Jeroni Ferran Granell i Manresa

Jeroni Ferran Granell i Manresa (Barcelona, 1867-1931)

Arquitecte modernista titulat el 19 de setembre de 1891. Fill del mestre d'obres Jeroni Granell i Mundet, va ser un dels arquitectes més originals del modernisme barcelonès, amb la creació d'uns singulars esgrafiats a les façanes de les cases d'habitatges, de les quals ens ha deixat nombroses mostres a Barcelona. En destaquen:

- (1895) casa Santaló, c/ Gran de Gràcia 35

- (1900) casa Jaume Forn, c/ Roger de Llúria, 82 i 84

- (1900) c/ Pàdua 75[2]

- (1900) c/ Girona, 122

- (1901-1903) c/ Mallorca, 184-188

- (1903) casa Garrut Planas, c/ Gran de Gràcia 61

- (1903) gran Via de les Corts Catalanes, 582 que va patir una transformació als anys 50 i que han estat recuperades magistralment.

- (1903) casa del carrer Pàdua, núm. 75

- (1904) casa Rossend Capellades, c/ Bailèn, 127
c/ Gran de Gràcia núm. 262 i 264.

Associat primer amb el vitraller Antoni Rigalt i amb firma pròpia posteriorment, va revitalitzar l'art del vitrall i va fabricar bona part dels vitralls modernistes de Barcelona, com ara, el Palau de la Música Catalana, la casa Navàs o l'hospital de Sant Pau.