La normativa bàsica d’aplicació pel que fa a l’autoprotecció dels edificis i les persones és el RD 393/2007, de 23 de març, pel qual s’aprova la norma bàsica d’autoprotecció dels centres, establiments i dependències dedicats a activitats que puguin donar origen a situacions d’emergència.

Aquesta normativa obliga a implantar i mantenir els plans d’autoprotecció dels edificis detallant:

• l’anàlisi dels possibles accidents o esdeveniments que puguin donar lloc a una emergència:  inventari, anàlisi i avaluació dels riscos propis de l’activitat i dels externs que en puguin afectar; el coneixement del centre, la seva distribució i les seves instal·lacions (plànols d’ubicació i recorreguts d’evacuació) i els aspectes humans relacionats amb els ocupants de l’edifici (horaris, ubicació de les aules, laboratoris, unitats administratives…)
• els procediments d’actuació  i mesures d’autoprotecció preventives i de control dels riscos sobre les persones i els béns
• identificar les funcions de les persones i els equips implicatsç
• planificar les actuacions per donar la resposta adequada en cada cas
• implantar el pla formant a les persones que formen part activa i informant i divulgant els seus continguts
• mantenir l’eficàcia del pla mitjançant els simulacres anuals

Així, amb els plans d’autoprotecció, es pretén educar en una cultura de la prevenció ja que la finalitat de la prevenció és, per una banda, minimitzar les possibilitats de que un risc es faci realitat i per una altra banda, si s’ha fet realitat, amb una emergència, definir les accions necessàries per garantir la seguretat de les persones.