Recerca i innovació

Inici  >  Recerca i innovació > Recerca i innovació

Recerca i innovació

La Universitat de Barcelona és líder en la recerca universitària de l’Estat espanyol. Per volum de publicacions, la UB és la segona institució estatal després del CSIC, segons el Third European report on science & technology indicators.

Les directrius de la política de recerca s’estableixen en els vicerectorats de l’Àrea de Recerca i la gestió es duu a terme amb el suport de l’Oficina de Gestió de la Recerca (OGR), que gestiona els programes estatals; l’Oficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR), encarregada de la gestió dels projectes de recerca finançats a càrrec de la Comissió Europea, i la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), encarregada de les relacions amb les empreses i la transferència de coneixements. Els Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB) agrupen els centres de la UB que donen suport a la recerca, tant a la Universitat com a institucions públiques o privades.

T'interessa saber

La UB disposa de:

  • 59 departaments
  • 23 instituts i centres de recerca propis
  • 301 grups de recerca consolidats
  • 663 projectes de recerca actius

La recerca a la UB en imatges

Congelem el canvi global

Darreres publicacions destacades

Descrita una nova via de senyalització del cervell que regula el control del pes corporal

Descrita una nova via de senyalització del cervell que regula el control del pes corporal

Les hormones tiroidals regulen la síntesi de lípids al fetge mitjançant una via coordinada per l’hipotàlem en el cervell, segons remarca un article publicat a la revista Cell Metabolism en el qual participen els investigadors Francesc Villarroya i Joan Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB). La nova recerca descriu per primer cop el mecanisme molecular que regula el metabolisme dels lípids en el fetge des de senyals cerebrals i obre nous horitzons al disseny de teràpies contra l’obesitat i altres malalties metabòliques.

Un nou estudi sobre economia ambiental ajuda a millorar la conservació dels amfibis a la Mata Atlântica brasilera

Un nou estudi sobre economia ambiental ajuda a millorar la conservació dels amfibis a la Mata Atlântica brasilera

El 90 % de la biodiversitat associada a les poblacions d'amfibis de la Mata Atlântica brasilera —una de les selves tropicals més amenaçades del planeta— encara es troba fora de les àrees protegides, segons un article publicat a la revista Science Advances. El nou treball, en el qual participen els experts Gustavo Llorente i Felipe Siqueira Campos, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, alerta de la necessitat crítica de més esforços en la conservació de la biodiversitat de la regió, que és l’hàbitat natural de més de cinc-centes espècies d’amfibis, el 90 % dels quals són espècies endèmiques.

Detecten canvis funcionals en els cervells dels pacients amb diabetis de tipus 1

Detecten canvis funcionals en els cervells dels pacients amb diabetis de tipus 1

Investigadors de l’Institut de Neurociències i de l’Institut de Recerca de Sistemes Complexos (UBICS) de la Universitat de Barcelona han identificat diferències en el patró d’activació cerebral funcional de pacients amb diabetis de tipus 1 (DT1). L’estudi, fet amb tècniques de neuroimatge, representa un pas important cap a la comprensió de com la DT1 pot afectar el cervell durant l’activitat cognitiva i podria tenir implicacions en la manera d’abordar el tractament de les persones amb aquest trastorn metabòlic. La DT1 és una malaltia crònica provocada per una mancança en la producció d’insulina, l’hormona que regula el sucre a la sang. Aquest tipus de diabetis obliga els pacients a prendre insulina diàriament i és una causa important de ceguesa, insuficiència renal i infart de miocardi, entre altres complicacions.

Milloren el model de predicció de la vulnerabilitat de la xarxa elèctrica espanyola davant les tempestes solars

Milloren el model de predicció de la vulnerabilitat de la xarxa elèctrica espanyola davant les tempestes solars

El setembre del 1859, una gran erupció solar va causar la tempesta geomagnètica més violenta coneguda fins ara —la fulguració de Carrington—, que va anul·lar els sistemes de telegrafia de l’època. Avui en dia, satèl·lits, línies elèctriques, transports i sistemes de comunicació i posicionament són alguns dels recursos tecnològics que es podrien col·lapsar a causa de l’impacte de les tempestes geomagnètiques sobre la Terra.

  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona