- biblioteques [3]
- e-ciencia [4]
- investigadors [5]
L'associació que agrupa les biblioteques de recerca d'EUA i Canadà (ARL: Association of Research Libraries) va publicar el passat mes d'agost, els resultats d'una enquesta i un estudi [2] entre els seus membres on recullen de quina manera les biblioteques contribueixen (o van contribuir) en els processos de l'e-ciència.
A banda dels resultats, consultables en el document i en el seu resum executiu, cal destacar que no existeix un model únic de com gestionar l'e-ciència a les universitats i/o centres de recerca i respecte el rol de les biblioteques en la seva contribució a l'e-ciència tampoc és homogeni: en alguns casos es disposa de personal altament especialitzat, en altres, es creen unitats específicament per al suport a l'e-ciència i en un percentatge elevat, bàsicament tasques referència.
El que es dedueix de l'estudi, és que gràcies a la tecnologia i naturalment a la inversió, ens trobem davant d'un increment de l'activitat científica que augmenta exponencialment, el que implica una major complexitat en l'anàlisi, la interpretació i la gestió de les dades que genera aquesta activitat.
Al mateix temps, gràcies a Internet i a les xarxes acadèmiques, la col·laboració en l'àmbit nacional i internacional entre centres de recerca i/o universitats és una realitat i per extensió es generen un ingent volum de recursos i d'informació distribuïts i compartits entre els diferents grups de recerca que requereixen una gestió, un tractament, facilitat de recuperació i naturalment la seva preservació.
També s'evidencia una gran transversalitat: ja no estem en un model de recerca personal/departamental on amb un equipament específic, suport tecnològic, suport bibliogràfic i poc més, ja s'avançava en la investigació. El model d'e-ciència transforma completament aquesta dinàmica de treball. El nombre d'actors cada vegada és més complex: els propis investigadors, la seva xarxa de col·laboració, gestors, vicerectorats de recerca, estadístics, empresa privada, centres de transferència de tecnologia, sistemes d'informació (informàtics), etc... i naturalment, les biblioteques i centres de documentació.
Tradicionalment, l'activitat dels professionals de la informació respecte al suport a la recerca, ha girat bàsicament en el subministrament d'informació bibliogràfica, legislació, convocatòries,... i al que Ricard de la Vega del CESCA anomena la gestió i preservació de les "dades processades i publicades": el que entenem com articles, preprints, tesis, etc... Més recentment, també ens hem implicat en la difusió i visibilitat d'aquests "dades processades" i en els temes d'accés obert a aquesta informació. I davant aquest nou model de recerca, haurem de complementar aquestes tasques tradicionals amb noves funcions com:
● Una major especialització en les àrees de recerca.
● Tractament d'aquesta nova informació que apareix fragmentada i "no processada".
Respecte d'aquesta informació "no processada", no enfrontem al repte d'una informació que prolifera i s'expandeix de manera aceleradada i descontrolada. Amb unes dades canviants, agregades, interrelacionades, complexes,... A més, disponibles en formats possiblement "estranys" o no habituals per a nosaltres: conjunts de dades (datasets), simulacions, aplicacions, etc... que també requereixen un procés d'identificació (metadades, descripcions,...), emmagatzematge, difusió i preservació.
http://www.ratri.es/Subidas/DescargasPublicas/e-Ciencia%20en%20Espana%20... [9] [Consulta 05/10/2010]
[2] Soehner, Catherine; Steeves, Catherine; Ward, Jennifer. E-Science and Data Support Services. A Study of ARL Member Institutions. August 2010. Washington : ARL: 2010 http://www.arl.org/bm~doc/escience_report2010.pdf [10] [Consulta 05/10/2010]