Josep Lluís Alay presenta el seu darrer llibre «Arrels del Tibet, cultura i cooperació al sostre del món»

Institucional
(20/10/2009)
El dilluns 26 d'octubre, a les 19 h, la Biblioteca de Bellvitge acollirà la presentació del llibre Arrels del Tibet, cultura i cooperació al sostre del món, de Josep Lluís Alay, professor d'Història del Tibet i Mongòlia del Departament d'Història Contemporània de la UB. En el decurs de la presentació, organitzada per la UB i l'Ajuntament de l'Hospitalet, s'hi projectarà un recull d'imatges del Tibet, que mostren la realitat d'una de les zones més necessitades del món.
Institucional
20/10/2009
El dilluns 26 d'octubre, a les 19 h, la Biblioteca de Bellvitge acollirà la presentació del llibre Arrels del Tibet, cultura i cooperació al sostre del món, de Josep Lluís Alay, professor d'Història del Tibet i Mongòlia del Departament d'Història Contemporània de la UB. En el decurs de la presentació, organitzada per la UB i l'Ajuntament de l'Hospitalet, s'hi projectarà un recull d'imatges del Tibet, que mostren la realitat d'una de les zones més necessitades del món.

El Tibet és un territori de dimensions extraordinàries, en què s'acumulen les reserves d'aigua més importants del continent, com també altres recursos naturals estratègics. La cultura tibetana s'estén per una quarta part de l'actual República Popular de la Xina, manté una important presència en cinc estats més d'Àsia (Bhutan, Índia, Nepal, Pakistan i Birmània) i la seva profunda empremta arriba fins a altres pobles i nacions del continent, com ara els mongols. Les arrels de la identitat tibetana del sostre del món les trobem en les anomenades deu ciències majors i menors. La llengua, la literatura, el budisme, el bon i la medicina tradicional representen el cor d'un ampli ventall de coneixements dipositats des de temps immemorials al país de les neus. Amb una escriptura pròpia, el tibetà ha desplegat al llarg dels segles una literatura molt rica, que inclou l'èpica més llarga de la humanitat i els tresors de textos amagats per tota la geografia del país. El budisme des de l'Índia o l'enigmàtica religió autòctona del bon han aportat un tret fonamental en la manera de pensar dels tibetans: la riquesa del seu poble es mesura més per l'èxit espiritual que no pas pel material. Però el cos també compta i, d'aquesta tradició espiritual, en sorgeix una complexa ciència mèdica tradicional que continua plenament vigent.

Aquestes arrels del Tibet només podran romandre fermes si l'educació i la salut arriben a tots els racons de l'altiplà, on els índexs de desenvolupament humà presenten valors molt baixos. Amb aquest objectiu, al llarg dels darrers anys s'han dut a terme diversos programes de salut i educació a la Regió Autònoma del Tibet (República Popular de la Xina), gràcies al suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet: s'han construït escoles, s'han equipat les que ja hi havia amb aules d'informàtica, s'han format nous especialistes en medicina tradicional, s'ha lluitat contra les devastadores malalties dels ramats dels nòmades, i s'han dut a terme cursos d'higiene per a poblacions rurals, entre d'altres. Tots els programes els han gestionat els mateixos tibetans i majoritàriament s'han posat en pràctica en les regions més aïllades i remotes del país, com ara l'altiplà septentrional de Byang-thang (Txangtang), en què les comunitats nòmades encara representen la majoria dels habitants.

Josep Lluís Alay (Barcelona, 1966) és llicenciat en Filologia per la Universitat de Barcelona, doctor en Ciències per la Universitat de Lovaina i doctor en Física per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos llibres sobre la història i la literatura del Tibet: Història dels tibetans (Pagès, 2000), la traducció de Les poesies d'amor del sisè Dalai-lama (Empúries, 2000) i l'edició d' Ambaixador a la cort del Gran Mogol (Pagès, 2002). Des que es va fundar l'any 2001, dirigeix l'Observatori del Tibet i Àsia Central de la Universitat de Barcelona i, actualment, és professor d'Història del Tibet i Mongòlia al Departament d'Història Contemporània de la UB. Combina la recerca de l'antic regne de Zhang-zhung i la religió del bon amb la cooperació al desenvolupament a l'altiplà tibetà. Des del 2004 ha dirigit una desena de projectes de cooperació en els àmbits de l'educació i la salut de poblacions nòmades i seminòmades de la Regió Autònoma del Tibet, especialment en la remota regió septentrional de Byang-thang (Txangtang), gràcies al suport de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Juntament amb Sonam Drolkar viatja cada any a la regió per avaluar i fer un seguiment dels projectes que desenvolupen i gestionen els mateixos tibetans.