GREGA (Grup de Recerca en Estètica General i Antropològica) es la tercera época de un equipo para la investigación ESTÉTICA que comienza en 1994 con un proyecto subvencionado por el Ministerio de Educación y Cultura.

El trabajo se prolonga más allá de 2001 con la celebración de diversos coloquios nacionales e internacionales y varias publicaciones, como Esthétiques de la nature, un libro integrado por estudios de especialistas de la Universitat de Barcelona, la Université Paris 1, Panthéon-Sorbonne, y otras instituciones francesas afines.

Tras una interrupción que supone una corrección de rumbo así como una reorganización interna, el equipo, integrado ahora por miembros del departamento de Historia del Arte de la Universitat de Barcelona y de l'Institut del Teatre, reanuda su labor en 2011 para dedicarse al estudio de la subjetividad y a la extensa variedad de sus manifestaciones entre las cuales se encuentra el Arte —de ayer o de hoy— como su muestra más fiel y valiosa.

Su actual proyecto (GREGA/1), subvencionado por el Ministerio de Ciencia e Innovación, lleva por título: «TRASFONDO ANTROPOLÓGICO, CRÍTICA POLÍTICO-SOCIAL Y OBJETIVOS IDEOLÓGICOS EN EL ACCIONISMO PARA-TEATRAL CONTEMPORÁNEO. SU AUGE EN CHINA FRENTE A SUS HOMÓLOGOS EN EUROPA Y AMÉRICA».

Enllaç:  https://sites.google.com/site/esteticafilosofia/grega-1

Ars Picta nace como grupo de investigación en 1996, bajo la dirección de Milagros Guardia, y en 2005 obtiene el reconocimiento como grupo de investigación consolidado por parte de la Generalitat de Catalunya. Recientemente ha pasado a formar parte del Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona. Su ámbito de actuación queda definido por su nombre, acrónimo de Anàlisi i Recerques Sobre Pintura i IConografia Tardoantiga i Altmedieval. Actualmente, y partir de las reflexiones surgidas en los últimos proyectos, está trabajando en la definición de una nueva aproximación metodológica concerniente al estudio del conjunto arquitectura-decoración-mobiliario que pretende renovar el panorama de los estudios sobre el arte románico. Con este fin se está desarrollando una herramienta dirigida tanto a la investigación como a la divulgación, el Centro Documental Virtual del Románico de Catalunya, en que se recojan los materiales para la investigación de les conjuntos románicos catalanes y sus resultados.

http://www.arspicta.net/

El Projecte d'Investigació ACAF/ART 2 es proposa constituir i desenvolupar críticament una Cartografia crítica i analítica rendible per a historiadors de l'art, historiadors, sociòlegs, geògrafs culturals, antropòlegs i altres col•lectius d'investigació que centrin el seu interès en l'art i les produccions visuals, arquitectòniques, urbanístiques i monumentals generades en l'àmbit Mediterrani en època moderna. Una Cartografia que resulti útil socialment per ordenar, conservar i difondre la memòria visual i material d'un període històric en el seu assentament local i global.

El 2011 el grup Art, Arquitectura i Societat Digital (AASD) comença un nou projecte de recerca finançat pel Ministerio de Ciencia i Innovación en col·laboració amb el seu grup filial “Arquitectures Genètiques” (ESARQ-UIC). El projecte “Art, Arquitectura i Societat Digital: Innovacions Tecnològiques i Impacte Social”, HAR2011-30347, (planteja – des d'una perspectiva transversal i multidisciplinària que uneix visions antropològiques, socials, tecnocientífiques i estètiques – una aproximació a la naturalesa de l’impacte social de les noves tecnologies genètiques, biològiques i digitals.

http://www.artyarqdigital.com/

El Projecte de Recerca “Art hispànic fora d’Espanya: exposicions universals, col·leccionisme i diplomacia, 1850- 1950”, contribueix al coneixement de l’art hispànic fora d’Espanya, focalitzant la seva atenció en una triple direcció. En primer lloc, analitza la presència de l’art hispànic en les Exposicions Universals. Així mateix, posa en relleu la influència que van exercir les mostres d’aquest art sobre algunes de les col·leccions més importants de l’època (Wallace Collection, Hispanic Society of America, Frick Collection, entre d’altres). Finalment, s’investiga el rol desenvolupat per ambaixadors i cònsols espanyols en els esdeveniments internacionals, així com la seva particular incidència en el món del col·leccionisme.

