Estudis i RECERqueS en actiu al 2017

Menjar importa: riscos ambientals i incerteses alimentàries en persones grans.

Finançat per: Ministeri de Ciència i Innovació (Projecte I+D+i – Retos – Coordinat. Subprojecte 2. Codi: PID2019-104253RB-C22)

L’objectiu fonamental d’aquest projecte coordinat és donar resposta als reptes als que s’enfronta la societat espanyola i les seves institucions davant la necessitat d’aconseguir una alimentació més justa, saludable i sostenible en un context que dista de ser política i socioeconòmicament estable i on la creixent precarització ha tingut repercussions en l’increment de la desigualtat social i en l’empitjorament de les condicions de vida de les persones més vulnerables. Emmarcada en el repte 6 de Ciències Socials i Humanitats i Ciència amb i per a la Societat (i articulada amb el repte 1 de Salut, canvi demogràfic i benestar i el repte 2, la qualitat i seguretat dels aliments), la nostra recerca pretén contribuir a transformar les polítiques socials i econòmiques per a abordar l’envelliment i el canvi demogràfic, l’exclusió social i la pobresa i, al seu torn, promoure estils de vida saludables i sostenibles. Sabent que la (in)seguretat alimentària està recollida de forma fragmentada en l’agenda política espanyola, aquesta recerca planteja abordar-la holísticamente. Això col·loca en el centre del debat les diverses formes d’inseguretat alimentària que avui coexisteixen, la seva naturalesa i abast, i en particular, com es manifesten en un dels grups amb més pes demogràfic i més vulnerable, les persones grans. En la mesura en què aquest projecte se centra en aquells factors econòmics i socioculturals que limiten l’accés equitatiu de les persones a un dels requeriments bàsics per a la subsistència, analitzarem l’impacte desigual que el sistema de gènere té en les diverses formes d’inseguretat alimentària (accessibilitat i innocuïtat) i els seus efectes en la salut. El Subprojecte 2 estudiarà aquells aspectes dels itineraris alimentaris que condicionen i/o determinen que l’alimentació de les persones grans sigui més o menys saludable i ambientalment sostenible, donant compte de la seva heterogeneïtat en funció del gènere, classe social, estructura familiar i lloc de residència (rural/urbà). La sostenibilitat de les dietes, d’acord amb els ODS de l’Agenda 2030, va més enllà de garantir la innocuïtat nutricional o biològica dels aliments, sent necessari millorar les condicions econòmiques i socioculturals que permetin garantir una nova transició alimentària. En aquest sentit, es pretenen analitzar les pràctiques alimentàries que posen en risc la salut de les persones grans, pel fet de no poder tenir accés a una alimentació segura. S’explorarà si l’absència d’establiments amb diversitat d’aliments assequibles i saludables en l’entorn que envolta a les persones grans incrementa aquestes formes d’inseguretat alimentària. De la mateixa manera, s’analitzarà com és percebut el risc alimentari i les incerteses a l’exposició de CTP en la mesura que són persones més vulnerables als possibles efectes nocius, comprometent-los a no gaudir d’un envelliment saludable. S’examinaran quines són les iniciatives socials de participació ciutadana que promouen una alimentació més saludable i sostenible i les propostes alternatives al compliment de la seguretat alimentària a la par/al marge dels models de l’agroindústria. Finalment, s’espera poder comparar com perceben els llecs i els experts els riscos nutricionals i ambientals, tenint en compte factors com la confiança/desconfiança, actitud, i formes de comunicació i educació dels riscos.

Membres del grup d’investigació: Cristina Larrea-Killinger (IP), Jordi Gascón, Andrés Fontalba, Miguel Company, Andrés Fontalba, Maite Ojeda, Juan P. Arrébola, Araceli Muñoz, Maria Clara Moraes Prata Gaspar, Yaiza Pérez, Ursula Verthein, Patrícia Moreira Ferreira, Claudia Juzwiak. 

 

 

 

Consumir verdures per a envellir millor: potenciant la qualitat de les pràctiques alimentàries entre persones grans.

Finançat per: Fondation Louis Bonduelle

Gestiona: Fundació Bosch i Gimpera – Universitat de Barcelona.

Consorci: Observatori de l’Alimentació (ODELA – UB), MARC – URV, Fundació Pere Tarrés.

