Centre Cultural La Casa Elizalde: Ens fem una foto? Fotografia domèstica als anys 30

Posted in General | Leave a comment

NOVA PUBLICACIÓ!!!

Acadèmia i art. Dinàmiques, transferències i significació a l’època moderna i contemporània

Irene Gras i Mireia Freixa (coords.)

Les acadèmies de belles arts han estat unes de les institucions més importants en l’esfera cultural dels darrers segles a Occident, com a centres formadors i també com a organismes reguladors de la pràctica artística. Les contribucions aplegades en aquest volum busquen incidir en aspectes com l’evolució dels paradigmes estètics impulsats des de cada entitat, les relacions nacionals i internacionals amb altres institucions, la formació impartida o el funcionament dels centres i els seus protagonistes. Amb l’estímul d’unes jornades organitzades pel grup de recerca GRACMON en col·laboració amb la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Acadèmia i art proposa noves interpretacions i vies de lectura entorn de les acadèmies fomentant el debat sobre el paper que tenen en el present i que hauran de tenir en el futur.

Posted in General | Leave a comment

Call for papers. Congrés Internacional: Esculpint l’escultor

Congrés Internacional: Esculpint l’escultor

30/04/2016 Data límit per a l’enviament de resums

Captura de pantalla 2016-02-09 a las 10.18.24

La professió de l’escultor és una de les més complexes de l’àmbit de la pràctica artística. Ho és tant per l’especificitat tècnica de l’activitat que desenvolupa, com per la naturalesa de la seva obra. L’escultura en matèria definitiva requereix un procés creatiu llarg i progressiu, que sovint és físicament exigent, i que comporta l’assumpció d’alguns riscos vinculats amb l’execució. A més, la seva obra és fonamentalment tridimensional, i ha de ser concebuda per ocupar l’espai i dialogar amb els éssers humans. Malgrat que la presència de l’escultura pública ha minvat en els darrers temps, al llarg de la història del món occidental el seu pes ha estat crucial, com a vehicle cultural i ideològic.

Cec_Howard_-_Torse_de_boxeur_1930El Congrés ESCULPIENDO AL ESCULTOR aborda els processos a través dels quals s’ha gestat professionalment l’escultor des de l’inici fins el final de la seva carrera. També analitza els processos pels que tant l’escultor com les seves obres han assolit un major o menor reconeixement, tant entre els seus contemporanis como en la posteritat. Aquestes valoracions poden presentar interessants contrastos, ja en la seva dimensió geogràfica, cronològica o, fins i tot, en un mateix moment i lloc. L’esdeveniment s’ocupa també de valorar els recursos utilitzats per a adquirir prestigi, fent émfasi especial en els viatges realitzats, els fets que els van motivar i les seves conseqüències; a més dels seus projectes internacionals, derivant en processos de transferència i hibridacions. Finalmente, el congrés s’interessa pel treball d’aquells escultors que en la seva maduresa van patir l’exili i els processos de l’art al servei de l’estat. El Congrés fixa la seva atenció en la comprensió dels mecanismes a través dels quals es construeix la figura de l’escultor i la seva reputació, i en el desenvolupament de la seva trajectòria, prioritzant l’estudi dels artífexs d’origen català en el marc de l’estat espanyol, i circunscrivint-se als segles XIX i XX.

El Congréso ESCULPIENDO AL ESCULTOR suposa l’acte final del projecte d’investigació Mapa de los oficios de la escultura, 1775-1936. Profesión, mercado e instituciones: de Barcelona a Iberoamérica, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (HAR2013-43715-P), del grup d’investigació GRACMON del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. En sintonia amb l’enfocament metodològic del projecte, centrat en els oficis relacionats amb la pràctica escultòrica en un sentit ampli, el congrés acull també comunicacions relatives a tot tipus de professionals de l’entorn de l’escultura.

