Galileu Galilei: fent ciència fa 400 anys

Cultura
(16/12/2009)
Potenciar la projecció social de l’astronomia, facilitar l’accés als nous coneixements, impulsar les vocacions investigadores i donar una imatge dinàmica de la cultura científica i dels científics són alguns dels objectius més importants de l’Any Internacional de l’Astronomia (AIA 2009), una iniciativa que, a la UB, ha rebut el suport d’un col·lectiu de docents i investigadors molt ampli, que ha volgut fer arribar a la ciutadania l’emoció del descobriment i el valor de compartir el coneixement sobre l’Univers que ens envolta. A la UB, el programa d’activitats de l’AIA 2009 clourà amb la conferència «Galileu Galilei: fent ciència fa 400 anys», que impartirà l’investigador Eduard Masana, del Departament d’Astronomia i Meteorologia, el proper 16 de desembre, a les 12 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Física de la UB.
Cultura
16/12/2009
Potenciar la projecció social de l’astronomia, facilitar l’accés als nous coneixements, impulsar les vocacions investigadores i donar una imatge dinàmica de la cultura científica i dels científics són alguns dels objectius més importants de l’Any Internacional de l’Astronomia (AIA 2009), una iniciativa que, a la UB, ha rebut el suport d’un col·lectiu de docents i investigadors molt ampli, que ha volgut fer arribar a la ciutadania l’emoció del descobriment i el valor de compartir el coneixement sobre l’Univers que ens envolta. A la UB, el programa d’activitats de l’AIA 2009 clourà amb la conferència «Galileu Galilei: fent ciència fa 400 anys», que impartirà l’investigador Eduard Masana, del Departament d’Astronomia i Meteorologia, el proper 16 de desembre, a les 12 h, a l’Aula Magna de la Facultat de Física de la UB.

«Perquè som lʼencarnació local dʼun cosmos que ha crescut fins a tenir consciència de si mateix. Hem començat a contemplar els nostres orígens: material estel·lar que medita sobre els estels; conjunts organitzats de desenes de milers de bilions de bilions dʼàtoms que consideren lʼevolució dels àtoms; traçant el llarg camí a través del qual, com a mínim aquí, va sorgir la consciència». Aquestes paraules del llibre Cosmos de Carl Sagan (Nova York, 1934-Seattle, 1996) són un reflex de lʼatracció que lʼUnivers ha despertat sempre entre el gran públic. Generacions de científics han quedat atrapades en lʼobservació astronòmica del cosmos dʼençà que Galileu Galilei, el 1609, va observar per primer cop el cel amb un telescopi, un gest inèdit i revolucionari que li va permetre de descobrir les muntanyes de la Lluna, els quatre satèl·lits principals de Júpiter, les taques solars i les fases de Venus. En la conferència «Galileu Galilei: fent ciència fa 400 anys», Eduard Masana ens parlarà dʼuna època en què el mètode científic, tal com el coneixem avui , encara no estava establert, i de com Galileu va haver de lluitar no només perquè els seus models científics sʼajustessin a aquestes observacions sinó també perquè fossin compatibles amb la Bíblia. Així mateix, ens parlarà de com Galileu va haver de reformular bona part de la física per tal que experiències quotidianes que semblaven indicar que la Terra està immòbil, es poguessin convertir en proves a favor del model heliocèntric. El treball de Galileu, interpretant les noves observacions astronòmiques sota una nova perspectiva, va revolucionar lʼastronomia i la ciència en general i va canviar la visió que fins aleshores hi havia del món.

Coincidint amb els 400 anys de la primera observació galileiana —una nova manera de mirar el cel—,  lʼONU va declarar el 2009 Any Internacional de lʼAstronomia, una iniciativa impulsada per la Unió Astronòmica Internacional i la UNESCO. En lʼàmbit català, la UB ha col·laborat amb altres universitats i entitats per integrar una xarxa de foment de la divulgació de lʼastronomia (www.astronomia2009.cat), que han coordinat els investigadors Jordi Torra (Institut de Ciències del Cosmos), Marc Ribó (Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la UB), Josep M. Torrelles (Institut de Ciències de lʼEspai, CSIC-UB), Pere Closas (Agrupació Astronòmica de Barcelona, ASTER) i Rosa M. Ros (UPC).

Un univers de propostes per a tot el públic constitueix el programa divulgatiu impulsat durant lʼAIA 2009 a la UB, que aplega jornades divulgatives, exposicions, cicles de cinema i vídeos, la campanya «Saps on vius?», el cicle de conferències «Astronomia made in Spain», manuals didàctics per a centres de primària i secundària, dues guies per dur a terme observacions durant les cent hores dʼastronomia i les nits de Galileu, pàgines web, activitats adreçades a persones discapacitades, exposicions a la Biblioteca de Física i Química i a la Biblioteca de Lletres, lʼespot promocional de lʼAIA 2009, que sʼha projectat en diverses televisions locals i al Camp Nou, i els vídeos promocionals amb el suport de la Unitat dʼAudiovisuals, entre dʼaltres. Per a més informació, consulteu lʼenllaç www.astronomia2009.cat.

En el programa de lʼAIA 2009 a la UB han col·laborat més de 30 investigadors de lʼInstitut de Ciències del Cosmos (ICCUB) i del Departament dʼAstronomia i Meteorologia, coordinats per Marc Ribó, investigador del Departament esmentat i representant de la UB a les xarxes catalana i espanyola per a lʼAIA 2009.