SEAGHOSTS: l'ecologia espacial global i la conservació de les aus marines més petites i esquives del món, els ocells de tempesta

Conèixer les amenaces que afecten la conservació dels ocells de tempesta i millorar la protecció de les poblacions d'aquestes aus a escala europea 

El projecte SEAGHOSTS, dirigit i coordinat per l’investigador Raül Ramos, de l’ Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, IRBio-UB, i de la Facultat de Biologia, departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, ha estat un dels 33 projectes finançats per l’associació europea de la biodiversitat Biodiversa+ en la convocatòria BiodivMon, per projectes de recerca dirigits a millorar el seguiment transnacional de la biodiversitat i el canvi dels ecosistemes.  

SEAGHOSTS destaca també com un dels 6 projectes finançats d'institucions estatals en el marc de la convocatòria, adreçada a millorar el seguiment de la biodiversitat i el canvi dels ecosistemes en el marc europeu. En concret, el projecte disposarà d'un finançament de més de 2 milions d'euros per fer front al repte de conèixer a fons les aus marines més petites del món, els ocells de tempesta. Tots els projectes seleccionats seran finançats pel Partenariat Europeu de Biodiversitat (Biodiversa+), un consorci que potencia la investigació d'excel·lència per protegir la biodiversitat i que compta amb el finançament de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. 

Ocells de tempesta com a bioindicadors  

Per a la conservació efectiva de la biodiversitat global és necessari comprendre l'ecologia espacial de la fauna en llibertat. El projecte SEAGHOSTS té com a principal objectiu aprofundir en el coneixement de l'ecologia espacial global i la conservació dels ocells de tempesta (Hydrobatidae i Oceanitidae), i avaluar els principals impactes antropogènics que afronten al llarg dels mars europeus: canvi climàtic, energies renovables, aqüicultura i exposició al plàstic. El projecte vol abordar els buits de coneixement sobre la biodiversitat marina combinant dades de seguiment, demogràfiques, morfològiques, genètiques i tròfiques disponibles amb dades noves, recollides durant el projecte, per complementar el mostreig a tota Europa. Aquest coneixement també contribuirà, de manera més robusta i específica, a la definició d’Unitats de Conservació (CU). 

El projecte inclou fins a 16 socis de 10 països europeus (ES, DK, DE, PT, GR, NO, IT, IS, FR, IR), 1 d’EUA, i un darrer del Canadà, i es desenvoluparà durant els propers 3 anys.  

La petjada humana es distribueix de manera irregular al llarg dels oceans i a través de diferents fronteres polítiques, però el seu impacte en el medi marí ha estat poc estudiat. Aquesta manca de coneixement, per exemple, sovint dificulta el compromís de la UE amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS-UN). Tot i que, la societat europea està particularment sensibilitzada amb els processos de transició verda per mitigar els canvis globals, la gran inversió en tecnologies baixes en carboni i el canvi ràpid cap a fonts d'energia renovables (per exemple, parcs eòlics i solars marins) poden tenir també impactes molt perjudicials en entorns marins. 

Els ocells de tempesta són excel·lents sentinelles de l'ecosistema marí: són altament pelàgics, cobreixen grans distàncies sobre el mar, s'alimenten principalment de plàncton, són molt longeus tot i la seva reduïda mida, i són extremadament sensibles a les amenaces antropogèniques en general. Fins ara, la seva mida corporal i el seu comportament esquiu han suposat una limitació molt important per al seu estudi.  

Conèixer les rutes migratòries del ocell de tempesta permetrà senyalitzar els punts crítics de les instal·lacions de fonts renovables que poden afectar a les poblacions d’aus migratòries. En concert, permetrà identificar els punts calents o hotspots no coberts per l'actual xarxa d'Àrees Marines Protegides (AMP), editar mapes de sensibilitat de diversos impactes antropogènics i contribuir a definir les Unitats de Conservació (CU) dels diferents ocells de tempesta que habiten els nostres mars europeus.  

Noves metodologies i tècniques innovadores pel seguiment de la biodiversitat 

El coneixement sobre els moviments i la migració de la fauna salvatge és mot important perquè estan lligats al seu comportament, a la seva història de vida, i fins i tot a la seva anatomia. Per tant, és fonamental identificar les rutes migratòries i les zones d’hivernada ja que aquestes rutes i àrees poden estar associades a amenaces molt diferents. L'estudi comportamental, i fins i tot morfològic, de diferents poblacions també pot ajudar a entendre si l'ecologia espacial d’una espècie està impulsada per variables genètiques i/o ambientals.  

Per determinar els moviments i les distribucions d’hivernada de les sis espècies migratòries que contempla el projecte SEAGHOSTS, fins i tot de les espècies més petites, el projecte utilitzarà una combinació de metodologies i tècniques de seguiment com: dispositius geolocalitzadors ultraminiaturitzats, modelització d'hàbitats, anàlisi d'isòtops estables, de metabarcoding de DNA, de morfometria geomètrica i caracterització de microplàstics. Aquest enfocament multidisciplinar, amb tecnologia d’última generació, permetrà conèixer les distribucions metapoblacionals i els hàbitats específics dels diferents ocells de tempestes als mars europeus. A més, la integració de diferents tècniques i disciplines dins els camps de l’evolució, ecologia i conservació, permetrà una definició molt més sòlida de diferents Unitats de Conservació (CU).  

Així doncs, els resultats principals del projecte SEAGHOSTS abordaran una escletxa crítica actual sobre els impactes antropogènics al medi marí, i sobretot com aquests impactes afecten espècies fins ara gairebé oblidades. Aquest coneixement serà clau per a una millor gestió i conservació de la biodiversitat marina.  

Imatge: L'ocell de tempesta europeu (Hydrobates pelagicus) és un dels sis tàxons d'ocells de tempesta que es consideren a SEAGHOSTS, per als quals descriurem l'ecologia espacial i tròfica durant tot l'any. A la imatge, un ocell de tempesta caminant sobre l'aigua mentre busca menjar. ©Victor Paris