Entrevista al rector de la UB, Dídac Ramírez, al 3/24
Entrevista al rector de la UB, Dídac Ramírez, al 3/24
Comparteix:
El rector de la UB, Dídac Ramírez
Institucional
(04/08/2010)
El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha manifestat en una entrevista concedida al canal 3/24 de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) que «sʼestà plantejant la possibilitat dʼintroduir una prova dʼaccés a la universitat per als estudiants provinents dels cicles formatius», que sigui similar a la que actualment sʼaplica als estudiants de batxillerat (la selectivitat).
El rector de la UB, Dídac Ramírez
Institucional
04/08/2010
El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha manifestat en una entrevista concedida al canal 3/24 de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) que «sʼestà plantejant la possibilitat dʼintroduir una prova dʼaccés a la universitat per als estudiants provinents dels cicles formatius», que sigui similar a la que actualment sʼaplica als estudiants de batxillerat (la selectivitat).
Ramírez ha respost a diferents situacions plantejades pel canal informatiu respecte a lʼaugment de la demanda de places universitàries i al sistema dʼaccés a la universitat. Enguany, uns sis milers dʼestudiants de batxillerat han quedat fora de la universitat, tot i tenir nota per accedir-hi, a causa de lʼaugment de demanda de places universitàries (la més elevada de la història a Catalunya) i la forta presència dʼestudiants provinents dels cicles formatius. Els estudiants de batxillerat no admesos han creat una plataforma de defensa dels seus interessos, perquè veuen un greuge comparatiu amb lʼaltre via dʼaccés, els estudiants de la qual que no han de passar cap prova.
El màxim mandatari de la UB ha deixat ben clar que la institució que representa és sensible a aquesta situació: «Davant dʼun problema com el que ara es presenta i, pensant en els estudiants que han quedat fora del sistema, en les seves vides i il·lusions, crec que entre tots hauríem dʼintentar fer un esforç per encabir-los a les nostres facultats, sinó a tots, almenys una part». De tota manera, el rector ha advertit: «Les universitats no podem acceptar gaires més alumnes dels que tenim fixats perquè hem de mantenir la qualitat dʼensenyament». També entén que els estudiants de batxillerat «es queixen amb raó», perquè han hagut de passar una prova que en molts casos els ha rebaixat la nota dʼaccés, «però no seria just» que seʼn responsabilitzés els estudiants que vénen dels cicles formatius, perquè «ells han seguit escrupulosament el sistema que els marca la llei». Davant dʼaquestes situacions, Ramírez ha afirmat que a partir de lʼexperiència dʼenguany sʼaniran introduint nous factors de ponderació que minimitzaran els desajustos soferts.
Cal indicar que, de la seva banda, els estudiants dʼFP també tenen un greuge comparatiu respecte als de batxillerat, perquè només poden aspirar als 12 punts en el total de puntuació que dóna accés a les universitats, en detriment dels 14 punts dels de batxillerat. En el cas de la UB, es dóna el cas que no poden aspirar a entrar a Medicina, perquè la nota de tall supera els 12 punts.
Pel que fa al constant augment de demanda de places els darrers anys, i qüestionat sobre la capacitat de les universitats per fer encabir tothom que vulgui cursar estudis universitaris, el rector ha avisat que «la universitat no té mitjans per ajustar la seva oferta de places a la demanda, que és variable en el temps; el sistema universitari no pot adaptar-se a aquesta oferta fluctuant, perquè representaria un malbaratament de recursos». Tot i així, el catedràtic ha puntualitzat que la universitat està al servei de la societat, i que no defuig aquesta problemàtica: «Ens mostrem disposats a estudiar el cas i intentar aportar el que estigui al nostre abast per resoldreʼl».
Per Ramírez, lʼaugment de demanda de places els darrers anys es deu a tres motius principals: el descens de lʼoferta laboral, que provoca que moltes persones decideixen continuar o ampliar els seus estudis universitaris; el fet que una titulació possibiliti trobar feina més fàcilment, i finalment que els ciutadans ja no només cursen estudis per exercir una professió, sinó també per augmentar la seva formació cultural.
