Laboratori de Realitat Virtual de la Universitat de Barcelona

En aquest estudi s’explora la capacitat d’un entorn de realitat virtual per produir respostes emocionals sobre una mostra no clínica. Cinquanta participants (40 dones i 10 homes) es van exposar a un entorn de realitat virtual immersiu en el que la il·lusió de propietat sobre un cos virtual s’induïa mitjançant estimulació viso-táctil de forma sincrònica (grup experimental) o asincrònica (grup control). Cada participant es va exposar a tres mesures corporals (amb primera persona i amb tercera persona davant d’un mirall): un avatar amb la mateixa forma corporal que el participant, un avatar engreixat un 20%, un avatar engreixat un 40% i, de nou, un avatar amb la mateixa forma que el participant. Abans de l’exposició, es va mesurar l’índex de massa corporal, se va avaluar la obsessió per la estar prima (EDI-2-DT), la insatisfacció corporal (EDI-2-BD i BIAS-BD) i l’ansietat corporal estat i tret (PASTAS).

Desprès de cada exposició se va avaluar la por a engreixar (Escala Visual Analògica del 0 al 100), l’ansietat global (Escala Visual Analògica del 0 al 100), l’ansietat corporal estat (PASTAS) i la insatisfacció corporal (BIAS-BD).

Els participants van obtindre majors puntuacions a por a engreixar-se, ansietat global i insatisfacció corporal desprès de l’exposició al cos engreixat un 40% que en l’exposició a un avatar amb les seves pròpies mesures. Aquest estudi porta evidències sobre la utilitat de la il·lusió de propietat sobre un avatar virtual per provocar respostes de por a engreixar-se, ansietat i fluctuacions en la imatge corporal en una mostra no clínica.