen Data Lab, en col·laboració amb el Laboratori dʼInnovació Democràtica de lʼAjuntament de Barcelona. Lʼactivitat es desenvoluparà segons els principis de la design justice, una teoria que posa el focus en la manera en què el disseny reprodueix o desafia les dinàmiques de dominació. Dʼaquesta manera, la proposta consisteix a explorar estratègies de ciència ciutadana que puguin donar veu a col·lectius invisibilitzats o sense veu, com ara persones amb trastorns mentals, persones seropositives, membres del col·lectiu trans, o els escolars que volen redefinir lʼentorn de la seva escola i el seu barri. El propòsit és trobar eines per respondre a les seves inquietuds, així com activar i consolidar accions comunitàries i polítiques de ciutat.
Safari de ciència: del Besòs al Fòrum
El diumenge 10 de febrer al matí es proposa un recorregut per la llera del riu Besòs fins a la platja del Fòrum per recollir dades del nostre entorn de manera col·lectiva, amb lʼorientació i els recursos de diversos projectes de ciència ciutadana. Al principi i al final del recorregut lʼAteneu Popular de Nou Barris i La Central del Circ presentaran dues peces que plantegen el circ com a espai dʼexperimentació científica sobre el moviment i el so. Els projectes de la UB RiuNeT, sobre la qualitat dels rius, i Floodup, sobre la resiliència de la ciutat davant els riscos naturals, participen en aquesta trobada.
La ciència ciutadana al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona
Aquesta activitat està destinada exclusivament a un grup dʼinternes i es farà al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, al barri del Poblenou, on actualment hi ha prop de 160 preses. Amb lʼobjectiu de fer participar les internes en projectes de ciència ciutadana, seʼls explicarà un seguit de projectes que es poden fer en línia des de qualsevol indret amb connexió a Internet, ja sigui per classificar galàxies, identificar animals enmig de la sabana africana, resoldre lʼestructura dʼuna proteïna amb Foldit o bé mapar un cervell en 3D.
Consciències a la plaça: observacions amb perspectiva de gènere
Amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, lʼ11 de febrer es farà una intervenció efímera a tres places de Barcelona: la del Mercat de Sant Antoni (de 9 a 11 h), la del Sortidor (de 12.30 a 14.30 h) i la de Josep M. Folch i Torres (de 17 a 19 h). Aquests espais seran lʼescenari dʼuna intervenció efímera per recollir dades sobre la posició de la ciutadania davant situacions de violència de gènere al carrer mitjançant escenes en el format del teatre trobada. Aquesta activitat forma part dʼuna investigació participativa i col·lectiva desenvolupada per NUS Cooperativa, el grup OpenSystems de la UB i el col·lectiu Las Oblicuas (format per alumnes i exalumnes dʼELISAVA), i té el suport de diferents col·lectius feministes i de la Regidoria de Feminismes i LGTBI de lʼAjuntament de Barcelona. Les observacions dels ciutadans que participin en lʼacció quedaran registrades en tauletes electròniques. Un cop analitzades, les dades es presentaran el 15 de febrer a la Mobile Week Barcelona i es deixaran en obert perquè tothom hi pugui accedir.