Per a més informació consulteu:

Call for papers en català

Call for papers en castellano

Call for papers in English

Archives_of_American_Art_-_Sculpture_workshop_in_New_York_sponsored_by_the_Federal_Art_Project_-_5305

Posted in Activitats Gracmon, General | Tagged , | Leave a comment

Seminari Catalunya-Amèrica: Relacions artístiques entre els segles XIX i XX. 16 de març a l’Aula Magna

Seminari Catalunya-Amèrica: Relacions artístiques entre els segles XIX i XX

16 de març de 2016
Universitat de Barcelona
AULA MAGNA
Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6. Quart Pis)

seminari_cat_us

Durant el darrer terç del segle XIX i les dues primeres dècades del XX, molts artistes europeus van treballar al continent americà. El fet que en la majoria dels països que els acolliren no hi hagués encara centres formatius en Belles Arts i que, per tant, manquessin els professionals, afavorí aquest procés. Es tracta d’un moment de grans canvis urbanístics en moltes capitals, d’auge econòmic i de moviments d’independència nacionals, fets que expliquen també l’augment en la demanda d’artistes i, especialment, d’escultors de projectes monumentals. En aquest context, destaca la tasca exercida pels artistes catalans, els quals treballaren principalment a l’Amèrica central i del Sud. En alguns casos, fins i tot s’hi establiren durant períodes prolongats, tot creant escola i reforçant la difusió internacional de l’art català contemporani. Després de la Guerra Civil, aquest fenomen es repetí amb l’exili català a Amèrica.

 

El Seminari CATALUNYA-AMÈRICA. Relacions artístiques entre els segles XIX i XX se centra en les relacions artístiques entre casa nostra i els països americans, des de mitjans de segle XIX fins a mitjans de segle XX. Les intervencions del Seminari exposen casos concrets d’artistes i col·lectius catalans que executen projectes singulars a Amèrica o que hi desenvolupen carreres senceres; i, a més, aborden la transmissió i la recepció d’influències i de patrons des de Catalunya a Amèrica, i viceversa.

El Seminari CATALUNYA-AMÈRICA reuneix a especialistes catalans i americans, els quals presentaran els seus projectes en curs o ja finalitzats. L’acte està organitzat per GRACMON (Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis), de la Universitat de Barcelona, en el marc del seu projecte de recerca finançat Mapa dels oficis de l’escultura, 1775-1936. Professió, mercat i institucions: de Barcelona a Iberoamèrica (HAR2013-43715-P), i en són coordinadores les Dres. Cristina Rodríguez Samaniego i Irene Gras Valero.


Programa del Seminari (Dimecres 16 de març de 2016)

MATÍ

9.00h. Presentació del Seminari CATALUNYA-AMÈRICA

9.15h. Dres. Núria Aragonès i Cristina Rodríguez Samaniego (UB)
Frederic Homdedeu. Barcelona – París – Mèxic

10h. Sra. Ester Barón (UB)
Notes sobre les relacions artístiques i culturals entre Catalunya i Mèxic: Dels anys de la República a la Guerra Civil i l’exili. El cas de Carme Cortés (1892-1979)

10.30h. Dra. Mireia Freixa (UB)
Georges Collins i els estudis gaudinistes als Estats Units

11h. Dra. Irene Gras Valero (UB)
Art Nouveau a Mèxic: la intervenció de Ramon P. Cantó a la Casa Requena

PAUSA

12h. Dra. Nuria Peist (UB)
El arte español en la Exposición Internacional de Buenos Aires de 1910: la identidad iberoamericana y la modernidad

12.30h. Dra. Cristina Rodríguez Samaniego
El cas del Mausoleu de Colom a la República Dominicana

13h. Dra. Natàlia Esquinas (UB)
El monument a Ulises Heureaux de Pere Carbonell

TARDA

16h. Dra. Montserrat Galí (Benemérita Universidad de Puebla, Mèxic)
Rafael de Rafael (1812-1889): un natzarè català a les Amèriques

17h. Dra. Eva Morales (UB)
Les relacions Catalunya-Paraguai vistes a través de la colònia catalana resident a Assumpció entre 1870 y 1932

17.30h. Dra. Núria F. Rius (Escola Massana)
Fotògrafs catalans a Nova York, la nova capital de la fotografia. Entre l’exili i el viatge cultural (1940-1970)

PAUSA

18.30h. Dr. Joan Molet (UB)
Work in progress: la recerca a l’entorn de l’arxiu de l’arquitecte Vilaseca al Chicago Art Institute

19h. Sra. Florencia Barcina (Universidad de Belgrano, Argentina)
Diego Masana: de Catalunya a la Argentina

19.30h. Dr. Juan C. Bejarano (UB)
L’Esteticisme de Whistler i la seva recepció a la Catalunya modernista