Donada la creixent esperança de vida, els problemes d’envelliment són un factor crític en el panorama social, polític i de salut pública. Conèixer les condicions de vida de les persones grans és essencial per a dissenyar polítiques efectives i d’impacte social. A Barcelona, amb una creixent població de persones majors, probablement hi haurà un augment en la demanda de sistemes de subministrament d’aliments formals i informals. D’acord amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, l’accés a aliments saludables i sostenibles és una prioritat per a mantenir la salut i la qualitat de vida de les persones grans.

Les verdures no sols són aliments fonamentals per a una dieta saludable, sinó també elements importants de les cultures alimentàries. En aquesta perspectiva, l’objectiu principal d’aquest projecte és promoure el consum i la valorització dels vegetals entre els adults majors, a través d’un enfocament participatiu i dialògic i tenint en compte les dimensions nutricionals, culturals i mediambientals, per a millorar la seva salut i benestar. El projecte cerca comprendre com les persones majors perceben els productes vegetals i l’alimentació saludable. A més, l’objectiu és comprendre quines són les barreres identificades per aquesta població per a poder tenir accés a aquest tipus de productes alimentosos i aquest tipus de dieta en la vida diària. Aquest projecte també té com a objectiu conèixer les formes d’accés i adquisició, selecció, emmagatzematge, preparació i consum d’aliments vegetals entre les persones grans, tenint en compte les variables sociodemogràfiques, així com l’impacte de la precarietat creixent de la vida quotidiana. Així mateix, el projecte analitzarà l’oferta de serveis que, dirigits a les persones grans, busquen garantir el dret a l’alimentació i l’ús que aquesta població fa d’ells. Un objectiu clau d’aquest estudi és conèixer les seves necessitats i definir com poden participar activament en el seu assoliment.

L’aproximació metodològica combinarà tècniques quantitatives i qualitatives a partir d’un enfocament de recerca-acció-participació. Aquest projecte busca ser social i èticament responsable i persegueix l’impacte social dels seus resultats.

Membres del grup d’investigació: Cristina Larrea-Killinger (IP), Mabel Gracia-Arnaiz, Montserrat Garcia, Maria Clara de Moraes Prata Gaspar.

 

 

Salut reproductiva: fem fora els tòxics de les nostres (noves) vides.

Cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Observatori de l’Alimentació.

Aquest projecte de sensibilització sobre salut reproductiva està centrat en la formació i divulgació de coneixements sobre els efectes en la salut reproductiva dels contaminants químics ambientals presents en els aliments. En aquest sentit, la població objecte del projecte serà el sector sanitari (pediatres, llevadores, infermeres i ginecòlegs de CAPs i hospitals de Barcelona) i la població de dones embarassades i lactants residents a la ciutat de Barcelona.

L’objectiu principal consisteix en ampliar i millorar la informació sobre els consells alimentaris amb èmfasi en el paper dels riscos dels contaminants ambientals en les fases d’embaràs, lactància i alimentació dels infants. Dins de l’àmbit de la salut reproductiva, els riscos per exposició a tòxics ambientals no formen part dels protocols actuals d’informació per a dones embarassades i lactants. Donada la importància d’aquests elements en la salut de les dones i de les generacions futures, així com de la rellevància de reduir els nivell de contaminació de la població barcelonina, aquest projecte pretén impulsar una sèrie d’accions de sensibilització i promoció de la salut, així com fomentar un consum alimentari més responsable, sostenible, adequat i saludable.

Aquest projecte pren com a punt de partida la guia “Contaminants químics ambientals presents en els aliments: Guia de recomanacions a dones embarassades i lactants” que es va realitzar amb finançament de l’Ajuntament de Barcelona a l’any 2017, publicada i disponible a la web http://www.ub.edu/toxicbody/guia/ . Encara que va ser presentada formalment fa dos anys a diversos CAPs i centres hospitalaris de la ciutat de Barcelona, així com en hospitals de Màlaga i Granada, desconeixem avui en dia l’ús i l’abast d’aquesta guia entre el personal sanitari i les dones embarassades i lactants. Per aquest motiu, es farà una avaluació del seu ús fins ara a través d’un qüestionari online, i una actualització de la guia tenint en compte els resultats del qüestionari.

