L’Anglès amb finalitats específiques (English for Specific Purposes o ESP) és una aproximació a l’ensenyament de l’anglès dirigida a àmbits específics (científics, tecnològics, econòmics i acadèmics). L’ESP està basat en el disseny de cursos específics per donar resposta a les necessitats dels estudiants que, més enllà de l’aprenentatge de la llengua comuna, requereixen una pràctica relativa a determinades àrees professionals. També es parla d’English for Academic Purposes (EAP), English for Science & Technology (EST) i English for Occupational Purposes (EOP).
Continguts
Etapes i enfocaments en el desenvolupament de l’ESP
Explicació
L’origen de l’ESP està directament lligat a la història del segle xx. L’expansió econòmica, científica i tecnològica dels EUA després de la Segona Guerra Mundial, així com la seva posició privilegiada en el sistema econòmic i comercial, motivà que als professionals de diverses àrees els calgués una llengua comuna que els facilités la comunicació internacional. La llengua anglesa esdevingué aquesta ‘llengua internacional’. Això, per a la llengua anglesa, suposà, i segueix tenint, unes necessitats concretes que han impulsat un avenç en el camp de la Lingüística a través de l’estudi de noves teories i idees sobre la llengua i el seu aprenentatge, i un canvi en la metodologia i la posada en pràctica de l’ensenyament de l’anglès.
Etapes i enfocaments en el desenvolupament de l’ESP
L’ESP ha passat al llarg dels anys per cinc fases, que, segons Hutchinsons i Waters (1987), es concreten en cinc enfocaments o teories:
Anàlisi de registres (Register analysis): Plantejament que sorgeix a la dècada dels anys seixanta. Des d’aquest enfocament es planteja la necessitat de distingir entre les llengües d’especialitat i les llengües comunes. Sorgeix, així, l’interès per identificar les particularitats lèxiques i gramaticals dels diversos registres per tal de dissenyar, a partir d’elles, els materials didàctics. L’objectiu pedagògic d’aquesta anàlisi de registres consistia a crear un curs d’ESP que fos més coincident amb les necessitats dels seus estudiants. Els autors més representatius d’aquesta etapa són Halliday, McIntochs i Strevens (1964), Ewer i Latorre, (1969) i Swales (1971).
Anàlisi retòrica o discursiva (Rhetorical or discourse analysis): Apareix als anys setanta. Des d’aquest enfocament es descobreix que la poca familiaritat amb l’ús de la llengua anglesa dificultava l’aprenentatge dels estudiants i que la pràctica de la composició d’oracions no resolia el problema (vid. Allen i Widdowson, 1974). Per aquesta raó, l’enfocament centrà la seva atenció en la comprensió dels diferents actes comunicatius i en el desenvolupament de com les oracions eren usades en aquests diferents àmbits comunicatius.
Anàlisi de situacions meta (Target situation analysis): Apareix als anys vuitanta. En aquest enfocament les necessitats de l’estudiant eren el punt de partida a l’hora de dissenyar el curs d’ESP. Es pretenia identificar les motivacions dels estudiants per aprendre una llengua, així com les situacions en les quals l’haurien d’usar. A partir d’aquesta informació es podria elaborar un curs que permetés als estudiants atènyer la meta que s’havien plantejat. El seu representant principal és Chambers (1980).
Destreses i estratègies (Skills and strategies): Aquest plantejament també sorgeix a la dècada dels anys vuitanta i posa l’èmfasi en les destreses de la comprensió lectora i auditiva, que ajuden l’estudiant a adquirir les estratègies interpretatives per poder deduir el sentit d’un text parlat o escrit.
Enfocament centrat en l’aprenentatge(A learning-centred approach): Enfocament representat per la proposta de Hutchinson i Waters (1987), per als quals les preguntes de com ensenyar i com aprendre prenen més rellevància que la llengua, els seus usos i els seus continguts.
Conceptes relacionats:
English for Businness and Economics (EBE)
English for Science & Technology (EST)
English for Occupational Purposes (EOP)
English for the Social Sciences (ESS)
Lenguas de especialidad
Lenguas de las ciencias
Lenguas de las técnicas
Lenguas de las profesiones
Español con fines específicos (EFE)
Español para uso profesional (EUP)
Español de los negocios (ENE)
Enllaços d'interès
Journals-Elsevier-English for Specific Purposes (Revistes i articles relacionats amb l’ESP)
http://www.journals.elsevier.com/english-for-specific-purposes/
Bibliografia bàsica
Aguirre Beltrán, B. (2012), Aprendizaje y enseñanza de español con fines específicos. Comunicación en ámbitos académicos y profesiones, Madrid, SGEL.
Brian Paltridge - Sue Starfield (2012), The Handbook of English for Specific Purposes, West Sussex, Wiley-Blackwell.
Dudley-Evans, Tony - Jo St. John, M. (1998), Developments in English for Specific Purposes: A multi-disciplinary approach, Cambridge, Cambridge University Press.
Hutchinson, T. - Waters, A. (1987), English for Specific Purposes: A Learning-centred Approach, Cambridge, Cambridge University Press.
Robinson, P. (1991), ESP Today: a Practitioner’s Guide, Hemel Hempstead, Prentice Hall International.
Bibliografia complementària
Allen, J. P. B. - Widdowson, H. G. (1974), “Teaching the Communicative use of English” a International Rewiew of Applied Linguistics XII, I (també a Swales (ed.), 1985).
Chambers, F. (1980), “A Re-evaluation of Needs Analysis in ESP”, ESP Journal, 1/1: 25-33, [en línia] compra disponible a http://www.sciencedirect.com/science/journal/02722380/1/1
Ewer, J. R. - Latorre, G. (1969), A Course in Basic Scientific English, Harlow, Longman.
Halliday, M. A. K., McIntosh, A. y Strewens, P. (1964), The Linguistic Sciences and Language Teaching, Harlow, Longman.
Izquierdo, C. (2008), “La gramática en los manuales de español para fines específicos” Memoria Máster profesor ELE, Universidad de Barcelona, redELE, número 10, primer semestre 2009, [en línia], disponible a http://www.educacion.es/redele/Biblioteca2009/CarmenIzquierdo.shtml
Swales, J. (1971), Writing Scientific English, London, Nelson.