TALLER DE CEACIÓ I (2023)
“el metro com a mercaderia dels éssers humans”
Ens hem distanciat de la naturalesa i dels seus cicles i cada vegada augmenta mes la nostra poca capacitat de contemplació profunda i lenta. En el transcurs de l’esser humà el cercle és una expressió que continuadament s’esta expressant. El cercle és la representació de totalitat. La figura circular completa es habitualment el símbol del número deu, on la unitat 1 ocupa el centre i el nou la circunferència. El punt central dona lloc a la circunferència, son complementaris. El centre, es el que es mante fixe i el cercle exterior, es mou i canvia, reprsenta al moviment, el canvi, el cicles de la vida i de la mort. El punt central és on comença la creació. El centre també és el punt d’equilibri, on les forçes es troben comepnades entre elles. El centre és el mig en la figura, és el punt equidistant amb tots els altres punts de la cirunferència i divideix el diàmetre en dos parts iguals.
El cercle, és una poderosa força, poseeix l’estructura del cosmos. No només el denominem com a cercle, si no que es un espai segrat, en el que es crea una nova energia. Dins el còsmos, totes les forces creadores tornen al seu valor inicial. La vida es refà integrament, tot torna a començar. Es repeteix constanment la Creació cosmica, ja que tota regeneració es un nou neixament.
“Habéis visto que todo lo que hace el indio lo hace en un círculo, y todas las
cosas tienden a ser redondas. En los días de antaño, cuando éramos un pueblo
fuerte y feliz, todo nuestro poder nos venía del círculo sagrado de la nación, y
en tanto el círculo no se rompió, la nación floreció. El árbol florido era el
centro vivo del círculo, y el círculo de las cuatro direcciones lo nutría […]
Todo lo que hace el poder del Mundo se hace en un círculo. El cielo es
circular y he oído decir que la tierra es redonda como una bola, y también las
estrellas son redondas. El viento en su fuerza máxima, se arremolina. Los
pájaros hacen sus nidos en forma de círculo, pues tienen la misma religión
que nosotros. El sol sale y se pone en un círculo. La Luna hace lo mismo, y
ambos son redondos. Incluso las estaciones, con sus cambios, forman un gran
círculo y siempre regresan a donde estaban. La vida del hombre es un círculo
de infancia a infancia, y así en todas las cosas en que se mueve el poder.
Nuestros tipis eran circulares como los nidos de los pájaros, y estaba siempre
dispuestos en círculo, el círculo de la nación, un nido hecho de muchos nidos
en el que el Gran Espíritu quería que cobijásemos a nuestros hijos.”
Black Elk (Alce Negro), Jefe siux, célebre sabio indígena.
Per mi el cercle el relaciono amb una comunitat, on hi ha unió, nova energia i protecció. Aquests últims anys els llocs comunitaris s’han anat perdent. Cada vegada més, en un món on la tecnologia i la competència entre individus té més força, ens estem tornant més individualistes. És per això, que per poder anar més enllà de l’individual, em de fer èmfasi a la importància de la relació de l’ésser humà amb el seu entorn i amb el seu grup o comunitat, per aconseguir tornar a creure amb la gent del nostre voltant, acompanyant-nos i ajudant-nos.
– Dimecres després de la uni. Som unes 10 persones infiltrades que entrem al metro. En col·loquem en punts estratègics per tal de camuflar-nos entre la gent i evitar que ens identifiquin com a grup. Activem la gravadora de cada mòbil per registrar els diferents sons en cada espai. Ho documento així per no centrar l’energia en un vídeo o poder estar al cent per cent per la performance. Tres, dos, un. Una persona comença a fer sorolls d’animals, els altres companys se’l miren amb cara extranya però decideixen agefir-s’hi i començen a reproduir aquets sons. L’objectiu és que el m’axim de persones s’uneixin i que de cop, la gran majoria estiguem fent sorolls d’animals dins al metro. Lloc on la gent va molt enfocada en el seu camí individual i no es para a pensar que en el seu voltant té un munt de caps pensants. Vull tornar a connectar aquests cossos perduts en la ment i generer sensacions oblidades.
Fent la performance, ens trobem en el metro L3. És el que agafo cada dia per anar a la uni. Forma part de la meva quotidianitat com tota la gent que també està al metro amb mi, però, que no els he sentit mai. Benvinguts a la ciutat de les arts i les ciències! El final que mai acaba torna a giraR. –
PRIMERA PERFORMANCE
Dimarts després de la uni. Som onze persones infiltrades que entrem al metro a zona universitària. Un cop a dins encenem les gravadores dels mòbils. Ens col·loquem en punts estratègics per tal de camuflar-nos entre la gent del vago i evitar que ens identifiquin com a grup. Tun Tun Tun. Proxima estació, Les Corts. Pi-Pi-PIP, tancant portes, tancant portes. El vago va ple, estem molt apretats. Començo a fer sorolls d’animals. Passen pocs segons i onze persones dins del metro estan reproduïnt alhora diferents sons d’animals.
Moment de desconcert.
De cop la gent del metro, lloc on les persones que hi transiten estan totalment hipnotitzades per les meravelles que ens ofereix l’aparell electrònic més valorat en l’era tecnològica, aixequen el cap i ens busquen entre la multitud. A mesura que ens van localitzant van connectant amb la situació i els seus cossos començen a reaccionar envers el context en el que ens trobem, el metro L3. És el que agafo cada dia per anar a la uni. Forma part de la meva quotidianitat, com tota la gent que també hi està amb mi però, que no se ni quina cara tenen, ni els he sentit mai.
Gent riu, gent grava la situació , gent s’aixeca i canvia de vago, gens ens diu que això que estem fent hauria de ser il·legal, gent s’afageix a fer sorolls d’animals, gent gent i gent, però ningú sap els nostres noms.
“Por favor me lo puedes repetir, esque hau yn montón de gente dentro del metro haciendo ruidos de animales.”
Apaguem les gravadores. Hi haurà segona convocatòria.
– EN AQUEST MÓN RODO TOT DONA VOLTES SOBRE EL MATEIX-
Referents performance
- Anne Imhof
- Laia Estruch
- Alvaro Urbans
- Rosi braidotti
- Gilles Deleuze