El projecte, per tant, planteja també una problemàtica socialment feminitzada. Per això, es preveu explicitar tant en les formacions com en els materials de difusió, que es tracta d’una responsabilitat que no recau únicament en la dona, ni tampoc en l’àmbit domèstic, sinó que el problema dels CTP en el consum alimentari és una responsabilitat social i política que implica a tothom. Evidenciar la feminització de la responsabilitat de la problemàtica és un objectiu transversal del projecte

 

Membres del grup de recerca:Cristina Larrea-KIllinger (IP), Juan Pedro Arrébola (Universidad de Granada), Ruth Echevarría (Universidad de Granada), Marta Ruiz, Maria Clara de Moraes Prata Gaspar. 

 

Menjar en temps de confinament: una etnografia de les pràctiques alimentàries durant la crisi del COVID-19.

El confinament provocat per la propagació del COVID-19 que està vivint la població mundial, en general, i la societat catalana, en particular, comporta nous reptes i un replantejament de les maneres de ser, existir i relacionar-se. Aquest context inèdit per a molts/as de nosaltres/as està generant canvis importants en les diferents pràctiques i relacions socials que emmarquen la vida quotidiana, tant a nivell individual com col·lectiu, micro i macro social.

L’alimentació, entesa com un acte quotidià complex profundament travessat per les dimensions simbòlica, sociocultural, política i econòmica, s’ha convertit en un tema més que central en aquest context d’alarma sanitària, una pràctica en la que es materialitzen noves formes de consum, de cura, de reciprocitat, d’afecte, de protecció, d’incerteses, etc. D’una banda, les primeres teories de l’origen del virus atribuïdes a la zoonosi posaven la cultura alimentària xinesa en el centre del debat. Per l’altre, les prestatgeries buides dels supermercats han marcat l’inici del confinament i les compres alimentàries han deixat de ser una simple acció quotidiana. Apareixen múltiples consells alimentaris i dietètics que envaeixen diàriament els més diversos diaris i xarxes socials, i el problema de l’escassetat de farina i llevat a les botigues alimentàries ens sorprèn en una societat de l’abundància… Al cap i a la fi, gran part de la nostra experiència en temps de coronavirus i de confinament es concentra en canvis i adaptacions de les diverses pràctiques alimentàries.

Des d’aquesta perspectiva, l’ODELA, com a grup dedicat a la gestió del coneixement sobre l’alimentació i la salut, ha considerat de gran importància social, política, econòmica i sanitària aquest període, i per això ha decidit posar en marxa un estudi de recerca exploratori, dins de la seva línia “Noves tendències del consum alimentari”, amb la finalitat de comprendre com el context de confinament està afectant les nostres pràctiques i representacions alimentàries.

Per això, entre d’altres metodologies, estem circulant un petit qüestionari obert que pretén motivar la reflexió i convidar a compartir experiències, pràctiques i emocions en relació a l’alimentació durant el confinament.

Membres del grup de recerca: Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, Marta Ruiz, Sarah Anadon, Amanda Barba, Cristina Larrea Killinger, Arantza Begueria.

De la coexistència a la convivència en el Campus de l’Alimentació de Torribera: sostenibilitat alimentària i acció social a Santa Coloma de Gramenet.

Finançat per l’Obra Social la Caixa (Codi: AS19-00254).

Aquest projecte vol fomentar la relació intercultural i el desenvolupament comunitari a Santa Coloma de Gramenet, apropant el Campus de l’Alimentació de Torribera i la comunitat veïnal, a través del reconeixement i la promoció de l’alimentació saludable i la sostenibilitat alimentària.

L’alimentació és una porta d’entrada per fomentar les relacions socials i interculturals, ja que “les pràctiques alimentàries són primordials en l’establiment i manteniment de la sociabilitat humana, en l’intercanvi personal i en la reciprocitat” (Contreras y Gracia, 2005). A més, les pràctiques alimentàries poden classificar i jerarquitzar a les persones/grups, ja que com diu el refrany “som el que mengem”. L’alimentació serveix com a element de distinció social, fet que pot servir per distanciar o apropar realitats interculturals. L’alimentació és, al cap i a la fi, una eina social per a la transformació i la construcció social.

Alhora, la conscienciació cap a l’alimentació saludable i la sostenibilitat és una qüestió present a nivell mundial i en la que ens hem d’implicar totes com a societat. Francesco Branca, director del departament de Nutrició per a la Salud i Desenvolupament de la OMS, apunta la necessitat de col·laboració de tots els actors, inclosa la ciutadania.

