Tàrrega, gener–setembre 2017.
A les set del matí d’un dijous, un cor comença a bategar sonorament al mig de la plaça. Una artista ens convida a sumar-nos-hi, a sincronitzar el batec i a amplificar-lo; perquè se senti. UrGENTestimar ens proposa relacionar-nos a l’espai públic, comprometre’ns amb qui tenim davant, mirar-nos als ulls i mostrar-nos tal com som: únics i singulars. Gràcies a aquesta experiència col·lectiva, es planteja una recerca que reconeix el paper del públic de FiraTàrrega i ho fa al carrer, sense barreres, límits ni diferències.
Foto: Martí E. Berenger
UrGENTestimar és un projecte artístic i científic per a tots els públics basat en la participació comunitària i específicament concebut com a acció inaugural del festival de teatre FiraTàrrega 2017. Amb l’objectiu de diluir les fronteres, l’artista Ada Vilaró i el científic Josep Perelló proposen un desplegament escènic de 40 hores ininterrompudes al mig de la plaça Major de Tàrrega que implica persones, associacions i espectadors en una recerca sobre l’amor, la convivència, el respecte i l’acceptació de l’altre.
A banda de la presentació purament escènica, UrGENTestimar és també un treball de ciència ciutadana que explora les expectatives de cooperació en un context hipersocial com és FiraTàrrega, amb o sense interacció visual prèvia. Per preparar la intervenció de 40 hores al carrer, es duen a terme diverses accions de recerca amb associacions i entitats del teixit social targarí tant presencialment com mitjançant un xat de conversa digital (ChatBot). Finalment, els dies 7 i 8 de setembre, durant les 40 hores de l’acció, es realitza un experiment col·lectiu on els participants prenen decisions, per parelles, responent a diversos dilemes socials. Mitjançant unes tauletes electròniques es recullen dades sobre els trets de conducta dels visitants de FiraTàrrega que aporten evidències sobre la fortalesa del teixit social de Tàrrega, de la seva comarca i dels visitants d’aquest festival.
Els resultats de l’experiment públic, presentats a Tàrrega el 8 de maig de 2018 evidencien que, en contextos hipersocials, homes i dones tenen un comportament col·laboratiu diferent, sobretot si la decisió de cooperar es presa després del contacte visual amb l’altra persona. Els homes confien menys en altres homes i les dones detecten més fàcilment si l’altra persona cooperarà o no. La cooperació es màxima quan les dues persones son de sexe diferent. Els resultats han donat lloc a una publicació científica.
En col·laboració amb:
Ada Vilaró i Paloma Orts
Santi Seguí i Guillem Pascual
Chris Salter i Alexandre Saunier
Pedro Lorente
Nadala Fernández
FiraTàrrega
Associacions de Tàrrega