INSCRIPCIÓ AL SEMINARI

Posted in Activitats Gracmon | Tagged , | Leave a comment

Premi extraordinari de Doctorat per a Fàtima López Pérez

S’ha atorgat a Fàtima López Pérez, membre de GRACMON, el Premi Extraordinari de Doctorat del curs 2012-2013. L’acte de lliurament de diplomes es va celebrar el passat 11 de febrer al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

La tesi doctoral Ornamentació vegetal i arquitectures de l’oci a la Barcelona del 1900 dirigida per la Doctora Teresa-M. Sala, integrada a Gracmon, ja havia obtingut el premi Josep Pijoan 2013 de l’Institut d’Estudis Catalans.

López Pérez, Fàtima.

Ornamentació vegetal i arquitectures de l’oci a la Barcelona del 1900. Tesi Doctoral (Novembre 2012), Universitat de Barcelona, Departament d’Història de l’Art.

tesi-fatima-lopeztesi-fatima-lopez-volum-II

 

 

 

 

 

 

 

La tesi doctoral Ornamentació vegetal i arquitectures de l’oci a la Barcelona del 1900 tracta de forma específica els programes decoratius amb motius vegetals en tipologies arquitectòniques de caràcter públic destinades al lleure en la ciutat de Barcelona. Cronològicament, la investigació es situa en el període del modernisme, comprès entre finals del segle XIX i començaments del XX. La recerca estableix un marc comparatiu amb París, la capital cultural i artística europea per excel·lència en què Barcelona pretenia veure’s reflectida. Es tracta d’un estudi amb caràcter interdisciplinari que interrelaciona art ornamental i botànica.

En el context de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX es van anar desenvolupant determinades activitats relacionades amb les plantes i les flors: la Festa de l’arbre i les batalles de flors, a més d’altres festivitats efímeres. També un grup d’especialistes formaren la Societat Catalana d’Horticultura, tot emmirallant-se en el precedent francès de la Société Nationale d’Horticulture de France de París. D’altra banda, l’ensenyament amb flors estava present des dels orígens a l’Escola de Llotja. Si en el segle XVIII les classes amb flors anaven enfocades a les composicions d’indianes, a partir de mitjans del segle XIX va evolucionar cap a la formació d’artistes ornamentals per al disseny de les arts aplicades i industrials, en què s’utilitzaven les flors naturals com a material docent. Entre els recursos de creació que disposaven els artífexs del modernisme per a la configuració dels programes decoratius, obtenen una rellevant importància els mètodes d’aplicació ornamental perquè ofereixen amplis repertoris d’il·lustracions de plantes i flors.

Les arquitectures de l’oci en l’època del modernisme responen a sis tipologies arquitectòniques, com són els establiments per al menjar i el beure, les fondes i els hotels, els teatres, els espais de l’espectacle, els cinemes i els espais esportius. A partir d’aquests espais, s’ha configurant un mapa de l’oci de la Barcelona del 1900 en què s’estableixen tres nuclis: Ciutat Vella, Eixample i Paral·lel. Els programes decoratius amb ornamentació vegetal de les arquitectures de l’oci responen a dues clares tendències, per una banda el historicisme i l’eclecticisme i per l’altra el naturalisme-simbolisme versus Art Nouveau. La segona és la que obté una major rellevància. Els programes decoratius es confeccionen en funció de la confluència dels motius vegetals, aquests es poden fer més extensius quan la flora esdevé l’eix vertebrador o concentrats a partir de la distribució unitària i el detallisme. Quan la flora és l’ornament central pot arribar a la seva concepció de màxima esplendor, tot adoptant la forma estructural amb la simbiosi organicista a partir de simulacions d’arbres o la metamorfosi de les plomes de paó en tiges de fulles i flors. És en aquest punt quan l’ornamentació vol esdevenir natura en un sentit orgànic arquitectònic i escultòric quan es produeix una unitat com a resultat de la síntesis que proporcionava el significat simbòlic. Així mateix, hem identificat un conjunt de plantes i flors que formen part del mateix fenomen, representatiu i simbòlicFoto Fatima Premi Extraordinari.

