Els alumnes de sisè curs de la Facultat de Medicina fan el jurament hipocràtic
Els alumnes de la promoció 2004-2010 de la Facultat de Medicina han fet el jurament hipocràtic en dos actes que van tenir lloc el dijous 17 i el divendres 18 de juny. En l'acte del dia 18, que es va celebrar al Paranimf de lʼEdifici Històric, hi van assistir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i la consellera de Salut, Marina Geli, a més del degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, i els padrins Antoni Trilla, professor del Departament de Salut Pública, i M. Asunción Moreno, professora del Departament de Medicina. El dia abans, a la sala dʼactes de lʼHospital Universitari de Bellvitge, va tenir lloc lʼaltra sessió, que va comptar com a padrins amb els professors del Departament de Ciències Clíniques Juan Antonio Moya i Xavier Bordas.
Els alumnes de la promoció 2004-2010 de la Facultat de Medicina han fet el jurament hipocràtic en dos actes que van tenir lloc el dijous 17 i el divendres 18 de juny. En l'acte del dia 18, que es va celebrar al Paranimf de lʼEdifici Històric, hi van assistir el rector de la UB, Dídac Ramírez, i la consellera de Salut, Marina Geli, a més del degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach, i els padrins Antoni Trilla, professor del Departament de Salut Pública, i M. Asunción Moreno, professora del Departament de Medicina. El dia abans, a la sala dʼactes de lʼHospital Universitari de Bellvitge, va tenir lloc lʼaltra sessió, que va comptar com a padrins amb els professors del Departament de Ciències Clíniques Juan Antonio Moya i Xavier Bordas.
El jurament hipocràtic clàssic és del segle IV aC i s'atribueix a Hipòcrates, tot i que es creu que el devia escriure realment un dels seus estudiants. El 1964, el degà de Medicina de la Universitat Tufts de Boston, Louis Lasagna, en va proposar una versió moderna que es fa servir en moltes facultats de medicina dels Estats Units. I des del 2007, a la UB seʼn llegeix la versió següent, traduïda i adaptada al català:
Juro complir, tan bé com sàpiga i amb el millor judici, aquesta promesa solemne:
Respectaré tots aquells avenços i guanys de la ciència que han estat assolits pels metges que m'han precedit en el camí que ara començo, i també sabré compartir amb alegria tot el coneixement, com si fos meu, amb tots aquells que m'han de seguir.
Aplicaré, pel benefici dels pacients, totes les mesures que siguin necessàries, evitant sempre de caure en els paranys, tant de tractar en excés com d'abstenir-me de tractar si puc evitar sofriments.
Recordaré sempre que hi ha una part d'art i una part de ciència en la medicina, i que la simpatia, la calidesa i la comprensió poden ser sempre més poderoses que el millor bisturí o el millor medicament.
No m'avergonyiré mai de dir «no ho sé», ni tampoc evitaré demanar consell i consulta als meus col·legues, sempre que els seus coneixements i habilitats siguin necessaris en benefici del pacient.
Respectaré la privacitat dels meus pacients. Tindré cura especialment dels aspectes que fan referència a qüestions de vida o mort.
Si tinc l'oportunitat de poder salvar una vida, ho faré agraït. Si està dins de les meves facultats decidir si a una persona li ha arribat l'hora de morir, acceptaré aquesta enorme responsabilitat amb gran humilitat i ben conscient de la meva pròpia fragilitat. Per damunt de tot, no jugaré mai a ser Déu.
Recordaré sempre que no tractem símptomes, anàlisis ni gràfics febrils o tumors en creixement, sinó que tractem persones malaltes, la malaltia de les quals pot afectar l'estabilitat i l'economia d'una família. La meva responsabilitat inclou també aquests problemes, si vull tractar els malalts de manera adient.
Previndré la malaltia sempre que pugui, atès que la prevenció és preferible al tractament.
Recordaré sempre que sóc un membre més de la societat on visc, amb unes obligacions especials envers tots els éssers humans que la configuren, tant sans com malalts.
Si no trenco aquest jurament, que em sigui donat gaudir de la vida i de les moltes arts que la configuren, que sigui respectat mentre visqui i que sigui recordat amb estima quan ja no hi sigui.
Que em sigui donat poder actuar sempre de manera que pugui preservar les millors tradicions i costums d'aquesta professió, i que pugui gaudir i experimentar l'alegria que proporciona el fet de poder ajudar totes les persones que demanin la meva ajuda.