La diversitat social, econòmica i cultural de Santa Coloma i del Campus representa una potencialitat per avançar conjuntament i transversalment en el dret i el reconeixement intercultural a l’alimentació saludable, sostenible i culturalment adequada, així com per enfortir el teixit i la cohesió social.

Proposem que el coneixement que s’ensenya al Campus es posi al servei de la construcció d’una societat més justa, equitativa i sostenible, al mateix temps que els estudiants es nodreixin de l’experiència social del seu entorn. Un projecte d’escolta i ajuda mútua a fi de promoure intercanvis de sabers i aprenentatges (populars, vivencials, científics) en espais d’equitat.

El projecte pretén teixir sinergies entre les comunitats de Santa Coloma de Gramenet, oferir espais de diàleg comunitaris i formatius, crear espais d’intercanvi i dinamització entre col·lectius amb pluralitat social i cultural, promoure la conscienciació entorn a l’actual model alimentari i articular respostes que potenciïn l’alimentació saludable i sostenible.

Membres del grup d’investigació: Arantza Begueria, Patricia Messa, Marta Ruiz, Margalida Mulet, Maria Clara de Moraes Prata Gaspar.

 

Turisme de base local i resiliència soci-ecològica.

Finançat pel Ministerio de Economia, Industria y Competitividad (Programa Estatal de Foment de la Recerca Científica i Tècnica d’Excel·lència) (Codi CSO2017-84893-P).

Organització: Universidad Pablo de Olavide (Sevilla)

L’objectiu és estudiar els efectes soci-ambientals del turisme de base local a partir del marc teòric-metodològic de la resiliència soci-ecològica a partir de set casos analitzats etnològicament a Amèrica Llatina i Espanya. Paral·lelament suposa també una reflexió pràctica sobre la utilitat del concepte resiliència soci-ecològica en l’estudi de la sostenibilitat.

 

 

Barcelona com a emissora de turistes. Impacte en l’espai rural català.

Finançat per l’Ajuntament de Barcelona.

Co-organització: Alba Sud, Xarxa de Consum Solidari i ODELA.

Projecte de recerca i incidència en polítiques públiques sobre l’impacte que té la ciutat i l’àrea metropolitana de Barcelona sobre el territori circumdant en el seu ús com a espai d’oci.

 

 

Percepció del risc de contaminació per CTP a través de l’alimentació en dones embarassades i lactants: Estudi MUMFOOD.

Finançat pel Servicio de Salud Andaluz de la Consejería de Salud (Codi AP-0147-2017).

El projecte se centra en l’estudi de la confiança /desconfiança en el consum d’aliments percebuda pels actors socials preocupats per la presència de substàncies tòxiques (Compostos Tòxics Persistents, CTPs) i les responsabilitats atribuïdes sobre els possibles efectes adversos que aquestes substàncies podrien produir a llarg termini a la salut humana. La contaminació interna que deriva de l’impacte d’aquestes substàncies té importants implicacions culturals, socials, ideològiques i econòmiques que aquest projecte pretén analitzar en l’univers de les dones embarassades i lactants, període del cicle vital en el qual l’alimentació constitueix un tema central en la salut de la dona. Des d’un enfocament etnoepidemiològic s’estudiaran els discursos i les pràctiques de les dones embarassades i lactants en el seu context quotidià. El projecte pretén aprofundir en diferents nivells de percepció del risc de contaminació interna en funció del paper que les dones concedeixen a la corporalitat tòxica en el procés de construcció de la salut humana transmesa pel consum d’aliments durant l’embaràs i la lactància. S’analitzarà la diversitat cultural, les tradicions culinàries, les creences i valors de les dones en dos contextos diferents: rural-urbà en les comunitats autònomes d’Andalusia i Catalunya. Basat en una metodologia quantitativa, qualitativa i etnogràfica a nivell comparatiu, aquesta recerca espera obtenir resultats més rics i profunds sobre el context sociocultural dels límits de l’acceptació del risc, el perill, la confiança i la desconfiança en el consum d’aliments.

Membres del grup d’investigació: Andrés Fontalba, Araceli Muñoz, Arantza Begueria, Cristina Larrea-Killinger,Jaume Mascaró, Juan Pedro Arrébola, Lina Casadó, Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, Mariena Rubio, Miguel Company (investigador principal), Montserrat Fábregas, Oscar García Algar, Virginia Gil Aguilar.