Posted in General | Leave a comment

Seminari Internacional: Art Nouveau – Modernisme: Paris-Barcelone (II) 8 de febrer a París

Seminari Internacional 

Art Nouveau – Modernisme: Paris-Barcelone (II)

8 febrer 2016 | 17:30h a 20:00h.
Centre d’Études Catalanes, 9 rue Sainte-Croix de la Bretonnerie – París.

Versión en castellano
English version
Texte en français

Ramon Casas Le Sacré Coeur c1900

Ramon Casas, Le Sacré Coeur, Montmartre, c.1900 (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona).

El seminari internacional Art Nouveau – Modernisme: Paris-Barcelone està organitzat pel Centre d’Études Catalanes, el grup de recerca CRIMIC (Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques de la Université Paris-Sorbonne et Contemporains) i el grup de recerca GRACMON.

L’activitat, dirigida per Mònica Güell (Centre d’Etudes Catalanes) i Fàtima López, pretén oferir una visió global de les relacions entre els dos centres d’Art Nouveau més destacats a Europa: Barcelona i París.

Art Nouveau – Modernisme: París-Barcelone s’estructura en dos cicles: el primer va tenir lloc el 16 de novembre de 2015 (hi varen intervenir Mireia Freixa, Fàtima López i Jéremie Cerman), i el segon és el que s’impartirà aquest proper dilluns 8 de febrer. En aquesta ocasió, participen al seminari Teresa-M. Sala, Núria Aragonès (GRACMON) i Eliseu Trenc (Professor emèrit Université de Champagne Ardenne), que presentaran les següents conferències:

  • Teresa-M. Sala (GRACMON, Universitat de Barcelona)
    Paris à Barcelone vue et exposée par les modernistes catalans
  • Núria Aragonès (GRACMON, Universitat de Barcelona)
    Costume et peinture: la “parisienne” mythe et source d’inspiration pour les peintres du modernisme catalan
  • Eliseu Trenc (Professor emèrit Université de Champagne Ardenne)
    Xavier Gosé et les derniers modernistes décadents, élégance et raffinement 

Mapa amb la ubicació de l’activitat:

Posted in General | Tagged , , , | Leave a comment

Nova tesi doctoral de Disseny a GRACMON

Los años olvidados de Bibendum: la etapa americana de Michelin en Milltown. Diseño, ilustración y publicidad en las compañías del neumático (1900-1930).

Medrano Bigas, Pau.

Los años olvidados de Bibendum: la etapa americana de Michelin en Milltown. Diseño, ilustración y publicidad en las compañías del neumático (1900-1930). Tesi Doctoral (Juliol 2015), Universitat de Barcelona, Departament de Disseny i Imatge.
4 volums, il·lustrada en colors, 2520 pàgines. En castellà.

Captura de pantalla 2016-01-13 a las 12.08.50

Versión en castellano
English version
Texte en français


Aquesta tesi és el fruit d’una investigació de més de deu anys de durada, portada a terme per un dels millors coneixedors de la història corporativa i publicitària de MICHELIN. Pau Medrano Bigas (Barcelona, 1965) és dissenyador gràfic des de fa més de vint anys i exerceix com a director d’art en el sector publicitari i editorial. Compagina la seva actvitat professional amb la docència com a professor de disseny gràfic al Grau de Disseny de la Universitat de Barcelona i és membre de GRACMON, Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis.


Durant la primera dècada de 1900, l’empresa francesa del sector del pneumàtic MICHELIN, amb fàbrica a Clemont-Ferrand i ofcines comercials a París, va desplegar un procés d’internacionalització. Es van crear filials en els centres neuràlgics dels principals mercats: a Gran Bretanya (amb seu a Londres des de l’any 1905), a Itàlia (amb fàbrica a Torí, activa des de 1907) i als Estats Units (a Milltown, New Jersey, amb fàbrica operativa des de 1908).

Els elements publicitaris desplegats en els territoris europeus ja formen part de la història del disseny i del cartellisme pel seu valor gràfic i pel renom dels artistes que els generaren; hi destaca la creació de Bibendum, l’home-pneumàtic, la mascota corporativa de Michelin, que l’any 1998 va complir un segle i que segueix encara en actiu com a ambaixador de l’empresa. Però, al contrari del que succeeix amb la història francesa de Michelin, l’etapa nord-americana segueix sent un territori poc explorat pels estudiosos, específicament ignorat pel que fa a les estratègies desenvolupades en el camp del disseny i la publicitat durant els gairebé vint anys (1907-1930) de presència continuada en aquest mercat.

