Complexio
Data d'edició: 20 de Maig de 2012
Data d'actualització: 30 de Gener de 2014
Data d'actualització: 30 de Gener de 2014
Autoria:
Alejandra de Riquer Permanyer Altres idiomes:
La complexio, ‘unió’,’connexió’, és una figura de dicció consistent en la combinació de dues figures: l’anàfora, basada en la repetició d’elements a l‘inici d’enunciats successius, i l’epífora, resultat de la mateixa repetició a la part final. A la complexio se la denomina també symploké a partir del terme grec συμπλοκή, ‘lligam’.
Continguts
Explicació
La complexio pot representar-se gràficament amb l’esquema [x…y][x…y].
Es tracta d’una figura summament artificiosa i, per això, es pot documentar en molts menys casos que la resta de figures de dicció per repetició.
Qui sunt qui foedera saepe ruperunt? Kartaginienses. Qui sunt qui crudelissime bellum gesserunt? Kartaginienses. Qui sunt qui Italiam deformauerunt? Kartaginienses. Qui sunt qui sibi postulant ignosci? Kartaginienses.
¿Qui són els que tot sovint han trencat els pactes? Els cartaginesos. ¿Qui són els que emprengueren una guerra tan cruel? Els cartaginesos. ¿Qui són els que han esguerrat Itàlia? Els cartaginesos. ¿Qui són els que supliquen que se’ls perdoni? Els cartaginesos.
(Retòrica a Herenni 4, 14, 20)
Que el rey pase por lo que ordena que pasen todos, justicia es. Que el príncipe, para introducir el remedio de los suyos, no repare en desnudarse de la majestad ni en humillarse, justicia es. Que empiece por sí mismo la ley que quiere dar a todos, justicia es. Que use del remedio que da, justicia es; pues aunque no le ha menester para la disculpa, le ha menester para el ejemplo.
(Quevedo, Política de Dios 2, 19)
Tot i la seva artificiositat, o precisament per això, la complexio no és aliena al llenguatge publicitari:
Estos son alimentos sanos. Estos son alimentos para estar más sano (aliments dietètics Santiveri).
Si eliges lo que más te gusta, elige el descafeinado que más te gusta (Nescafé).
Conceptes relacionats
Symploké
Figura de dicció
Anàfora
Epífora
Bibliografia bàsica
Azauste, A. - Casas, J. (1997), Manual de retórica española, Barcelona, Ariel.
Lausberg, H. (1968), Manual de retórica literaria, 3 vols., Madrid, Gredos (trad. de J. Pérez Riesco de l’original alemany Handbuch der literarischen Rhetorik, München, Max Hueber, 1960).
Lázaro Carreter, F. (3ª ed) (1971), Diccionario de términos filológicos, Madrid, Gredos.
Marchese, A. - Forradellas, J. (1986), Diccionario de retórica, crítica y terminología literaria, Barcelona, Ariel (trad de J. Forradellas de l’original italià Dizionario di retorica e di stilistica, Milano, Mondadori, 1978).
Mayoral, J. A. (1994), Figuras Retóricas, Madrid, Síntesis.
Mortara Garavelli,B. (1991), Manual de retórica, Madrid, Cátedra (trad. de M. J. Vega de l’original italià Manuale di retorica, Milano, Bompiani, 1989).
Oriol Dauder, J. A. - Oriol i Giralt, J. (1995), Diccionari de figures retòriques i altres recursos expressius, Barcelona, Llibres de l'Índex.
Spang, K. (2005), Persuasión. Fundamentos de Retórica, Pamplona, Ediciones de la Universidad de Navarra.
