EP
(O-C6H4-CH3-C-CH3-C6H4)n
Epiclorhidrina i bisfenol A; propilè. fenol i acetona.
1.11 - 1.4 g/cm3
Amorf
1.5 - 1.68 €/kg
2.35 - 3.08 GPa
0.38 - 0.42
39.6 - 78.8 MPa
45 - 89.6 MPa
A la temperatura de:
Coeficient d'esmorteïment
Tamb
3 - 6 %
0.4 - 2.22 MPa·m1/2
A la temperatura de
σ o
σ m
Allargament (%)
Recuita
Normalitzat
Reveniment T1
RevenimentT2
Reveniment T3
Reveniment T4
A Temperatura de:
Vikers
10.8 - 21.5 HV
Resistivitat especifica
1014 ohm·m
Constant dielèctrica
3.4 - 5.7
És un bon aïllant elèctric.
66.9 - 167 ºC
Coeficient d’expansió lineal
45·10-6 - 65·10-6 1/ ºC
Conductivitat tèrmica
0.18 - 0.5 W/m·K
Capacitat calorífica específica
1.49e3 - 2e3 J/kg·K
És un bon aïllant tèrmic.
1.54 - 1.6
Es tracta d'un material transparent.
(-123) - (-73.2) ºC
140 - 180 ºC
Mitjà.
És un polímer poc soldable.
Bona
És un material no reciclable.
Té molt bona resistència als àcids febles i mitjana als forts.
Té molt bona resistència als àlcalis forts i febles.
Té bona resistència als dissolvents orgànics.
La seva resistència front a l'oxidació a 500 ºC és molt pobre.
Té molt bona resistència a l'aigua, tant dolça com salada. Es tracta d'un material que autoextingueix la flama. La seva resistència a la radiació UV és bona.
Les reïnes d'epòxid es fabriquen a partir de compostos epòxids de baix pes molecular, generalment a partir d'epiclorhidrina, i compostos amb hidrògens reactius en presència d'àlcalis. Les reïnes epòxid habituals es formen a partir de la reacció entre l'epiclorhidrina amb fenols, del tipus bisfenol A, a temperatures entre 50 i 80 ºC en abscència d'aigua. La reacció s'inicia amb la ruptura de l'anell epoxi de l'epiclorhidrina, resultant en una càrrega negativa sobre l'oxígen i una càrrega positiva sobre el grups metilènic terminal; al quedar lliure un parell d'electrons en l'àtom d'oxígen, aquest ataca a l'hidrògen del grup OH- del bisfenol A, formant-se un nou grup alcohol. Per altre banda, la càrrega positiva en el grup metilè terminal és atacada per l'oxígen de la molècula de bisfenol A. El següent pas es produeix en presència d'àlcalis com NaOH es produeix una reacció de condensació per la qual s'elimina una molècula de H2O i una de NaCl, de manera que es regenera un grup epoxi en la molècula; d'aquesta manera la molècula es va allargant. Els elements epiclorhidrina i bisfenol A queden enllaçats per un grup èter. Si s'empra un gran excés d'epiclorhidrina s'obté reïnes epoxi viscoses de baix pes molecular, anomenades èters glicídics monomèrics. En canvi, si l'ús d'epiclorhidrina és baix, es genera per addició repetitiva de bisfenol A, reïnes epoxi sòlides d'alt pes molecular que poden fondre. Aquesta última molècula, a part de contenir grups èter, conté també grups epoxi molt reactius en els extrems de la cadena, obtenint-se polièters glicídics lineals. Si es substitueixel bisfenol A per àcids dicarboxílics, s'obtene reïnes de diglicidèster i en presència de polifenols halogenats, s'aconsegueixen reïnes epoxi més resistents a la flama. Per altra banda, l'ús d'amines aromàtiques com l'anilina en comptes del bisfenol A, dóna lloc a amines epoxi de baixa viscositat.
Les tècniques de transformació són similars a les de la reïna UP. Les formulacions d'emmotllat es transformen per transferència, laminat o injecció, i poques vegades per premsat en motlle. Es subministren reïnes d'emmotllat de bona estabilitat a l'emmagatzematge a temperatura ambient. Les reïnes de colada no porten reforç, i per tant es destinen a inclusions, encapsulats, impregnacions,... i sobretot de peces electrotècniques. Les reïnes d'emmotllat en pols, també anomenades pintures en pols, es destinen a revestiment, per exemple, electroestàtic de peces metàl·liques. Les reïnes EP també s'empren per a pintura anticorrosiva, per a recobriments d'envasos, tarjetes de crèdit i peces electròniques com per a la protecció d'edificis, lligant de formigó polimèric, paviments sintètics i en especial, adhesius.
L'EP s'empra per a crear planxes laminades de paper, teixits o filtres impregnats d'EP, tubs fabricats per enrotllat o moldeig rotacional i perfils. Aïllament i insert de peces elèctriques i electròniques (per exemple, transformadors de mesura i de intensitat, condensadors, diodes, transistors, mòduls, bobines, enrotllats), fabricació de peces de commutació, aïllants de alta tensió, suport de contactes, unions d’endolls, material per circuits impressos; motlles o parts de motlles per a transformar plàstics o metalls y altres productes per procés; calibres i gangues, prototips i models, peces tècniques de precisió, sobetot per inserts metàl·lics; recipients a pressió elevada; components per avions, cohets i naus espacials, en especial els que no són detectables per radar (“radome”); endolls de bujies, eixos cardan (reforçats amb fibra de carboni); mortet adhesiu reactiu per a peces de formigó prefabricades i per reparació; massa per a recobriment anticorrosiu i per paviment industrial. També s'utilitza per a fer canyes de pesca, pals de hockey, raquetes de tenis i pals de tambor.
Objectes destinats a l'esport, com raquetes de tennis o pals de golf estan fets amb epòxid.