Quins són els trets bàsics que caracteritzen una producció publicitària diferencial pel que fa al seu disseny respecte a la duta a terme a Europa? Per respondre a aquesta pregunta, l’estudi es proposa investigar i reconstruir la primerenca història corporativa de la filial nord-americana de MICHELIN i el seu encaix amb les polítques marcades des de la casa mare francesa.

Per analitzar les estratègies publicitàries, l’autor va precisar conèixer amb detall les infuències que els patrons culturals, els fets històrics, els canvis socials, els progressos tecnològics o la competència comercial van tenir al llarg dels anys. La recopilació i l’anàlisi de les campanyes de premsa i dels elements d’identitat han permès comprendre el paper que van tenir els diferents actors –directius, agències, directors d’art, dissenyadors, il·lustradors i grafistes– que van participar en el procés de forjar la personalitat de l’empresa.

L’autor mostra com els directius de la filial nord-americana van haver de lidiar amb l’entorn per adaptar adequadament els arguments publicitaris als patrons culturals nord-americans, tot i que el treball de recerca plasmat en la tesi va més enllà d’un estudi sobre la gràfica o les estratègies publicitàries de MICHELIN. Per primer cop, es presenta en profunditat la història de la primerenca presència de MICHELIN als Estats Units, abordant qüestions empresarials, econòmiques, tecnològiques, comercials i socials. L’estudi aporta nova informació sobre el competitiu mercat del sector del pneumàtic i, particularment, sobre els rivals de MICHELIN, tant a Europa –Dunlop, Continental, Pirelli, Bergougnan, Goodrich, Prowodnik, entre altres– com en els Estats Units.

ESTRUCTURA DE LA TESI EN QUATRE VOLUMS
Els quatre volums físics que conformen la tesi es corresponen amb quatre grans àrees temàtiques, cadascuna desglossada en els seus corresponents capítols. Cada capítol està format per una part escrita acompanyada de les notes explicatives i la bibliografia utlitzada, seguida d’una secció de taules, gràfics i il·lustracions amb comentaris detallats que són indispensables per a una comprensió global dels continguts..

El primer volum recull els apartats propis d’una tesi doctoral: Introducció al tema, marcs metodològics, conjunt de conclusions i aportacions, bibliografa i fonts utilitzades, a més dels crèdits de les nombroses imatges. També s’inclouen els tres primers capítols, en els quals s’analitza l’origen i la importància de la figura de les mascotes publicitàries i corporatives, tant a Europa com als Estats Units, abans d’endinsar-se amb profunditat en l’estudi dels orígens de Bibendum,la mascota de MICHELIN.

El segon volum, “La història corporativa de la Michelin Tire Company”, presenta els inicis de la indústria del pneumàtic a New Jersey i el cas particular de la filial nord-americana de Michelin, establerta a la població de Milltown. L’autor descriu l’activitat a la fàbrica i presenta el perfil personal i professional de Jules Hauvete-Michelin, enviat des de França per exercir de vicepresident del negoci. En l’estudi es destaca la rellevància de les estructures paternalistes establertes per MICHELIN –allotjaments per als empleats, associacions esportives, assegurances i incentius salarials– aportant dades desconegudes fins al moment. L’autor ha entrecreuat informació provinent de nombroses fonts per oferir una visió global sobre les estructures directives, la plantilla comercial i productiva, els resultats econòmics de l’empresa o els pressupostos publicitaris, entre altres assumptes, que ajuden a comprendre la importància de la implementació de la filial nord-americana. D’altra banda, el compromís patriòtc de MICHELIN durant la Primera Guerra Mundial es presenta com a fonamental per a l’esdevenir de l’empresa, mentre que l’autor ens mostra documentades comparacions basades en un inventari ampli de campanyes patriòtiques llançades per Michelin i els seus rivals en els Estats Units i en territoris europeus com França, Anglaterra, Itàlia o Alemanya.

El tercer volum, “L’estratègia promocional i publicitària”, aborda l’actvitat de MICHELIN al mercat nord-americà, i es proposa ordenar la seva producció publicitària –es mostren i analitzen més de 700 anuncis– en set etapes temporals. S’ofereix, a més, un complet retrat dels tres protagonistes gràfics encarregats de crear les campanyes de premsa: Arthur Norman Edrop, Gluyas Williams i Jay Norwood “Ding” Darling.