 

Estratègies i accions per a la reducció de les exclusions de les dones usuàries de menjadors social.

Finançat pel Ajuntament de Barcelona (codi 18S03309-001).

Objectius: A partir d’estudi etnogràfic previ realitzat per l’Observatori de l’Alimentació (Verthein, 2017) s’han identificat situacions d’exclusions que pateixen les dones usuàries de serveis assistencials, en general i de menjadors socials, en particular. Per aquest motiu, el projecte està centrat en la formació i divulgació d’aquesta problemàtica en el sector de l’assistència social. Les accions previstes estan adreçades a treballadors i treballadores del centres així com a usuàries dels mateixos.

L’objectiu principal consisteix en ampliar i millorar la informació sobre les formes de reducció de les situacions de exclusió de les dones als menjadors socials, per tal de millorar el seu benestar, autoestima, grau de participació ciutadana i la seva salut física i emocial. El projecte actuarà amb tres tipus d’actuacions: a) analitzar els discursos i pràctiques del professionals  i usuàries del servei  en relació a la temàtica (recerca qualitativa) per tal de profunditzar el diagnòstic; b) formació del personal (tallers); c) l’elaboració i difusió de materials educatius i formatius dirigits a aquest mateix sector (guia de bones pràctiques, cartells i web).

Membres del grup d’investigació: Cristina Larrea-Killinger, Maria Clara de Moraes Prata Gaspar, Úrsula Verthein.

Guia de recomanacions per a la inclusió de les dones als serveis assistencials d’alimentació.

MEDFEST: MED Culinary heritage experiences: how to create sustainable tourist destinations. ODELA – University of Barcelona. Amb el suport financer de la Unió Europea (Codi: 1MED15_3.1_M12_263).

MEDFEST general objective is to create or improve existing strategies relating to sustainable tourism development within the traditional MED small-scale culinary sector. Main aim is to develop sustainable culinary experiences, primarily in rural costal hinterland as a powerful tool to promote “alternative” and sustainable tourist destinations in MED space. Sustainable culinary experiences are alternative tourist food-products that are traditional, respect the local environment and local producers and appeal to the visitors desire for authenticity.

The goal of sustainable tourist offer is not just to attract new visitors but also to increse economic activity in/during the off-season, promote social development of coastal „hinterland“ rural areas and safeguard culinary heritage and awaresess raising on the importance of local produce, processing and knowledge.

Objectives of the MEDFEST project:

1. To find linkages between culinary heritage and sustainable forms of tourism

2. To design new tourist offer in the coastal hinterland and bring sustainable development in off-season months

3. To integrate MED culinary experiences in existing plans and to safeguard it as part of a comon European heritage

Per a més informació veure: https://medfest.interreg-med.eu.

Membres del grup d’investigació: Joan Ribas, Jesús Contreras, Oriol Beltrán, Ferran Estrada, Camila del Mármol, Margalida Mulet, Marta Ruiz Pascua, Maria Clara Prata Gaspar.

Consum Alimentari i salut: Efectes en la salut materna i infantil dels compostos tòxics persistents presents en els aliments.

Entitat finançadora: Ajuntament de Barcelona (17S05083-001).

El projecte està centrat en la formació i la divulgació sobre els compostos tòxics persistents (CTP) en el sector sanitari, i s’adreça als pediatres, llevadores, infermeres i ginecòlegs del centres d’atenció primària i hospitalaris. L’objectiu principal consisteix a ampliar i millorar la informació sobre els consells alimentaris, incloent-hi el paper dels riscos ambientals de les substàncies químics persistents en les fases d’embaràs, lactància i alimentació dels infants, amb tres tipus d’actuacions: a) la formació del personal sanitari (seminari); b) analitzar els discursos i les pràctiques del professionals sanitaris en relació amb els consells alimentaris (recerca qualitativa); c) l’elaboració i la difusió de materials educatius i formatius dirigits a aquest mateix sector (guia de bones pràctiques, cartells i web).

Equip d’investigació: Cristina LarreaKillinger (investigadora principal), Eva Zafra, Juan Pedro Arrébola, Esther Herrera, Araceli Muñoz, Lina Casadó, Miguel Company, Andrés Fontalba, ArantzaBegueria, Montserrat Fábregas, Jaume Mascaró, Oscar García Algar, Maria Clara Prata Gaspar.

