L’aprenentatge de la metodologia d’intervenció grupal implica un conjunt de coneixements, habilitats, estàndards professionals i de valors (Pollio & Macgowan, 2010., Macgowan & Vakharia, 2012., Sweifach, 2014). La investigació ha demostrat l’eficàcia de sessions de grup simulades i de l’observació de processos de grup (Bogo et al., 2004; Mooradian, 2008; Rawlings, 2012) i de jocs de rol (Macgowan y Vakharia, 2012; Shera et al., 2013), per l’aprenentatge de les habilitats pràctiques per la conducció de grups. Mitjançant les observacions de grups, l’experiència d’aprenentatge va més enllà de les competències cognitives per incloure el desenvolupament de competències practiques (Carey, 2016; Konopik & Cheung, 2013; Warkentin, 2017).De la mateixa manera, els estudis demostren que perquè els/les treballadors/es socials implementin la metodologia de grup en la seva intervenció professional, aquests/es s’han de sentir preparats i valorar la metodologia com a útil i possibilista (Clements, 2008; Sweifach, 2014).

En els últims temps, s’identifiquen interessants resultats en la literatura especialitzada sobre la docència del Treball Social grupal, que detallen l’impacte de la metodologia d’observació de grups a l’aula i l’assenyalem com un dels recursos didàctics més valorats tant per l’alumnat com per els i les docents.

Els coneixements teòrics resulten insuficients per assolir les competències necessàries per la intervenció grupal. Per això a la assignatura Treball Social grupal, des de l’inici de la seva implementació en els estudis de Grau, s’ha contemplat l’aprenentatge de les habilitats pràctiques a partir de simulacions grupals, estudis de cas i la participació puntual de professionals i persones participants de grups. La implementació d’un projecte d’innovació docent com aquest que es presenta, ens permetrà un nivell superior d’aprenentatge en conjugar les metodologies ja experimentades amb l’observació de situacions de grup reals. A la vegada que, la col·laboració, durant tota la experiència formativa, de les persones usuàries de serveis d’atenció social, contribuirà a la disseminació de mètodes d’aprenentatge mutu que possibilitin una pràctica del Treball Social més eficaç en el recolzament i apoderament dels grups de població en situació de discriminació i marginalitat. Les xarxes de persones usuàries de serveis socials internacionals consideren que és una obligació de la universitat la seva implicació en la educació dels/les treballadors/es socials. Aquesta col·laboració té avantatges per totes les parts implicades: l’alumnat, els/les professionals i els serveis, les persones usuàries i els equips docents. Les persones usuàries demanden ser considerades com a partners, valorant-se la seva contribució a la educació (Agnew & Duffy, 2010).