La cara al vent: crònica de l’activitat sobre la Nova Cançó

La Nova Cançó catalana va ser un moviment cultural i polític que, durant la dictadura franquista, impulsà una nova forma de fer música als Països Catalans amb l’objectiu de reivindicar la llengua catalana i els valors democràtics. Sobre això va anar el CATclub del dia 11 de març que el músic Jordi Montañez ens va proposar.

La tarda va començar amb la trobada de tots els estudiants, entre els quals n’hi havia de Xile, Turquia, Alemanya, Grècia, Madrid… i el comentari del vocabulari que apareixeria a l’activitat.

Vam tenir la sort de comptar amb un espai molt significatiu, carregat d’història i molt relacionat amb el taller: la presó Model, presó que durant el franquisme no només allotjava presos comuns sinó que hi havia una gran quantitat de presos polítics. De fet, el cantautor Raimon va fer diverses reivindicacions al voltant d’aquesta presó.

Per posar-nos en situació, el taller va començar amb la visualització d’una part d’un concert de Lluís Llach, que desprenia una sensació inquietant i emotiva molt gran. Així vam poder entendre millor com es va viure el fenomen de la Nova Cançó.

Després, vam fer un repàs del context: la repressió de la dictadura i com sorgeix la Nova Cançó entre els intel·lectuals de llavors. Tot seguit, Montañez va interpretar algunes de les cançons dels principals autors de la Nova Cançó catalana: Lluís Llach, Manel Serrat, Raimon, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, etc. i vam comentar-ne els significats. Finalment, ens va cantar dues de les seves cançons per acomiadar una tarda molt emocionant.

Maria, becària de dinamització als Serveis Lingüístics

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.