Línia de recerca Toxic Body.

 

Malbaratament alimentari a Barcelona: desentranyant i difonent com es produeix. ODELA. Finançat pel Ajuntament de Barcelona (Consum responsable – Codi 16SO4463-001). IP: Jordi Gascón. Membres del grup d’investigació: Jordi Gascón, Cristina Larrea, Joan Ribas, Carlota Solà.

Confianza y responsabilidad en el consumo alimentario de las mujeres embarazadas y lactantes en España: narrativas y etnografías sobre los riesgos de la contaminación interna por CTP.

Finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. (CSO2014-58144-P). IP Cristina Larrea.

El projecte se centra en l’estudi de la confiança / desconfiança percebuda per les dones embarassades i lactants per la presència de compostos químics (Compostos Tòxics Persistents) en els aliments, i les responsabilitats atribuïdes pels possibles efectes que aquestes substàncies produeixen o podrien produir a llarg termini per a la salut. La contaminació interna que es deriva de l’impacte d’aquestes substàncies té importants implicacions culturals, socials, ideològiques i econòmiques.

Des d’un enfocament etnoepidemiològic s’estudiaran els discursos i les pràctiques dels actors socials relacionats amb el consum alimentari de les dones i els lactants. D’una banda, els professionals de salut (ginecòlegs, pediatres, infermeres, llevadores, nutricionistes, etc.), altres experts (dietistes, farmacèutics, terapeutes alternatius, mitjans de comunicació, informació a la xarxa, etc.), xarxes de suport (parents, veïnes, amigues, associacions, etc.); i, d’una altra banda, les dones embarassades i lactants.

En aquest estudi es vol aprofundir sobre la percepció social del risc per substàncies químiques sintètiques presents en els aliments i els seus riscos en la salut humana, els criteris de perillositat en el consum d’aliments durant l’embaràs i la lactància materna, les recomanacions i orientacions dietètiques dutes a terme per professionals, especialistes, mitjans de comunicació, xarxes de suport o opcions individuals, i la diversitat de pràctiques de consum d’aliments, segons sigui el període d’embaràs o de lactància materna. S’estudiaran, també, els models explicatius relacionats amb el procés alimentari: quins aliments es compren, per què se’n compren uns i no d’altres, criteris de selecció, preferències, prohibicions alimentàries, desitjos, on es compren, on es preparen, on es consumeixen, com es conserven, què es comparteix, què es llença.

Per a aquest estudi es tindrà en compte la relació que mantenen els factors socials, culturals, històrics i econòmics en la configuració dels estils i les preferències alimentàries. D’aquesta manera, el projecte aprofundeix en diferents nivells de percepció social del risc de la contaminació interna en funció del paper que els diferents actors socials concedeixen a la corporalitat tòxica en el procés de construcció de la salut humana i l’alimentació; es tenen en compte les desigualtats socials, la diversitat cultural, les tradicions culinàries i les opcions ideològiques de les dones en dos contextos rural-urbà, a les comunitats autònomes d’Andalusia i Catalunya. Mitjançant una metodologia qualitativa i etnogràfica comparada, aquesta recerca espera obtenir resultats més rics i profunds sobre el context sociocultural dels límits de l’acceptació del risc, el perill, la confiança i la desconfiança en el consum d’aliments.

Membres del grup d’investigació: Eva Zafra, Edda Marimón, Araceli Muñoz, Jaume Mascaró, Aina Palou, Lina Casadó, Montserrat Fábregas, Joan Pedro Arrébola, Miguel Company, Andrés Fontalba, Arantza Beguería, Esther Herrera.

Estudis i RECERques finalitzaDEs abans del 2016 (històric)

Individualismo y sociabilidad en una Sociedad en crisis: dietas de elección, dietas prescritas, dietas de necesidad y dietas prescritas. ODELA -Universitat de Barcelona. Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. IP Jesús Contreras Hernández. Membres del grup de recerca: Jesús Contreras, Bárbara Guidalli, Úrsula Ribeiro, Isabel Aguilera, Maria Clara Prata, Sílvia Bofill, Andrés Molina, Amado Millán, Eva Zafra, Elena Roura, Sara Lucía Pareja i Joan Ribas.

