Seminari sobre Joan Fuster
El Grup de Recerca de Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu (LC:eIE), que dirigeix el professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Antoni Martí Monterde, ha organitzat el «Simposi Joan Fuster. Figura dʼun segle. 1922-2022» en col·laboració amb el Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA). La trobada tindrà lloc del dimecres 2 al divendres 4 de febrer entre la Facultat de Filologia i Comunicació i la seu del MUHBA a Vil·la Joana. Dedicat a lʼescriptor i intel·lectual més decisiu de la segona part del segle xx en la cultura catalana, aquest seminari coincideix amb lʼinici de la celebració de lʼAny Fuster, que commemora la Generalitat Valenciana.
El Grup de Recerca de Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu (LC:eIE), que dirigeix el professor de la Facultat de Filologia i Comunicació Antoni Martí Monterde, ha organitzat el «Simposi Joan Fuster. Figura dʼun segle. 1922-2022» en col·laboració amb el Museu dʼHistòria de Barcelona (MUHBA). La trobada tindrà lloc del dimecres 2 al divendres 4 de febrer entre la Facultat de Filologia i Comunicació i la seu del MUHBA a Vil·la Joana. Dedicat a lʼescriptor i intel·lectual més decisiu de la segona part del segle xx en la cultura catalana, aquest seminari coincideix amb lʼinici de la celebració de lʼAny Fuster, que commemora la Generalitat Valenciana.
Ja lʼany 2012, a la Facultat de Filologia va tenir lloc el «Simposi Internacional Joan Fuster: Figura de Temps», amb motiu de cinc aniversaris relacionats amb la vida i lʼobra de lʼescriptor i assagista valencià: els 90 anys del seu naixement, els 60 anys de la primera anotació al Diari (1952-1960), els 50 anys de la publicació de Nosaltres, els valencians i El País Valenciano, els 40 anys de la publicació de Literatura catalana contemporània i els 20 anys de la seva mort.
El títol del simposi actual és la continuació lògica del de 2012, i sʼinspira en el primer lliurament del Diari: figures de temps (1952). També fa referència a una definició polièdrica i temptativa de la literatura, la història i el pensament en uns moments decisius per a la cultura catalana. En aquesta ocasió, els investigadors convocats han estat, per ordre dʼintervenció, Gustau Muñoz, Marina Porras, Àlex Matas Pons, Valèria Gaillard, Ester Pino, Toni Rico, Núria Cadenes, Enric Pujol, Toni Mollà, Jesús Revelles, Josep Ballester, Bernat Ruiz Domènech, Jan Brugueras, Xavier Aliaga, Ferran Garcia Oliver, Bernat Padró Nieto, Francesc Viadel, Xavier Pla, Jordi Sebastià, Òscar Jané i Enric Bou. En paraules del director de lʼLC:eIE, «es tracta tant de grans especialistes en diversos aspectes del pensament fusterià com de noves veus que poden aportar altres mirades a la seva obra; també, com en el simposi de 2012, hi ha una certa tendència cap al pensament literari i la crítica cultural».
Segons Monterde, «aquestes jornades pretenen fer una revisió crítica del significat dʼaquests moments inicials de lʼobra de Fuster, i del que signifiquen avui». I afegeix: «Amb una puntualitat imprevisible però feliç, el dia de lʼaniversari de la mort de Joan Fuster apareixia el volum Joan Fuster: figura de temps, a Edicions UB. Va ser lʼembrió de la col·lecció Figura de Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu».
La consideració de lʼobra de Fuster viu un moment dolç, tal com ho veu Martí Monterde: «Al meu entendre —considera lʼinvestigador—, Fuster ens llega una lliçó permanent, de caràcter humanístic, en la vigència del seu assaig com una porta immensa a la reflexió cultural i literària. Fuster és un gran professor de lectura. En llegir els seus diaris i assaigs, arribes de seguida a fer-te lector de Montaigne, Erasme, Voltaire, Valéry, dʼOrs, Pla. I, dʼaltra banda, la dimensió de caràcter històric i polític de la seva obra és incomprensible sense la seva qualitat com a assagista. Si un llibre com Nosaltres, els valencians va aconseguir mobilitzar tot un país i posar en moviment la idea de Països Catalans, és perquè era un bon llibre; ben escrit, amè, interessant».
Antoni Martí Monterde (1968) és professor de Literatura Comparada a la UB. Ha alternat aquesta activitat amb lʼescriptura de poesia, narrativa i assaig. Després de la publicació de Sobre el desordre: cinc fragments (1992), va guanyar el XXVIII Premi Guerau de Liost 1994 amb Els vianants (1995) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb Lʼerosió (2001). En el camp de lʼassaig, ha publicat J. V. Foix o la solitud de lʼescriptura (1998), que va rebre el IX Premi dʼAssaig Joaquim Xirau 1997, a més de nombrosos estudis inspirats en la relació entre crítica, ficció i autobiografia. Lʼany 2007 va ser finalista del XXXIV Premi Anagrama dʼAssaig per Poética del café: un espacio de la modernidad literaria europea, en què reflexiona sobre el cafè com a espai subversiu, tant literari com cultural. També ha escrit Un somni europeu. Història intel·lectual de la Literatura Comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral els espais (2015), Joan Fuster. La paraula assaig (2019), París, Madrid, Nova York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018; Lʼhome impacient: (Diaris 1996-1998) (2020), premi Ciutat de València dʼassaig 2019, i Stefan Zweig i els suïcidis
És el director de la col·lecció Figura, que edita Edicions UB, una iniciativa del Grup de Recerca de Literatura Comparada en lʼEspai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona per recuperar textos desconeguts o oblidats de la història de la literatura comparada, difondre els resultats de la recerca col·lectiva del grup en col·laboració amb el MUHBA i publicar noves obres dʼautors contemporanis. Els darrers títols publicats són Weltliteratur i literatura comparada. Perspectiva des dʼEuropa, dʼAntoni Martí Monterde i Enric Sullà (ed.); Assaigs dʼhistòria comparada dels intel·lectuals, de Joseph Jurt, i Maurice Blanchot. La pasión del errar, de Túa Blesa.