Troballa dʼun manuscrit inèdit sobre una obra de Lope de Vega

Gilabert estava fent recerca sobre teatre barroc i, seguint la pista dʼuna cançó perduda durant quatre segles, provinent dʼEl Amor enamorado, la va trobar, però amb la lletra canviada. Es tracta dʼun cas interessantíssim de contrafactum: un eclesiàstic del mateix segle XVII va aprofitar la cançó popularitzada per Lope als escenaris, però en va esborrar els versos dʼinspiració pagana i els va canviar per uns altres de contingut sacre. Afortunadament, però, en el text religiós hi ha rastres literaris dels versos originals de Lope de Vega, la qual cosa ha permès a Gilabert desemmascarar aquesta ocultació en fer la troballa. Així sʼha solucionat un misteri de quatre segles dʼantiguitat que afectava un autor canònic com Lope de Vega.

Lʼautor del descobriment ha publicat la seva recerca a la revista Castilla. Estudios de Literatura, amb un article en què palesa la poca atenció que van prestar copistes i impressors a les acotacions sonores de teatre del Segle dʼOr: per aquest motiu, van passar desapercebudes certes estratègies poeticomusicals que Lope de Vega va utilitzar per generar significats complexos i interrelacionats amb la trama. En concret, aquest article analitza el villancet «A la gala de Febo», de la comèdia El Amor enamorado, en rastreja les fonts i influències, i completa les llacunes crítiques existents fins avui, tot donant notícia dʼaquesta descoberta dʼun manuscrit anònim amb la música del text de Lope, que fins ara es creia perduda.

Lope de Vega va escriure El Amor enamorado entre 1625 i 1635. Lʼobra, que es va publicar i estrenar pòstumament, es va posar en escena als Jardins del Retiro, dedicada als reis Felip IV i Isabel de Borbó. Sʼhi tracta el mite dʼApol·lo i Dafne barrejant la faula dʼOvidi amb el gènere pastoril, de moda en els ambients cortesans.

Gaston Gilabert és professor lector del Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació de la UB i forma part del Grup de Recerca Digital Música Poètica (ASODAT). Ha fet estades de recerca a la Institució Milà i Fontanals (CSIC), a la Universitat de de Santiago de Compostel·la, al Centre dʼEstudis de Postgrau de la Universitat de la Ciutat de Nova Yort i, recentment, a la Universitat del Piemont Oriental com a professor visitant. Les seva línia de recerca principal és el teatre barroc entès des dʼuna perspectiva interdisciplinària: vers dramàtic, música i posada en escena. És autor del llibre Música y poesía en las comedias de Bances Candamo, i actualment té en premsa el seu pròxim volum monogràfic, El encanto de los dioses: mito, poesía y música en el teatro de Lope de Vega. 

Autor de més de quaranta publicacions científiques, la seva passió pel teatre també lʼha dut a la creació dramàtica: ha escrit més dʼuna dotzena de peces, totes estrenades a Barcelona (Sala Beckett, Institut dʼEstudis Catalans, Aliança del Poblenou, Centre Albareda, Porta4) i rodalia (Teatre Kursaal de Manresa, Auditori de Vilafranca del Penedès), a més dʼhaver estat director de diverses posades escèniques de clàssics. Des del 2011, és director dʼAulaScenica, aula de teatre de la Facultat de Filologia i Comunicació, i entre el 2014 i el 2018 va ser president de la Federació Espanyola de Teatre Universitari.

Article de referència:
Gilabert, Gaston. «El villancico de Lope de Vega en El Amor enamorado: funciones dramáticas y hallazgo de un manuscrito inédito». Castilla. Estudios de Literatura, febrer de 2021. Doi: https://doi.org/10.24197/cel.12.2021.29-62