Comer en la escuela y sus circunstancias: aprendizaje, cultura y salud. ODELA- Universitat de Barcelona. Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. IP Jesús Contreras Hernández. Membres del grup d’investigació: Sílvia Bofill Poch, Amado Millán Fuertes, Barbara Atie Guidalli, Joan Ribas Serra, Elena Roura Carvajal, Isabel Aguilera Bornand, Ursula Perez Verthein, Sara Lucía Pareja Sierra, Clara Mas, Maria Prata de Moraes Gaspar.

Cuerpos Tóxicos. Epidemiología sociocultural de la contaminación interna por compuestos tóxicos persistentes. Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.  (CSO 2010-18661). IP Cristina Larrea. Membres del grup d’investigació: Miquel Porta, Jaume Mascaró, Araceli Muñoz, Aina Palou, Arantza Beguería, Eva Zafra.

Conceptualització de l’Observatori Euroregional de l’Alimentació. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat per la Direcció General de Relacions Internacional de la Generalitat de Catalunya. IP Jesús Contreras. Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Joan Ribas.

Comer en la escuela y sus circunstancias: aprendizaje, cultura y salud. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. IP Jesús Contreras Hernández. Membres del grup d’investigació: Barbara Atie Guidalli, Eva Zafra Aparici, Joan Ribas Serra, Yolanda Lacasta Sánchez, Núria Fabrellas Padrés, Elena Roura Carvajal, Antoni Massanés Sánchez, Isabel Aguilera Bornand, Marc Ferreira Martín, Roberta Becco de Souza, Carmen Jerez Molina.

Etnografia sobre saberes e práticas da saúde, ambiente e alimentação na comunidade quilombola de Monte Alegre, Cairú, Bahia. Finançat amb permís sabàtic. IP. Cristina Larrea. Aprovat per la Universidade Federal da Bahia.

Violència Masclista a Catalunya. Noves propostes de prevenció a partir de l’anàlisi dels processos de “empowerment” de les dones que han sortit d’una situació de maltractament. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat per l’Institut Català de les Dones. IP Jesús Contreras. Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Sílvia Bofill, Eva Zafra, Joan Ribas, Barbara Guidalli.

Escassetats, caresties, fams i mortaldats a Catalunya a l’edat Mitjana. Estudi i corpus documental. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat per l’Institut d’Estudis Catalans. IP Antoni Riera i Mellis. Membres del grup d’investigació: Riera i Melis, Antoni; Benito i Monclús, Pere (Universitat de Lleida); Fernàndez Traball, Josep (Arxiu Nacional de Catalunya); Soler Sala, Maria (Universitat de Barcelona).

Maneras de comer hoy: La naturaleza de la modernidadalimentaria. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. IP Jesús Contreras Hernández y Mabel Gracia Arnaiz. Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Maria Isabel Gracia, Eva Zafra, Joan Ribas, Yolanda Lacasta, Barbara Guidalli.

Productes de la terra. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat pel Departament Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Generalitat de Catalunya. IP Jesús Contreras Hernández. Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Jesús; Ribas, Joan; Macke, Ana Maria.

“Trobar menjar se’m feia tan difícil…”: La recuperació de la memòria oral alimentaria a Catalunya (1936-1955). ODELA- Universitat de Barcelona. Finançat Convocatòria AREM, Generalitat de Catalunya. IP Jesús Contreras Hernández. Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Alícia Guidonet Riera, Mabel Gracia, Yolanda Lacasta, Joan Ribas, Eva Zafra, Sílvia Bofill

Gènere, cura i salut. ODELA – Universitat de Barcelona Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació. IP Silvia Bofill i Eva Zafra. Membres del grup d’investigació: Sílvia Bofill, Eva Zafra, Bàrbara Guidalli.

Alella, celler del bon vi: tècniques vinícoles i organització social. ODELA- Universitat de Barcelona. Finançat pel Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. IP Joan Ribas. Membres del grup d’investigació: Joan Ribas.

La recuperació de la memòria oral alimentaria durant la guerra civil i la postguerra (1936-1955). ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat per la Generalitat de Catalunya. IP Alícia Guidonet. Membres del grup d’investigació: Alícia Guidonet.

