Notícies

Inici  >  Notícies > La revista Cell Metabolism dedica la portada a una recerca sobre control de...

La revista Cell Metabolism dedica la portada a una recerca sobre control de l'obesitat

Portada de la revista Cell Metabolism

Portada de la revista Cell Metabolism

L'equip investigador dirigit pel professor Villarroya

L'equip investigador dirigit pel professor Villarroya

05/03/2010

Recerca

L’FGF21, una hormona que redueix els nivells de glucosa, és també un activador del metabolisme del teixit adipós marró, segons la recerca que ha publicat en portada la revista Cell Metabolism, dirigida pel professor Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia i membre de l’Institut de Biomedicina de la UB i del CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició.

L’estudi, publicat en la revista de més impacte científic en metabolisme, s’ha dut a terme amb ratolins nounats i podria obrir noves dianes terapèutiques per lluitar contra l’obesitat mitjançant el factor de creixement de fibroblasts 21 (FGF21), un factor que allibera el fetge en resposta als lípids de la dieta. A l’article, l’equip descriu com a primícia una nova acció de l’FGF21 sobre el teixit adipós marró, responsable de la despesa energètica i de la generació de calor a l’organisme.

 
«L’FGF21 és un agent antidiabètic i antiobesitat descrit en bibliografia científica des del 2005», afirma Villarroya, expert en l’estudi de models de regulació del metabolisme amb ratolins modificats genèticament. Pel que fa a la recerca, aclareix el següent: «El nostre treball revela, per primer cop, que l’FGF21 provoca termogènesi en el teixit adipós marró, és a dir, pèrdua de calories per alliberar calor. Aquest procés, doncs, actua com un gran dissipador d’energia. I tot agent que promou i activa el metabolisme del teixit adipós marró és, per definició, un agent antiobesitat».
 
Descobrir el vincle directe entre l’FGF21 i el teixit adipós marró és una de les grans contribucions científiques del treball. «En estudis in vivo —comenta Villarroya—, hem vist que el factor activa la termogènesi en teixit adipós marró. Segons el model estàndard, però, aquest procés el regulava el cervell per una via adrenèrgica. No obstant això, amb nous estudis in vitro vam comprovar que la diana de l’FGF21 no és el cervell sinó el teixit adipós marró. Si l’FGF21 actua directament sobre el teixit adipós marró i és independent del control adrenèrgic, se’ns obren noves vies per explorar mecanismes de control del greix corporal».
 
La recerca se centra en l’activitat biològica de l’FGF21 amb un nou model biològic: els animals nounats. «Treballar amb models animals de nounats és un altre punt clau del treball», comenta Villarroya. «Sabem que les alteracions metabòliques en l’etapa fetal i neonatal tenen un impacte en el metabolisme de l’adult. En el cas dels ratolins, durant l’etapa fetal s’alimenten de glucosa a través de la placenta. Després de néixer, el ratolí es nodreix amb la llet materna, molt rica en greixos, i per primer cop ha de començar a metabolitzar-los. El ratolí nounat és, per això, un model animal excel·lent per estudiar pautes d’adaptació a noves exigències metabòliques».
 
Estudis recents amb tècniques de tomografia d’emissió de positrons (PET) confirmen l’alta activitat metabòlica del teixit adipós marró en adults, un aspecte molt discutit per la comunitat científica fins ara. En l’actualitat, els experts de la UB treballen en nous protocols experimentals per aprofundir en la relació de l’FGF21 i el metabolisme lipídic i el possible ús d’estratègies farmacològiques o nutricionals per al control del sobrepès.
 
Francesc Vilarroya apuntava el següent: «Sabem que el fetge produeix aquest factor en resposta als àcids grassos de la dieta, però no tots els àcids grassos produeixen la mateixa resposta: són senyals de diferent intensitat i la resposta del fetge varia. Podríem modular aquests senyals amb estratègies dietètiques? En resum, això voldria dir adaptar les dietes de manera que poguessin induir una millor producció de l’FGF21 i, així, accelerar el metabolisme». Quant als estudis amb humans, un dels principals reptes científics del futur serà estudiar com funciona aquest sistema en pacients obesos o diabètics: «Curiosament, tot indica que els pacients obesos tenen més quantitat d’FGF21, i això ens demostra que hi ha un problema de factors de resistència. Això també caldrà investigar-ho».
 
 Francesc Villarroya dirigeix a la UB el Grup de Recerca de Genètica i Biologia Molecular de Proteïnes Mitocondrials i Patologies Associades, i és membre del CIBER Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), que el 2006 es va crear sota la coordinació de l’Institut de Salut Carles III i que dirigeix Felipe F. Casanueva.
 
Per a més informació:
 
Elayne Hondares, Meritxell Rosell, Frank J. Gonzales, Marta Giralt, Roser Iglesias, Francesc Villarroya, «Hepatic FGF21 Expression Is Induced at Birth via PPAR in Response to Milk Intake and Contributes to Thermogenic Activation of Neonatal Brown Fat». Cell Metabolism.
<< Anterior
Següent >>