Trajectoria històrica del laboratori

El Departament de Medicina Legal de la Universitat de Barcelona va començar d'una forma regular les investigacions de la paternitat biològica, al 1975, quan es va dur a terme, per primera vegada a l’Estat Espanyol, l’estudi familiar aplicant els marcadors genètics leucocitaris (HLA). Des d'aleshores aquesta línia de recerca va anar evolucionant de forma ininterrompuda i creixent. L'any 1983 es va crear el Laboratori d'Hemogenètica Forense en el qual es van introduir els innovadors mètodes d'estudi de polimorfismes de fonament electroforètic (focalització isoelèctrica de proteïnes i enzims). D'aquesta manera, a la primera meitat de la dècada dels 80, el laboratori ja disposava de potencial científic i tecnològic per determinar quatre grans grups de marcadors genètics: els antígens eritrocitaris, els leucocitaris, les proteïnes plasmàtiques i els enzims eritrocitaris. Això representava poder conèixer amb una certesa quasi absoluta la relació biològica de filiació.

En la segona meitat de la dècada dels 80 el coneixement de la individualitat biològica entra en una nova dimensió. Els estudis d’investigació directa del codi genètic humà (DNA) són aplicats al camp medicolegal. Posteriorment, al 1990, l’aplicació de la tècnica de Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) permet l’amplificació in vitro del DNA i per tant la identificació a partir d’una quantitat molt petita de mostra biològica (cabell, saliva, taca de sang, ...).
En totes aquestes etapes el nostre laboratori ha estat capdavanter en investigació i aplicació de les tècniques més avançades en l’àmbit científic internacional de l’especialitat.