El quart i últim volum, “La publicitat de les competidores nord-americanes de Michelin” és un estudi detallat de les campanyes dels més destacats rivals de MICHELIN al mercat nord-americà que van utlitzar, també, les seves pròpies mascotes publicitàries, amb noms com Gillete, Fisk, Hood, Kelly-Springfield, Lee, Miller, Republic, Savage o Mohawk, entre d’altres..

LA IMPORTÀNCIA DELS CONTINGUTS REFLECTITS EN TEXTOS i IMATGES
Aquesta tesi no és una tesi a l’ús, en el sentit que ha estat escrita i dissenyada per algú que, en un principi, no era ni un cientfic ni un acadèmic. L’autor parteix de la seva experiència i els seus coneixements com a dissenyador en el sector editorial i en el de la publicitat per analitzar el procés creatiu i el llenguatge visual utilitzat pels seus predecessors per resoldre els anuncis i les campanyes. Es presenten i examinen centenars d’imatges curosament escollides que se sumen i integren, d’una manera coherent i fluïda, al discurs de la tesi. Aquest treball reuneix més de 4400 il·lustracions, gran part d’elles impreses a tot color; el 90% d’aquestes imatges (cartells, anuncis de premsa, postals, fotografies de l’època, mapes, documents) són inèdites o no han estat mai reproduïdes des de la seva publicació original.

Aquest estudi, a més de la profunditat dels continguts, la riquesa gràfica de les imatges mostrades, l’acurat disseny de la composició i la mise en page, sumat a la qualitat de les reproduccions és, en si mateix, un recull excepcional per a qualsevol persona interessada en la història de l’empresa Michelin i en l’esperit d’innovació que els seus empleats i directius van ser capaços de demostrar en aquests anys. Però el que aquí està plenament descrit és la història del disseny i la publicitat en el sector del pneumàtic, als Estats Units i a Europa, indisolublemente lligada a la història econòmica, tecnològica, social i cultural de l’automòbil. L’estudi presentat pel Dr. Pau Medrano Bigas és clau per comprendre els primers anys del desenvolupament de la indústria del pneumàtic en un context cultural i social complex.

La tesi està disponible per a la seva consulta i la seva descàrrega a la website de laUniversitat de Barcelona (http://www.tdx.cat/handle/10803/299194). En aquests documents digitals, totes les imatges apareixen emmascarades per qüestons de copyright. Per a tenir accés a les imatges completes en alta definició s’ha de consultar la versió impresa de la tesi.

Per a contactar amb el Dr. Pau Medrano Bigas: pau.medrano.bigas@ub.edu


Éric Panthou
Antic responsable del fons bibliogràfic sobre l’empresa Michelin creat a la Bibliothèque du Patrimoine (Clermont Communauté) de Clermont-Ferran, França. És autor de diversos estudis sobre la història social de MICHELIN i d’una bibliografa sobre la història de l’empresa que comprèn més de 600 referències.


Exemples de dobles pàgines il·lustrades:124


356

Posted in General | Tagged , , , , | Leave a comment

Simposi: Visions de la naturalesa a les arts del 1900. Resum de la Jornada

visions

El Simposi Visions de la naturalesa a les arts del 1900, celebrat els dies 25,26 i 27 de novembre, va recollir els resultats de les recerques realitzades durant l’any 2015 per investigadors integrants del Projecte La relació de les arts i la natura. Biologia i simbolisme a la Barcelona de 1900, dirigit per Teresa-M. Sala. L’objectiu del Simposi era estimular la reflexió sobre les diferents percepcions del concepte de naturalesa. Durant el Simposi es mostraren diferents “visions” de la naturalesa manifestades entre els segles XIX i XX en quatre eixos temàtics: la conservació medioambiental i patrimonial, el viatge de descoberta i l’excursionisme, la literatura, la plàstica, la dramatúrgia i l’espai lúdic infantil.

Us recomanem llegir el resum acurat de cadascuna d’aquestes “visions” a la notícia elaborada per Irene Gras per al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona: Les visions de la naturalesa a les arts del 1900.