Comemos como vivimos. ODELA- Universitat de Barcelona. Finançat per la Generalitat de Catalunya. IP. Jesús Contreras, Mabel Gracia. Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Mabel Gracia, Alícia Guidonet, Elena Rubio, Eva Zafra, Joan Ribas, Barbara Guidalli.

Alimentación, salud y estilos de vida. ODELA- Universitat de Barcelona. Finançat porALEX – Alimentaria Exhibitions. IP Jesús Contreras.Membres del grup d’investigació: Jesús Contreras, Sílvia Bofill, Yolanda Lacasta, Mabel Gracia, Joan Ribas, Alícia Guidonet.

Elecció d’aliments i preparació de menjars: autonomia i qualitat de vida a la tercera edat. ODELA – Universitat de Barcelona. Finançat per Unió Europea. IP. Jesús Contreras. Membres del grup de recerca: Sílvia Bofill, Yolanda Lacasta i Joan Ribas.

Xarxes

L’ODELA té una àmplia experiència en la col·laboració interdisciplinària i en el treball en equip. Diverses publicacions presentades pels membres de l’equip s’han dut a terme per autors i autores de diferents branques d’especialització, tal com pot observar-se en aquesta memòria. A més, com ja s’ha indicat, l’ODELA acull a investigadors i investigadores pre i post-doctorals i els convida a participar en els projectes en curs, resultat que sol acabar amb publicacions conjuntes.

Des de fa anys, el ODELA ha establert i mantingut col·laboracions diverses amb diferents grups de recerca a nivell internacional. Aquests grups són els següents:

REDE NAUS (Rede Iberoamericana de Pesquisa Qualitativa em Alimentação e Sociedade).

Xarxa que reuneix recerques sobre alimentació i cultura a institucions acadèmiques d’Amèrica Llatina, Portugal i Espanya. 

OCHA (Observatoire CNIEL donis Habituds Alimentaires, París-França)

Un observatori dels hàbits alimentaris i un centre de recursos i de recerca entorn de les ciències humanes i socials sobre l’alimentació, els sistemes alimentaris i les relacions entre els ésser humans i els animals (www.lemangeur-ocha.com). Investigadors amb els quals col·labora: Veronique Pardo, J.P. Poulain, Claude Fischler, J.P. Corbeau. 

IEHCA (Institut Europeu d’Història i de les Cultures de l’Alimentació).

Una agència de desenvolupament científic centrada en les ciències humanes i socials dedicades als estudis de l’alimentació. Investigadors amb els quals col·labora: J.P. Williot, Marc de Férriere, Loïc Biennasis.

ENCAFE (European Network for the Comparative Analysis on Food and Eating).

Es tracta d’una Xarxa Internacional que connecta equips de recerca de diferents països europeus al voltant de la sociologia i l’antropologia de l’alimentació: consum, salut, producció alimentària i comportaments alimentaris. Col·laboren: Dinamarca: University of Copenhagen and Aarhus University (Dra. Lotte Hölm); Suècia: University of Uppsala; Noruega: SIFO– National Institute for Consumer Research; Dra. Unnie Harnes); Anglaterra: University of Manchester (Dr. Alan Warde); França: Université de Tolosa de Llenguadoc-Li Mirail (Dr. J.P. Poulain). 

OBHA (Observatorio Brasileiro dos Habitos Alimentares, Brasília-Brasil)

Afavorit per la Fundació Fiocruz, està dedicat a l’estudi dels factors socials, culturals i econòmics que condicionen les decisions alimentàries i, més específicament, interessat per la tecnologia de la producció d’aliments, la nutrició, la dietètica, les preocupacions per la salut i l’estètica corporal. Investigadors amb els quals col·labora: Dra. Denise Fangs.

OBSERVATORI DE L’ALIMENTACIÓ (Universitat Autònoma de Mèxic-Xoximilco)

Aquest observatori se centra en l’estudi dels comportaments alimentaris de Mèxic i les seves relacions amb la salut d’acord amb la diversitat ètnica i soci-econòmica d’aquest país. Investigadors amb els quals col·labora: Dra. Míriam Bertran.

MSAT (Mestrado de Saúde, Ambiente e Trabalho, UFBA, Salvador da Bahia, Brasil)

Es manté un conveni de col·laboració en recerca centrada en estudis sobre salut i alimentació en comunitats tradicionals: quilombolas i pesqueres. Investigadors amb els quals es col·labora són Carminha Freitas i Rita Rego.