Laboratori de Realitat Virtual de la Universitat de Barcelona

L’objectiu d’aquest estudi era validar l’eficàcia de dos entorns virtuals desenvolupats per avaluar l’addicció a Internet i ales xarxes socials. Se van comprar els nivells d’ansietat que aquests entorns eren capaços de provocar en cada subjecte amb el resultat que aquests havien obtingut prèviament en els qüestionaris CERI i IAT.

La hipòtesis inicial al dissenyar l’experiment era que aquests subjectes que obtinguessin una puntuació més elevada en els qüestionaris, haurien de reaccionar també amb major intensitat davant de la exposició dels entorns virtuals amb estímuls significatius.

Els resultats suggereixen que els entorns que recreaven una situació domèstica en la casa si que eren efectius, ja que se trobaven diferències significatives amb els nivell d’ansietat registrat entre els subjectes del grup experimental (aquells que havien obtingut una puntuació del IAT més alta) i els del grup control (aquells que havien puntuat més baix). No obstant, aquesta diferenciació no se va produir en l’entorn del metro, o almenys, no a nivells significatius.