Posició de la crida

La crida se situa immediatament darrere de l’element que suscita la nota, sense espais. Quan coincideix amb un signe de puntuació, es posa després del signe:

Exemple adequatFitzpatrick opina tot el contrari.1

Exemple inadequatFitzpatrick opina tot el contrari1.

Exemple adequat«La figura és de probable geometria irregular»,3 afirma Weinberg.

Exemple inadequat«La figura és de probable geometria irregular»3, afirma Weinberg.

Exemple adequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim?12

Exemple inadequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim12?


Però, si s’ha triat el sistema numèric de citació bibliogràfica, les crides van just abans de la puntuació:

Exemple adequatFitzpatrick opina tot el contrari (1).

Exemple adequat«La figura és de probable geometria irregular» (3), afirma Weinberg.

Exemple adequatAixí doncs, quina és la funció de l’enzim (12)?
Darrera actualització: 29-5-2017
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Posició de la crida» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=2888> [consulta: 1 novembre 2024].
Pujar al principi de la pàgina