La decadència militar dʼal-Àndalus
Sʼacaba de publicar el llibre Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII-XII) (La Ergástula, 2020), de Josep Suñé, que és la síntesi i revisió de la seva tesi doctoral, Ǧihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos, defensada a la Universitat de Barcelona lʼany 2017, i que va ser guardonada amb el Premi Joves Investigadors AIHM - Banc Santander Totta 2018.
Sʼacaba de publicar el llibre Guerra, ejército y fiscalidad en al-Andalus (ss. VIII-XII) (La Ergástula, 2020), de Josep Suñé, que és la síntesi i revisió de la seva tesi doctoral, Ǧihād, fiscalidad y sociedad en la Península Ibérica (711-1172): evolución de la capacidad militar andalusí frente a los reinos y condados cristianos, defensada a la Universitat de Barcelona lʼany 2017, i que va ser guardonada amb el Premi Joves Investigadors AIHM - Banc Santander Totta 2018.
Lʼobjectiu dʼaquesta recerca era trobar les raons que expliquen com al-Àndalus va perdre lʼhegemonia militar davant els regnes i comtats del nord peninsular i va entrar en un procés de decadència, que segles després comportaria la seva desaparició. Segons conclou la tesi de Suñé, les successives pèrdues de territori i posteriors contraatacs musulmans van estar condicionats per una menor capacitat de mobilitzar recursos militars. Les campanyes realitzades per almoràvits i almohades mostren sobre el terreny els límits territorials que van aconseguir els seus respectius imperis, incapaços de restaurar el poder passat malgrat lʼempenta inicial. El que avui és el nord dʼEspanya, des de Castella i Lleó, assenyala la frontera militar que els almoràvits van intentar traspassar, amb sort dispar, en el seu auge com a imperi.
Lʼautor analitza lʼevolució dels exèrcits musulmans a la península Ibèrica i les seves actuacions davant els cristians amb lʼobjectiu de trobar les causes que van motivar la pèrdua de lʼhegemonia militar andalusí. Les conclusions obtingudes rebutgen les explicacions tradicionals i vinculen el retrocés bèl·lic musulmà a una inversió militar insuficient, provocada, al seu torn, per la recerca i conservació del poder absolut.
Recentment, gràcies al treball dʼaquesta tesi, lʼinvestigador Jordi Pérez, del Centre per a lʼEstudi de la Interdependència Provincial en lʼAntiguitat Clàssica (CEIPAC), va confegir un mapa interactiu de la conflictivitat del territori dʼal-Àndalus en què identificava lʼemplaçament de 500 expedicions i enfrontaments de diversa intensitat. Aquest mapa ofereix als usuaris la possibilitat de comprendre en una sola imatge lʼascens i el retrocés andalusí a la Península, i es va presentar en el curs de Gaudir UB De lʼimperi romà a al-Àndalus. Europa fins a lʼany 1000.
Josep Suñé és doctor en Història per la UB (2017), i ha centrat la seva recerca en lʼanàlisi dels exèrcits andalusins i en lʼestudi de les causes que expliquen el seu retrocés davant els regnes cristians. Recentment ha estat guardonat amb el Premi Joves Investigadors AIHM - Banc Santander Totta (2018). Així mateix, té publicacions destacades a Gladius, Anuario de Estudios Medievales, Al-Qantara i Al-Masaq.