La composició del vidre convensional obtinguda per FRX és:
Òxids amb composició inferior al 1%: K2O i La..Lu.
Matèries primeres : Òxid formador: SiO2, en forma de cristall de roca, sorra o contingut en feldspats (xNa2O·K2O·yAl2O3·zSiO2). Modificador R2O: Na2O i K2O, en forma de carbonats i feldspats de sodi i potassi. Modificador RO: CaO i MgO a partir de calcita i magnesita. També s’empra la dolomita MgCO3.CaCO3. S’empren també altres components com ajudes del procés de fusió CaF2, sulfats per afavorir l’eliminació de gasos.
Productes : Fase amorfa.
Observacions: S’aconsegueix una estructura amorfa per l’addició de Na+,Mg2+,Ca2+, Al3+ que interfereixen amb la formació de l’estructura cristal·lina.
En aquest diagrama es troben delimitades les fases cristal·lines que es podrien formar en modificar la composició del vidre sosa-càlcic. (Desvitirficació)
2.46 - 2.54 g/cm3
Temperatura de transició vitrea: 442 - 592 ºC
68 - 72 GPa
0.22
360 - 420 MPa
0.55 - 0.70 MPa·m1/2
A la temperatura de:
Knoop KHN100:
Tamb
465-486 kg/mm2
Mòdul de fractura : 110 MPa
A les condicions de:
Rigidesa dielèctrica
1MHz i 20ºC
7.0-7.3
Resistivitat especifica
>1018 Ω·m
La resistivitat elèctrica és molt sensible al contingut d’òxids di i tri valents i varia entre 1011-1013 Ω/cm3. Excepte el CaO que amb un contingut del 20% te uns resistivitat de 1016 Ω/cm3.
Conductivitat tèrmica
725ºC
0.025 cal/cm·s·ºC
1025ºC
0.90 cal/cm.s.ºC
1225ºC
0.168 cal/cm.s.ºC
Capacitat calorífica específica
25ºC
0.15 cal/g·ºC
200ºC
0.22 cal/g·ºC
800ºC
0.28 cal/g·ºC
Donat que són amorfs els vidres no tenen una temperatura de fusió sinó que és important conèixer les temperatures “de treball” per saber com varia la viscositat i permetre la seva processabilitat. Els alcalinoterris donen lloc a unes variacions en el coeficient de dilatació més petites que en els alcalins, degut a que aquests darrers produeixen una ruptura més efectiva dels ponts d'oxigen (Si-O-Si).
1.51 - 1.523
Resistència al xoc tèrmic
T1: La resistència al xoc tèrmic pot expressar-se com la diferència màxima de temperatura que pot suportar un vidre: RXT = σf·K /(E·α) En la que σf representa la resistència a la fractura; K, conductivitat tèrmica; α, el coeficient de dilatació lineal, i E, el mòdul de elasticitat.
Observacions
Resistència a la corrosió: elevada. Es fan tractaments tèrmics de recuit i de tremp en els vidres per millores les seves propietats mecàniques i de resistència al xoc tèrmic.
Els vidres presenten un molt bon comportament (són inerts) en diversos medis com aigua, medis orgànics. S’ataquen fortament en medi àcid, especialment HF, i de forma més severa en pujar la temperatura. Reaccionen amb medi bàsic de forma dèbil, a temperatura ambient, forta si són concentracions i/o temperatures elevades. Resistència elevada a la corrosió.
Esquema d'un forn de fusió
Observacions: Seguidament a la fusió hi ha una etapa de condicionament en què s’afavoreix l’alliberament dels gasos formats.
Obtenció d'una peça per colada