 

Posted in General | Tagged | Leave a comment

Simposi: Visions de la naturalesa a les arts del 1900. Del 25 al 27 de novembre

 

visions_naturalesa

25, 26 i 27 d’octubre de 2015
Facultat de Geografia i Història, Sala Gran (4t pis). UB

Organitza
Gracmon. Projecte de Recerca: “La relació de les arts i la natura. Biologia i simbolisme a la Barcelona de 1900” (HAR2012-35927).

Seminari obert als estudiants de grau, doctorands, investigadors i públic interessat.

No cal inscripció prèvia. Durant el desenvolupament de les sessions, es lliurarà un certificat d’assistència als alumnes que ho demanin.

Per a més informació: gracmon@ub.edu

El Simposi Visions de la naturalesa a les arts del 1900 és un punt de trobada per tractar temes relacionats amb les recerques que, al llarg de l’any 2015, han anat realitzant els investigadors que formen part del projecte La relació de les arts i la natura. Biologia i simbolisme a la Barcelona de 1900 (Ref. HAR2012- 35927), i esdevé un espai de reflexió i intercanvi amb especialistes convidats.

A la primera jornada es desenvoluparan visions de la naturalesa i la ciutat moderna, en el marc dels espais naturals protegits i la descoberta de les terres altes (Els Pirineus) per part dels poetes i els artistes –temes tractats pel Dr. Josep Maria Mallarach i la Dra. Teresa M. Sala–; la segona jornada estarà dedicada al tema de la configuració d’un microcosmos lúdic, on entraran en diàleg dos investigadors que tractaran la història del joc i de la joguina–Dr. Oriol Vaz-Romero i el Dr. Pere Capellà-Simó–; a la tercera jornada s’abordaran les relacions entre el teatre i la naturalesa, amb quatre intervencions dedicades a autors teatrals del moment, el tractament del cos a l’escenari de la natura i la proposta d’una dramatúrgia–Dr. Enric Ciurans, Dra. Carmina Salvatierra, Hermann Bonnin i Dr. Toni Galmés–; i finalment, el darrer dia estarà destinat a la literatura i les arts plàstiques, on es relacionaran alguns dels autors que representen un reflex de l’ànima de l’artista–Dr. Enric Cassany, Dr. Sergio González Crespo i la Dra. Irene Gras–.

Llegir més»

Posted in General | Tagged , , | Leave a comment

Inaugurada de l’exposició “Art, tallers, indústries” a la Pedrera, comissariada per Mireia Freixa

expo modernisme_0El dia 7 d’octubre es inaugurar i presentar a la premsa l’exposició «Modernisme. Art, tallers, indústries» a l’emblemàtic edifici del Passeig de Gràcia. Amb aquesta exposició es proposa fer un recorregut pel Modernisme des del punt de vista de les arts aplicades i decoratives.

Us convidem a visitar-a durant els propers dies i fins el 7 de febrer del 2016.

Us recollim algunes de les frases de Mireia Freixa durant la presentació (Font: Bernat Puigtobella, @puigtobella):

“Hem triat i exposat a La Pedrera el 2% de peces que hem vist”

“La gràcia del modernisme català és que tenia un punt provincià. Una façana ostentosa com La Pedrera, impensable a París”

A continuació us enllacem les mencions rebudes des de diferents mitjans de comunicació:

TV3 [vídeo]. Les arts del Modernisme a la Pedrera

El Punt Avui. Modernisme invasor. La Pedrera reivindica en una mostra la riquesa de les arts aplicades i decoratives d’un moviment que molts s’entesten a reduir a un parell de figures icòniques.

La Vanguardia. Cultura [+ vídeo]. Una exposición en La Pedrera reivindica el trabajo modernista de los artesanos: Es la muestra monográfica más amplia dedicada a estas artes en los últimos 50 años.

BTV [vídeo]. La mostra monogràfica dedicada al Modernisme més àmplia dels últims 50 anys, a la Pedrera.

El Periódico. La Pedrera rinde tributo a los artesanos del modernismo: La muestra reúne 100 dispersas obras de propiedad de museos y coleccionistas.

Europa Press. La Pedrera muestra un “relato novedoso” sobre el Modernismo en una exposición.

Diari Ara. La Pedrera exposa les artis aplicades i decoratives del Modernisme.

 exposicio modernisme_1

Posted in General | Leave a comment