http://www.hispanicartexhibitions.com

TMC «Tresors, marxants, col·leccions. El diàleg artístic entre Espanya i Amèrica (1850-1950)» és un "Grup de Recerca" (SGR-317) finançat per la Generalitat de Catalunya, vinculat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, que està integrat per membres de diverses universitats d’àmbit internacional: Universitat Rovira i Virgili (Tarragona), Universitat de València, Universitat Complutense (Madrid), Institute of Fine Arts (Universitat de Nova York), Universitat Johns Hopkins (Baltimore), Universitat de París (Sorbona-Panteó IV), Universitat de Gènova; així com membres d’altres reconegudes institucions d’arreu. L’objectiu central d’aquest projecte és promoure la recerca, la innovació i la transferència de coneixements entorn del món del col·leccionisme artístic entre Espanya i els Estats Units durant el període 1850-1950, època daurada del col·leccionisme americà.

http://www.treasurescollecting.com

El GRACMON, Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, és un grup d’investigació consolidat que s’ha convertit en un referent per a l’estudi del Modernisme, el Noucentisme i el Disseny a Catalunya.

Encara que originàriament –tal com indica l’acrònim que ha conservat– es va dedicar a les manifestacions artístiques de l’època del Modernisme i del Noucentisme, en els darrers anys ha incorporat noves línies de recerca, d’àmbits rellevants del panorama cultural contemporani: la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals sobre les arts i la ciutat de Barcelona.

Amb més de 20 anys d’activitat, GRACMON integra investigadors dels departaments d’Història de l’Art i Disseny i Imatge, i compta amb un bon nombre de publicacions, projectes de recerca aplicada, esdeveniments organitzats i exposicions.

El grup, a banda de fer recerca, s’ha centrat en projectes de divulgació  i transferència de coneixement. En els darrers anys, ha aprofundit en les possibilitats de l’e-research aplicat a les Humanitats.

http://www.ub.edu/gracmon

Art, Arquitectura i Societat Digital (AASD) és un grup de recerca que va sorgir el 1999, vinculat al Departament d’Història de l’Art de la UB, els objectius del qual giren al voltant de l’estudi de diferents disciplines artístiques i arquitectòniques en relació amb les Tecnologies de la Comunicació i la Informació (TIC), la Cultura Digital i la Tecnociència.
L’objectiu del grup és investigar la naturalesa d’aquestes tecnologies tant en la seva relació amb les practiques artístiques i arquitectòniques com en la seva complexa relació amb el teixit social. A més, amb una forta vocació interdisciplinària, pretén delimitar nous àmbits específics de recerca i crear nous materials metodològics i didàctics per facilitar la comprensió de panorama cultural de les noves tecnologies, a més de realitzar Jornades Internacionals de recerca organitzades bianualment i que ja compten amb cinc edicions.

http://www.artyarqdigital.com/

EMAC romànic i gòtic és un Grup de recerca consolidat del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona que es dedica a la investigació de l’art medieval, prenent com a fil conductor la identificació i estudi de l’art català conservat fora de Catalunya. Una de les seves principals finalitats és la creació d’un catàleg el més exhaustiu possible de les obres catalanes conservades arreu del món i la seva publicació en diversos suports i medis. Aquest catàleg ha de permetre, entre d’altres coses, la creació d’un Museu Virtual, per tal de reconstruir una completa visió de la història de l’art català afegint a les peces visibles encara a Catalunya aquelles que han estat desplaçades a llocs llunyans per raons múltiples (venda, espoli...).

http://www.ub.edu/emac

Las peculiaridades arquitectónicas de la iglesia soriana de San Baudelio la erigen, mediante la relectura a través de las reformas y una espectacular decoración pictórica, en una obra-encrucijada que sin dejar de interrogarnos nos desvela numerosos aspectos de la Alta Edad Media hispánica. En este estudio monográfico se desgranan las vicisitudes por las que ha pasado este edificio esencial del románico en Castilla: su descubrimiento científico, el arranque y la dispersión de sus pinturas, los abandonos y las recuperaciones hasta los últimos años. Se analizan con especial atención aquellos aspectos que se refieren a su peculiar estructura arquitectónica de origen taifal, erigida a fines del siglo XI, y se ahonda en el análisis de las pinturas que cubrieron sus muros en el siglo XII, así como su relación con otras obras insignes del románico castellano y con diversos conjuntos pirenaicos.