Reconeixement a Enric Casassas

El catedràtic Enric Casassas.
El catedràtic Enric Casassas.
Institutional
(18/09/2020)

Amb motiu del centenari del naixement dʼEnric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2000), la Facultat de Química li va dedicar, el passat 16 de setembre, un acte dʼhomenatge a lʼAula Magna que porta el seu nom. Els participants van destacar el perfil científic i humà de Casassas a través dʼun recorregut pels diferents àmbits de la seva trajectòria professional i personal. També es van descobrir unes plaques commemoratives.

 

El catedràtic Enric Casassas.
El catedràtic Enric Casassas.
Institutional
18/09/2020

Amb motiu del centenari del naixement dʼEnric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2000), la Facultat de Química li va dedicar, el passat 16 de setembre, un acte dʼhomenatge a lʼAula Magna que porta el seu nom. Els participants van destacar el perfil científic i humà de Casassas a través dʼun recorregut pels diferents àmbits de la seva trajectòria professional i personal. També es van descobrir unes plaques commemoratives.

 

En la presentació de lʼacte, Miquel Vidal, degà de la Facultat de Química, va definir Casassas com un químic «amb sensibilitat artística i multifacètic». Per la seva banda, Miquel Esteban, director del Departament dʼEnginyeria Química i Química Analítica, el va descriure com un professor «brillant» amb aspecte de savi despistat per la seva barba blanca. Esteban, que va donar una visió personal del personatge centrada en lʼèpoca en què ell era estudiant, lʼany 1977, va repassar també la tasca de Casassas en lʼàmbit de la recerca en química analítica i va recordar el Memorial Enric Casassas que sʼorganitza anualment des de lʼany 2000.

Romà Tauler, professor dʼinvestigació de lʼIDAEA-CSIC i president de la Societat Catalana de Química (2008-2014), va destacar la contribució decisiva de Casassas en lʼestabilització de nous instituts, com ara el CREAF o el Laboratori dʼEstudis Geofísics Eduard Fontserè. A més, va organitzar les primeres reunions científiques internacionals en el camp de la quimiometria, una disciplina llavors incipient, on a més va obrir la possibilitat de fer les presentacions en diferents llengües llatines, incloent-hi el català. «Catalunya sʼha convertit en un referent de la quimiometria gràcies a lʼimpuls del doctor Casassas». Tauler també va recordar la seva aportació a lʼàmbit públic i els diferents reconeixements que va rebre.

La presidenta de la Secció Filològica de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, M. Teresa Cabré, va destacar la capacitat de Casassas de pensar «en global i en local», de pensar «en gran». El va definir com un «homenot», fent referència al concepte de Pla, i va destacar la seva aportació a la creació i promoció dʼun llenguatge científic català. Casassas sabia que aquest llenguatge científic només era possible «si la llengua sʼutilitzava», va dir Cabré. Per això, defensava la difusió de la llengua «en la docència i recerca universitàries. Per fer-ho, calia una terminologia catalana suficientment funcional», va remarcar la presidenta de la Secció Filològica. Des de lʼIEC, Casassas va promoure la creació del TERMCAT, la traducció de les normes de la IUPAC i fins i tot un projecte de digitalització de textos en català. «Va lligar les seves dues competències: el coneixement de la llengua i la ciència, com a àmbit en el qual aplicar aquest coneixement», va concloure Cabré.

Finalment, va intervenir Enric Casasses i Figueres, poeta i traductor, fill del professor Casassas, el qual va recordar que, enmig dʼaquesta activitat universitària i social, el seu pare també va escriure poesia, i va tancar la seva intervenció llegint alguns dels seus poemes.


Podeu veure lʼacte al canal de Youtube de la Facultat de Química.

En aquest document podeu trobar els plafons que, amb aquest motiu, es van instal·lar a l'Aula Magna.

 

Enric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 − Barcelona, 2000)

Fill de mestres progressistes, fou alumne de lʼInstitut Escola, referent educatiu de la Generalitat republicana. A la UB, va ser catedràtic de Química Analítica (1976-1987) i, posteriorment, professor emèrit, fins al 1993. També exercí de vicerector dʼOrdenació Acadèmica (1978-1982). Enric Casassas va aportar un alè innovador a la recerca científica universitària. Brillant professor i comunicador, va estar a lʼavantguarda del disseny curricular de lʼeducació universitària en Química. Va promoure lʼús del català en àmbits científics i no científics i fou essencial en lʼadaptació de la terminologia científica al català i en la recuperació dʼinstitucions com la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1959). Fou president de lʼInstitut dʼEstudis Catalans (1982-1987), rector de la Universitat Catalana dʼEstiu (1988-1991) i president del Consell Científic i Tecnològic de la Generalitat. Dotat dʼuna gran sensibilitat artística, publicà diversos reculls de poemes i escrits. Rebé la Medalla Narcís Monturiol (1989), el Premi dʼHonor Jaume I (1993) i la Creu de Sant Jordi (1992).