Una exposició del SERP il·lustra la importància del jaciment de Montlleó per conèixer les comunitats paleolítiques dels Pirineus
El Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) fa vint anys que excava al jaciment de Montlleó, al municipi de Prats i Sansor, a la Cerdanya, sota la direcció de Xavier Mangado, Marta Sánchez de la Torre, Josep M. Fullola i Oriol Mercadal. Ara, una exposició a Puigcerdà recull les troballes més significatives dʼaquestes dues dècades i posa en relleu la importància del jaciment, un indret de pas de les comunitats paleolítiques que travessaven els Pirineus fa 20.000 anys, durant lʼèpoca més freda que ha registrat el planeta.
El Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) fa vint anys que excava al jaciment de Montlleó, al municipi de Prats i Sansor, a la Cerdanya, sota la direcció de Xavier Mangado, Marta Sánchez de la Torre, Josep M. Fullola i Oriol Mercadal. Ara, una exposició a Puigcerdà recull les troballes més significatives dʼaquestes dues dècades i posa en relleu la importància del jaciment, un indret de pas de les comunitats paleolítiques que travessaven els Pirineus fa 20.000 anys, durant lʼèpoca més freda que ha registrat el planeta.
La inauguració té lloc aquest divendres, 8 de setembre, a les 19 h, al Museu Cerdà de Puigcerdà, en un acte en el qual intervindran el catedràtic de la UB Josep Maria Fullola, director del SERP; el director del Museu Cerdà, Oriol Mercadal, i el comissari de lʼexposició, Xavier Mangado. La mostra, que es podrà veure fins a finals dʼoctubre, inclou materials lítics dels períodes Solutrià i Magdalenià (entre 20.000 i 12.000 anys): puntes, gratadors, eines per perforar i eines preparades per emmanegar. La majoria de les pedres amb què estan fets aquests estris provenen de fora de la Cerdanya: els sílexs de bona qualitat són de la zona de la vall de l'Ebre i de l'àrea nord-pirinenca. «Això ens demostra que en aquells moments tan freds estava obert el pas a través dels Pirineus, amb seguretat a través del proper coll de la Perxa», explica Josep Maria Fullola. També es poden veure a lʼexposició restes òssies i de malacofauna, com petxines i cargols marins perforats que servien dʼornament personal. Alguns dʼaquests ornaments procedien de lʼAtlàntic, la qual cosa confirma els processos dʼintercanvi de productes de prestigi en aquesta època del paleolític, fins i tot a través de llargues distàncies.
«Montlleó és una oportunitat excepcional per entreveure el tipus dʼintercanvi i els recorreguts que seguien els productes de prestigi a través dels Pirineus fa entre 15.000 i 20.000 anys», explica Fullola. A més, en els darrers anys sʼhan descobert restes en nivells inferiors del jaciment corresponents a la fase solutriana, un període del qual a Catalunya només hi ha restes gairebé a la zona gironina de Serinyà i Sant Julià de Ramis.
El finançament procedeix dels projectes del SERP per a les excavacions a la zona, sufragats per la Generalitat de Catalunya, així com del Ministeri dʼEconomia i Competitivitat per a temes de recerca, datació i restauració, del Museu Cerdà de Puigcerdà i de l'Ajuntament de Prats i Sansor.