Montserrat Jufresa és  catedràtica emèrita de Filologia Grega de la Universitat  de Barcelona, presidenta de l’Aula Carles Riba (Observatori de recerca adscrit a la UB i a l’Institut d’Estudis Catalans),  i presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’IEC.

Ha publicat diversos estudis de literatura i de filosofia d’època hel·lenística i imperial, especialment sobre Epicur, Filodem, les filòsofes pitagòriques, Llucià i Plutarc. També s’ha ocupat de les relacions entre cultura grega i literatura catalana. Pertany al Seminari Filosofia i Gènere des de 1991.

És autora de nombrosos assaigs, entre els darrers: «Les Germanes de Safo: una mirada a la vida de les dones gregues» (2010);  «L’escriptura de l’Erínia»  (2011); «Hermíone, una figura del genos gynaikon»  (2011); «[Rachel Bespaloff] Una lectora de la Ilíada» (2012); «La biblioteca de la Villa de los Papiros» (2013); «Sócrates, un personaje de Luciano» (2014); «El mito de la Madre Patria» (2014); «L’art de donar consells en el món antic: protrèptics i cartes» (2014); «Guzmán de Alfarache: un héroe con rasgos menipeos (2017).

Ha traduït i editat: amb Eulàlia Vintró, Luciano, Obras, vol. V, (2013); amb Albert Xurigué, Iàmblic, La vida pitagòrica, (2015). És també editora de:  Informació i comunicació a Grècia i Roma (2011) i, amb Montserrat Reig,  Ta Zoia L’espai a Grècia II: els animals i l’espai (2011)