Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Logo Universitat de Barcelona Escuela Profesional de Medicina de la Educación Física y el Deporte Imatge de diagramació
    Inicio UB Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
Imatge de diagramació
Menú
Presentación
Carta del director
¿Qué es la escuela de medicina del deporte?
Ubicación
Normativa curso académico 2005-2006
Profesorado
Plan de estudios
Calendario de actividades
Centros colaboradores de prácticas
Centro de valoración Funcional
Contactar
Noticias
 
 

 

Imatge de diagramació Imatge de diagramació  
 

Presentació

L’especialitat de Medicina de l’Educació Física i l’Esport forma part de les especialitats esmentades a l’apartat 3 del Reial Decret d’Especialitats Mèdiques 127/1984 i que regula l’obtenció de títols d’especialista que no requereixen formació estrictament hospitalària: medicina del treball, hidrologia, medicina forense, estomatologia i medicina espacial.

Al 1986-87 s’acrediten els primers centres per a la formació d’especialistes: Barcelona, Madrid i Oviedo i als dos anys es normalitza la via d’accés per als centres mitjançant el sistema MIR.

Actualment, malgrat que hi ha una proliferació de cursos de postgrau en diferents universitats en relació amb la Medicina de l’Esport, només existeixen cinc centres dependents d’universitats per a la formació mèdica especialitzada, a més dels esmentats, Cadis i Màlaga, tots ells de caràcter públic i acreditats pel Ministeri de Sanitat i pel d’Educació a proposta de les propies Universitats i amb el informe favorable de la Comissió Nacional d’Especialitats Mèdiques.

L’oferta de places en cada convocatòria l’elabora una comissió interministerial a proposta de la Comissió Nacional d’Especialitats Mèdiques, les pròpies escoles poden intervenir en la sol·licitud d’adjudicació d’alumnes.

L’evolució de cada centre acreditat des del començament ha estat diferent. En general tots ells han nascut “adscrits” a un departament universitari (d’anatomia humana o de fisiologia) amb una progressiva formació d’estructura pròpia.

L’Escola Professional de Medicina de l’Educació Fisica i de l’Esport (EPMEFE) disposa del Centre de Valoració Funcional i Assistencial ubicat al Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona i que funciona des de 1990. El reglament de l’Escola elaborat al 2004 en el seu article tercer adjudica a l’Escola la direcció i la proposta de gestió del centre així com la prestació de serveis relacionats amb el seu camp d’actuació.

El Centre està registrat a al Registre de centres, serveis i establiments sanitaris de la Direcció General de Recursos sanitaris de la Generalitat de Catalunya, i està acreditat com a centre de primer nivell en salut i de segon nivell en valoració i seguiment d’esportistes.

L’especialitat de Medicina de l’Esport (Medicina de l’Educació Física i l’Esport) proporciona formació i coneixements mèdics específics en relació a l’activitat i l’educació física i l’esport.

L’especialitat té els seu àmbit d’aplicació en:

  • Esport de competició.

    • Alt rendiment.
    • Esport federat .
    • Esport escolar .

  • Esport aficionat

  • Activitat física i salut.

Per tant, el desenvolupament professional s’ha de reglamentar en aquells camps on es promociona i treballa amb l’activitat física: l’escola, els sistemes de salut, les federacions i clubs esportius i els centres específics dedicats a l’esport.

L’acció social de l’esport i de l’activitat física és clara en relació amb la promoció de la salut: disminució de l’absentisme laboral, l’OMS xifra l’augment de productivitat laboral en uns 500 euros per treballador/any; estalvi sanitari, uns 250 milions d’euros a Catalunya; investigació i repercussió social dels aspectes mèdics derivats del rendiment esportiu. L’esport, a més, a nivell econòmic, mou en el nostre país aproximadament el 4% del PIB.

Les àrees de més rellevància en l’exercici professional de l’especialitat són les relatives a la fisiologia de l’esforç i la valoració funcional, a la teoria de l’entrenament físic (inclòs el coneixement de les qualitats físiques, els sistemes d’entrenament i el treball de camp), a la nutrició i la suplementació biològica, a la clínica de l’ esport (en grans àrees: medicina, traumatologia i de rehabilitació, urgències mèdiques a l’esport i la cirurgia), i a la biomecànica. A més del coneixement sobre reglamentació esportiva, desenvolupament motriu, psicologia i psicopedagogia de l’esport, higiene i prevenció i farmacologia. El desenvolupament de les matèries haurà de ser teòric i pràctic.

El grau de superespecialització depèn, bàsicament, del nivell d’activitat; en l’alt rendiment queda molt diferenciada la part específicament clínica i assistencial amb gran volum de treball en aspectes medicotraumatològics i de rehabilitació, però també en patologia cardiorespiratòria, digestiva i de problemes relacionats amb la fatiga (fatiga crònica, síndromes miopàtiques..). La fisiologia de l’esforç, la valoració de camp i de laboratori de l’esportista i la nutrició és l’altra gran parcel·la d’aquesta especialitat en l’alt rendiment. A mesura que el nivell d’activitat és menor, existeix una major confluència d’ambdues parcel·les en el desenvolupament de l’especialitat.


 

 
Imatge de diagramació
Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació Imatge de diagramació
  Última actualización:05.03.2006