Els corrents de gel: descobrint la història dels casquets polars del passat

 

Els corrents de gel són un dels components més dinàmics de les grans masses de gel, i durant milers d’anys han modelat els fons marins polars. Localitzats als marges de les grans masses de gel, els corrents de gelactuen com a principals vies de descàrrega i de drenatge de gel des de l’i nterior del continent, i deixen una petjada profunda en la topografia submarina. Pels científics, estudiar els corrents de geldel passat dels casquets polars és clau per entendre les interaccions entre l’oceà i el clima, l’estabilitat de les grans masses de gel avui dia, i també per millorar els elements de predicció i de modelització davant les pertorbacions climàtiques del futur. Tal com afirma Angelo Camerlenghi, coordinador del projecte NICE-STREAMS i membre del GRC Geociències Marines, «conèixer els corrents de gel del passat és bàsic per entendre la dinàmica del gel i les connexions amb el canvi climàtic».

 

El GRC Geociències Marines, del qual és membre el professor Camerlenghi i que a la UB dirigeix el catedràtic Miquel Canals, està format per un equip científic que ha seguit una trajectòria destacada en l’estudi dels corrents de gel ràpids de l’Antàrtida, amb treballs científics pioners sobre les traces geològiques dels grans corrents glacials dels fons marins de la península Antàrtica. Per la seva banda, el projecte NICE-STREAMS, que compta amb la col·laboració de la Universitat de Tromsø, a Noruega, té per objectiu dissenyar nous models de corrents de gel ràpids basats en el registre geològic del passat, i comprèn àrees d’e studi dels dos hemisferis. Fins ara, el projecte ha cobert més de 30.000 quilòmetres quadrats de fons marins amb batimetria d’alta resolució i prop de 2.000 quilòmetres de perfils de sísmica de reflexió.

 

Segons els experts, un dels aspectes més complexos en estudis sobre canvi climàtic és diferenciar l’origen antropogènic o natural de les pertorbacions que són objecte d’estudi. «Cal tenir ben present que el canvi climàtic natural és part de la fisiologia de la Terra. Discriminar entre l’origen natural o antropogènic del canvi és un dels reptes més difícils que hem de resoldre», recorda Michele Rebesco. Camerlenghi, al seu torn, afegeix: «Amb les reconstruccions geològiques del canvi natural del passat és evident que el clima està canviant més ràpidament que mai. Els models de predicció entren sovint en contradicció amb les observacions, i en els últims anys això ens mostra que la resposta és molt més ràpida que els models de què disposem. Amb els nostres estudis sobre el passat més recent esperem aportar dades del màxim interès per millorar els models de predicció». El professor Angelo Camerlenghi va dirigir també el projecte SVAIS per estudiar el registre del canvi climàtic natural i el relleu submarí a les latituds àrtiques de l’e stret de Fram —zona de contacte de l’aigua freda de l’oceà Àrtic amb la més càlida de l’Atlàntic— des de fa uns tres milions d’anys fins a la desglaciació més recent, entre 20.000 i 10.000 anys, un període que té un interès especial per als científics per la fusió de gel continental i l’entrada de grans quantitats d’aigua als oceans.